Arcadi España (Carcaixent, 1974) ha sigut sempre matèria grisa de la política. Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials, va ser director de gabinet en diversos departaments del Govern central i posteriorment de Ximo Puig, primer en el PSPV-PSOE i després en Presidència de la Generalitat. Va fer el salt de la cuina política a la gestió amb l'arribada del segon Consell del Botànic al juny de l'any passat.
La seua conselleria ha perdut Habitatge i ha guanyat el cognom Mobilitat. Suposa el seu nomenament un impuls a les polítiques mobilitat per part del Consell? Sí. Es tracta de significar-ho i de continuar avançant en eixe canvi de perspectiva del que són les clàssiques infraestructures més físiques i més grises, el ferrocarril, les carreteres i autobusos, i integrar-les dins d'un concepte més modern, que és el de mobilitat. En el centre estan les persones, més enllà de les infraestructures, que abans semblava que es feien com una fi en si mateix, quan en realitat són un mitjà perquè els ciutadans es puguen moure amb major facilitat i d'una forma més eficient, econòmica i ecològica.
Ha passat de la sala de màquines de Presidència de la Generalitat a la gestió. A què ho atribueix? Les raons del president per a nomenar als seus consellers cal preguntar-li-les a ell [riu]. Com tots els presidents, sempre té el seu propi criteri. En tot cas, sí que és bo comptar amb l'experiència que he tingut en Presidència, perquè m'ha donat una visió molt àmplia i també tinc una xarxa de contactes important, per exemple en el Govern d'Espanya. És una experiència vàlida per a poder impulsar amb una mica més de velocitat tots els canvis necessaris en matèria de mobilitat.
Quines són les prioritats per a aquests quatre anys? Cal donar un gran impuls a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. És l'empresa bandera de la Generalitat, la més important en nombre de treballadors, amb quasi 1.600 persones. En matèria de mobilitat quotidiana, que és l'aposta d'aquesta conselleria, la que ens porta al treball, a estudiar a la facultat, de turisme o a passejar, el gran repte que tenim per davant a València i la seua àrea metropolitana és la integració tarifària.
Va explicar que s'implantarà per fases. Hi ha alguna novetat en el curt termini? Estem ja fent passos. Primer necessitem la certitud de tindre uns ingressos per part de l'Estat a l'Autoritat de Transport Metropolità (ATMV). Estem negociant amb Renfe i Adif, perquè és una peça fonamental, i també el Pla de Mobilitat (PMoMe), que abans de l'estiu impulsarem i negociarem amb tots els alcaldes i alcaldesses de l'àrea metropolitana.
La idea és accedir amb el mateix suport a tots els mitjans de transport. Això és facilitar la mobilitat i garantir la igualtat entre els veïns i veïnes de València i de l'àrea metropolitana. Seria fonamental que ens posem tots d'acord i que Renfe s'integre al costat de Metrobús, Metrovalencia, EMT i les línies d'altres municipis en un únic bitllet, perquè pugues tindre el mateix descompte i la mateixa qualitat de servei. Ara es dóna la paradoxa que recórrer la mateixa distància costa uns diners o uns altres en funció del mitjà de transport. Competeixen entre ells, és una situació una mica absurda. Si volem que la gent utilitze més el transport públic, posem-li-ho fàcil.
Com va el conveni amb Renfe? Estem treballant i jo veig una disposició molt gran de col·laborar amb nosaltres. Tenim el problema informàtic i veure el tipus de tarifes. Per això hem plantejat que el primer pas siga una targeta moneder. Amb la mateixa targeta pagues X euros, tens els bitllets i després l'aplicació informàtica repercuteix a cada operador els costos. És una manera de simplificar molt perquè tens un sol bitllet. La fase 2 seria integrar les tarifes, els preus.
Manté com a reivindicació al Govern els 38 milions per a l’ATMV? Sí, per descomptat. Això seria l'ideal. És el que treballarem i és el criteri que estem traslladant tant al Ministeri d'Hisenda com al Govern d'Espanya. És un tracte equitatiu amb altres grans ciutats com Barcelona o Madrid. Que les mateixes regles del joc s'apliquen també a la Comunitat Valenciana.
Ho veu factible? Jo sí. Crec que el compromís del president del Govern amb la Comunitat és ferma. Tot a l'espera d'una Llei de Mobilitat que done estabilitat a les àrees metropolitanes per a tindre un calendari de finançament marcat per llei i no per negociacions parcials en els pressupostos.
Les freqüències de Metrovalencia són un dels principals motius de queixa. Milloraran a curt termini? Tenim unes xifres de quasi 70 milions d'usuaris en 2019, la qual cosa és un rècord històric en Metrovalencia. Volem continuar, que cada vegada més valencians i valencianes agafen el metro. Volem millorar les freqüències, que la millor opció per a arribar al centre i moure's per l'àrea metropolitana siga el metro. Per a això hi ha molt a millorar. Tenim dificultats pressupostàries, de massa salarial, anem a avançar a poc a poc en eixa línia.
En què es concretarà? Aquest estiu, al juliol -és una reivindicació de moltíssims usuaris-, cal millorar molt les freqüències perquè siga un mes com els de la resta de l'any. Encara que és veritat que eixe mes els estudiants ja no van a la facultat, moltíssima gent utilitza Metrovalencia per a continuar anant a treballar, i ací hem de fer un esforç.
És a dir, que la freqüència al juliol serà com un mes ordinari i no es retallarà. Estem treballant en eixa línia. Poc després d'arribar a la Conselleria, una de les principals reivindicacions dels usuaris era acabar amb eixa caiguda de les freqüències el mes de juliol. Crec que tenien raó i intentarem equiparar-lo a un mes qualsevol. És part del que s'entén per servei públic.
Hi haurà alguna novetat en el metro nocturn? Està sent un èxit. Quasi 600.000 usuaris des que es va posar en marxa. Ha funcionat molt bé. Dins de la política tarifària que estem començant a estudiar, volem fer determinades accions per als usuaris més joves. També estem treballant per a veure si en algunes línies podem millorar les freqüències, sobretot en Falles, Cap d'any o Nadal.
Una vegada s'ha anunciat la posada en servei de la L10 per a l'estiu de 2021, quins plans tenen per a aquesta línia? Abans d'aquest estiu presentarem el que ha de ser el metro del futur. Estem treballant en un pla realista, no vull que siga una cosa a tan llarg termini que ningú puga veure-ho, per als pròxims anys, per al qual estem parlant també amb municipis de l'àrea metropolitana. Ací establirem per on ha de desenvolupar-se Metrovalencia. Un dels compromisos és acabar la connexió des de Natzaret fins al port. Tenim diferents traçats, parlarem amb l'Ajuntament per a veure quin és el més eficaç i l'impulsarem ràpidament.
Quins plans tenen per a les poblacions més allunyades? Molts usuaris es queixen que el metro és poc competitiu per a desplaçar-se a València. És un dels aspectes sobre el qual també m'han arribat moltes queixes. Sóc de la Ribera i conec la línia a Vilanova de Castelló, igual que succeeix amb Llíria i unes altres. He donat instruccions a Ferrocarrils perquè també estudie com millorar eixe tipus de freqüències. S'estudiarà fer un xicotet baixador de desviaments perquè no siga necessari construir la doble plataforma, sinó que amb la mateixa puga eixir un tren i vindre un altre. Moltes vegades cau el nombre d'usuaris que agafen el metro en aquests extrems de les línies senzillament perquè les freqüències no són competitives enfront del cotxe o altres mitjans de transport.
No és una competència de la Generalitat, però què pot fer el seu departament per a millorar l'actual situació de retards i cancel·lacions en els Rodalia de Renfe? Ho conec de primera mà perquè sóc de Carcaixent, m'agrada dir-ho, i quasi tots els caps de setmana agafe la línia València-Xàtiva. Sé perfectament les dificultats que hi ha, m'he trobat amb molts retards jo mateix, he escoltat en els vagons les queixes de molts usuaris. El primer és saber que durant molts anys aquest país ha apostat molt fort i amb moltíssims recursos per l'alta velocitat. Però és el moment de la Rodalia i de la mobilitat quotidiana i així ho ha dit el mateix ministre de Transports. És molt necessari fer eixe pla de xoc que va dir el ministre per als Rodalia de València no sols en el material mòbil sinó també en els maquinistes, que és on tenim un greu problema.
Transferir la gestió dels Rodalia a la Comunitat suposaria una solució? Té sentit que les comunitats autònomes gestionen Rodalia, el seu propi nom ho indica. Això sí, ha de ser d'una forma ordenada perquè això supose una millora del servei. La transferència s'hauria de fer en el futur sobre la base d'un bon acord de finançament.
En quin punt estan les concessions de les noves línies d'autobús metropolitanes? S'ha demorat més del desitjable. És un problema important que estem solucionant. La Conselleria havia avançat en la definició de les noves àrees concessionals i en les millores de servei i de prestacions. Hi havia molta conflictivitat amb el sector, s'ha fet cas a molts alcaldes i s'han millorat eixes àrees. En els pròxims mesos, abans de l'estiu, començarem ja a licitar algunes àrees.
Està a favor dels plans de conversió en zona de vianants i de pacificació del trànsit que impulsen València i altres ciutats? Sí, jo crec que el futur passa per ací i que ja ho veiem en l'espill d'altres ciutats europees. Ha de ser sempre d'una forma progressiva. Cal millorar molt el transport públic, perquè si restringeixes trànsit, els veïns puguen moure's.
Deia l'alcalde de València en 20minutos que li encantaria una solució pactada el port de València. La veu possible? La veig possible i necessària. Vaig llegir l'entrevista, coincidisc amb el que va dir l'alcalde i amb la seua preocupació pel respecte al medi ambient de qualsevol actuació, per incrementar el transport i la connexió ferroviària. Estem perfectament en sintonia. Volem fer les coses bé, vigilar, controlar i estar al costat del port, de la ciutat i de l'àrea metropolitana perquè el port tinga una relació millor i estiga més obert a la ciutat.
Pel que estem veient aquests dies, eixa ampliació nord pot tindre efecte a les platges amb els temporals? L'afectació a les costes de l'ampliació ja es produeix amb el dic que està construït des de fa anys. Cal fer un esforç addicional per part de totes les administracions per a regenerar i cuidar les platges al voltant del port de València.
I respecte als accessos? Hi ha un estudi que ha encarregat l'Autoritat Portuària. La Generalitat i l'Ajuntament li demanarem que ací també s'incorporara el ferrocarril, que jo crec que és fonamental.
És compatible el respecte a l'horta i al litoral amb l'activitat econòmica, el model turístic i la construcció? S'ha de reorientar. Estem en un procés de transició, no sols de les infraestructures, sinó general: industrial, econòmica i fins i tot diria social, perquè lluitar contra el canvi climàtic no és només cosa de les institucions o de les empreses, sinó també dels propis consumidors i ciutadans. Jo aposte perquè siga justa. No té la mateixa petjada econòmica un dentista que un camioner. L'esforç és major en el cas del sector del transport. Hem de tindre en compte les ocupacions d'eixos sectors. L'administració i la UE han d'ajudar-los.
Amb plans de reconversió? Efectivament. Per exemple, una de les propostes que estem estudiant en el cas dels camions que accedeixen al port de València, on 40.000 famílies viuen d'aquesta activitat econòmica, consisteix en un pla perquè cada vegada tinguen un estàndard de contaminació més baix, amb requisits més severs. Alhora, s'ajudaria al sector al fet que puga modernitzar la seua flota de camions, que en molts casos són autònoms. Ho estem parlant amb les autoritats de Competència de la UE i podríem fer un pla que tindria un impacte directe sobre els estàndards d'emissions dels camions en cas de voler operar en el port de València. Fer-ho d'una forma progressiva, amb diàleg amb el sector i també ajudant-los al fet que puguen adquirir camions que contaminen menys. La transició ecològica no pot deixar a ningú arrere.
Una altra diferència entre els socis del Consell és el cas d’Intu Mediterrani. Quina és la seua postura? És un assumpte judicialitzat. L'últim pas que hem vist és el criteri de l'Advocacia de la Generalitat per a garantir la seguretat jurídica. Es va fer una petició d'aclariment de sentència i ara l'Advocacia recorre, com succeeix quasi sempre d'ofici quan hi ha una sentència contra la Generalitat. Es tracta que el Tribunal Suprem aclarisca alguns aspectes i poder operar amb major seguretat jurídica.
Si l'empresa compleix finalment els requisits, s'aprovarà? És d'absolut sentit comú. Si tens un marc normatiu i una actuació encaixa, mentre no el canvies, ha de tindre tota la llum verda. No veig una altra possible explicació.
Comentarios