Comunitat Valenciana

El Consell aprova el projecte de Llei de Funció Pública

  • L'exigència del coneixement del valencià per a l'accés es regularà a través d'un text posterior.
  • L'objectiu és regular l'ocupació pública i "transformar" l'administració i adaptar-la a les necessitats del segle XXI.
Bravo i Oltra anuncien l'avantprojecte de Llei de Funció Pública
Bravo i Oltra anuncien l'avantprojecte de Llei de Funció Pública
GVA

El ple del Consell ha aprovat aquest divendres el projecte de la Llei de Funció Pública Valenciana, que introdueix l'exigència del coneixement del valencià per a l'accés a la funció pública a través d'un reglament posterior que determinarà els nivells específics per a cada lloc de treball en funció de la relació dels funcionaris amb la ciutadania, sempre des dels principis d'"adequació i proporcionalitat".

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha comparegut juntament amb la vicepresidenta i portaveu, Mónica Oltra, per a donar compte d'aquesta llei, compromís del Botànic i l'elaboració de la qual va arrancar la passada legislatura, i que pretén no només regular l'ocupació pública, sinó "transformar" l'administració i adaptar-la a les necessitats del segle XXI.

Bravo ha destacat l'"ampli consens" sindical entorn d'aquesta norma que ara ha d'iniciar el seu tràmit a Les Corts i ha mostrat la seua disposició a dialogar "amb tots els grups" perquè siga "una llei de tots i per a tots".

Una de les principals novetats és la introducció del requisit lingüístic per a l'accés a la funció pública. Eixa exigència de coneixement del valencià per a l'accés a la funció pública s'estableix com a requisit en la llei, però el nivell serà determinat en un reglament que, en el termini d'un any des de l'entrada en vigor, ha d'elaborar una comissió creada a aquest efecte. Haurà de tindre l'informe favorable de la Conselleria d'Educació, la competent en política lingüística.

Preguntada sobre la tardança en l'acord, com s'ha aconseguit desbloquejar i si el fet que els nivells exigibles no figuren en la pròpia llei suposa retardar en la pràctica la introducció del requisit, la consellera ha explicat en primer lloc que "no ha passat tant de temps" perquè "a penes han passat 8 mesos de legislatura".

Ha defès també el desenvolupament via reglamentària, com han fet altres comunitats bilingües, ja que les lleis "marquen els principis rectors bàsics" i es va contemplar així "des del primer moment, no és una cosa rara". Segons ha explicat, no cap en la llei perquè el nivell exigible no va a ser homogeni.

A més, ha incidit que se'n va a constituir una comissió de persones expertes en funció pública i també tècnics de política lingüística que s'encarregaran de fer un estudi, una "foto fixa" dels llocs de treball i determinar els nivells exigibles.

El treball es realitzarà de forma paral·lela a la tramitació parlamentària de la llei perquè quan aquesta siga aprovada l'estudi estiga fet i es puga elaborar el reglament. De mitjana, els reglaments tarden uns 8 a 10 mesos a veure la llum, per la qual cosa Bravo està segura que estarà llest "abans de l'ecuador de la legislatura".

"No s'ha fet renúncia a res"

"No s'ha fet una renúncia a res", ha subratllat Bravo, que ha negat qualsevol conflicte en el si del Consell: "Hem donat exemples més que suficients que som un govern que aposta pel diàleg, clar que pot haver-hi discrepàncies en un moment donat, però som capaços de parlar. Al final, del text inicial de fa 15 dies al d'ara és una qüestió de matisos que s'han consensuat, res pot sorgir de manera impositiva".

A més, ha posat l'accent que és la primera vegada que la Comunitat Valenciana tindrà una norma que exigisca el coneixement del valencià per a accedir a l'administració, en una qüestió de "voluntat política decidida" d'apostar "per una norma que forma part de nosaltres, una riquesa cultural que ha de ser afavorida".

Ha subratllat també que eixa aposta per la llengua pròpia va unida al dret de la ciutadania a ser atesa en qualsevol de les dues llengües oficials i ella, com a valenciana, se sent "molt satisfeta".

Professionalització, igualtat i processos selectius

Més enllà del requisit, la llei està dissenyada per a solucionar els problemes detectats per la comissió d'experts constituïda al març del 2016. El text incorpora una nova visió de l'administració pública centrada en la professionalització i també està pensat per a rejovenir el capital humà, donar estabilitat a les plantilles actuals i oferir més oportunitats d'accés a la funció pública.

Entre les novetats figura la reducció del nombre de cossos i escales de l'Administració de la Generalitat, de 201 a 91. A més, concreta que almenys el 50% dels llocs de l'oferta pública d'ocupació anual es tramite pel sistema d'oposició lliure i quant als requisits d'accés desapareix l'exigència (actualment suspesa) del doble requisit de Grau i Màster quan no es requerisca per a l'exercici de la professió.

Pel que fa a la regulació de l'Oferta d'ocupació pública, es redueixen els terminis dels processos de selecció per a agilitzar el relleu generacional "en un context marcat pel significatiu envelliment" del capital humà, tenint en compte que quasi la mitat de la plantilla se'n va a jubilar en aquesta dècada. Les proves hauran d'estar finalitzades en el termini d'un any a explicar des de la convocatòria.

La Generalitat seguirà potenciant les ajudes del Programa 500, ha dit Bravo, per a ajudar els estudiants amb un bon currículum que es preparen unes oposicions perquè "la situació econòmica no siga un obstacle".

Provisió de llocs i mobilitat

Per a afavorir l'estabilitat en l'exercici de cada lloc s'amplia, amb caràcter general, d'un a dos anys el termini mínim d'acompliment d'un lloc de treball per a poder concursar a un altre, excepte en els supòsits expressament previstos.

La llei introdueix que l'acompliment dels llocs de treball de prefectures de servici o llocs de nivell equivalent obtinguts pel procediment de concurs específic puguen ser objecte d'una valoració cada sis anys a l'efecte de la continuïtat del titular.

Quant a la lliure designació, s'indiquen quins llocs, per raó de la seua especial responsabilitat o confiança, es poden proveir per aquest sistema, i es fita el marge de discrecionalitat de qui realitza el nomenament.

Personal interí

En el que concerneix a la selecció del personal interí, Bravo ha explicat que s'aprofundeix en els principis d'igualtat, mèrit i capacitat ja que es lliga a la constitució de borses de treball vinculades al desenvolupament de les ofertes d'ocupació pública.

Una de les principals modificacions de la normativa és precisament que per a inscriure's en eixes borses de treball sempre caldrà superar, almenys, alguna prova del procés selectiu.

Corrupció i igualtat de gènere

Una altra de les novetats reguladores per a protegir el personal empleat públic són les mesures per a lluitar contra la corrupció. Així, es mantindrà en secret la identitat de qui denuncie pràctiques corruptes o qualsevol altre tipus d'actuacions irregulars d'alts càrrecs o personal de l'Administració de la Generalitat.

Pel que fa a la perspectiva de gènere el projecte de llei incorpora una sèrie de mesures, la majoria de caràcter transversal. Contempla mesures que permeten la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i també per a garantir en els processos selectius que una situació d'embaràs de risc o part, degudament acreditada, no impedisca la participació d'eixa dona en condicions d'igualtat.

Tampoc es podrà produir el cessament del personal que es trobe en situació de risc durant l'embaràs o si gaudeix del permís de maternitat i paternitat. Quant a l'excedència voluntària per raó de violència de gènere, s'amplia el dret a la reserva del lloc de treball fins que es produïsca el cessament de la situació que la va generar.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento