El que fora Col·legi Major Lluís Vives, clausurat el 2012 per problemes estructurals, renaixerà a la fi del 2021 o principis del 2022 transformat en l'Espai Lluís Vives, una "finestreta única d'atenció a l'alumnat" que reunirà en el seu interior tots els servicis que puga necessitar de la Universitat de València (UV). El projecte conservarà la identitat de l'edifici en no modificar la seua façana i suposarà una inversió de fins a 17,3 milions d'euros.

Així ho han avançat la rectora de la UV, Mavi Mestre, i el vicerector d'Economia i Infraestructures, Justo Herrera, en la presentació del projecte de rehabilitació d'aquest icònic edifici situat en el campus de Blasco Ibáñez, ideat pel rector Peset Aleixandre al que va donar forma Javier Goerlich, convertint-se en exponent del racionalisme arquitectònic en la ciutat de València inaugurat l'any 1954.

Quasi 8 anys després del tancament de la residència universitària, la UV ha donat llum verda al projecte de reforma integral que firma l'arquitecte Tomàs Llavador i que conserva elements estructurals singulars com la façana, el vestíbul, les escales, la fusteria i el fals sostre, i adequa l'espai interior per a adaptar-lo als usos actuals.

De fet, segons ha explicat el vicerector, encara que en un primer moment es va estudiar que tornara a ser residència estudiantil es va considerar que no era viable des del punt de vista tècnic, ja que la seua estructura responia els servicis que prestava quan es va construir però no als quals caldria oferir en l'actualitat. Per exemple, en el seu format original no hi havia un lavabo per habitació.

Així, fruit del diàleg amb la comunitat universitària s'ha optat per utilitzar aquest nou Espai Lluís Vives com a punt integrat d'atenció a l'alumnat. Estaran situats en ell servicis que ara estan dispersos en diverses seus: Informació i Dinamització, Servici d'Estudiants, Relacions Internacionals i Cooperació, UVOcupació i UVEmpren, o l'Assemblea General d'Estudiants. També tindrà usos culturals, d'oci i com a espai de trobada.

Des del punt de vista de l'organització, suposa un canvi de model que facilitarà la col·laboració entre servicis. Hi haurà espais oberts i lluminosos, sales multiusos compartides per a facilitar la gestió de procediments comuns, i zones d'atenció amb tecnologies avançades.

La UV ja ha presentat l'Ajuntament de València la sol·licitud de llicència d'obres i una vegada concedida s'iniciarà el procés de licitació. El seu import inicial serà de 17,3 milions d'euros, encara que podria ser inferior, ha comentat el vicerector, que ha recordat que en la redacció del projecte va haver-hi una rebaixa del 30% en el preu.

El termini d'execució estimat és de 18 mesos. Tenint en compte un "horitzó prudent", l'obra podria estar adjudicada aquest estiu i la intervenció podria estar acabada a la fi del 2021 o principis del 2022, encara que tot aquest termini "pot complicar-se" si, per exemple, hi ha algun recurs a l'adjudicació. En l'adjudicació es valoraran, entre altres aspectes, la compatibilitat de les obres amb l'activitat docent en edificis confrontants o la menor afecció a les empreses situades en la zona.

Per al vicerector, és un projecte especialment significatiu per la catalogació de l'edifici com a Bé de Rellevància Local i pel que suposa quant al canvi de model de servici a les persones, que permetrà guanyar en funcionalitat i eficiència.

Mavi Mestre ha assegurat que aquest projecte és "una il·lusió que hui comença a ser una realitat", ha recordat que és un compromís que va assumir quan es va presentar com a candidata a rectora i ha destacat que encara que "hauria pogut anar més ràpid", ha apostat per parlar amb tothom i fer d'aquest un procés participatiu.

Finalment, s'ha apostat per que siga "un espai dedicat als estudiants, com una finestreta única d'atenció a aquestos i que quan arriben puguen ser atesos pels diferents servicis, que tinguen una referència d'atenció". Aquest servici integrat permetrà millorar la qualitat i també el propi treball en aquests departaments.

"Estic molt contenta i il·lusionada per poder llançar el projecte, però estarè molt més acontenta quan obriguem les portes i comencen a passar per allí els estudiants", ha agregat. A més, ha posat en valor el que suposarà per als alumnes Erasmus -la UV és la segona universitat receptora a Espanya- en concentrar en un sol enclavament tots els servicis.

Pla d'infraestructures

Preguntada sobre quins altres projectes en infraestructures podrien dur-se a terme pròximament, la rectora ha explicat que estan treballant en l'elaboració d'un pla d'infraestructures per als seus campus i ha remarcat la peculiaritat que té la UV mentre que és una universitat "dispersa, gran i amb edificis amb molts anys".

Ha posat com a exemple que només per a renovar els aparells d'aire condicionat en la Facultat de Farmàcia han desembossat 13 milions d'euros.

S'ha demanat a cada facultat que aporte les seues necessitats i eixe pla general d'infraestructures posarà sobre el paper les necessitats d'intervenció, que hauran d'abordar-se de manera progressiva. "Necessitem un pla de finançament de les universitats", ha subratllat Mestre, que ha incidit que els diners que els transfereix la Generalitat serveixen per a pagar les nòmines però les necessitats d'inversió "són enormes".