El director del museu d'art contemporani, José Miguel G. Cortés, ha presentat aquest dilluns aquest '50 obres mestres de la Col·lecció de l'IVAM 1900-1950' acompanyat per l'autora dels textos del llibre, Rocío Robles Tardío. Es tracta d'una publicació editada pel centre d'art amb motiu del seu 30 aniversari i a la qual seguiran altres obres que arreplegaran períodes i etapes posteriors a través del repertori d'aquest museu valencià.

Cortés ha assenyalat que allò que "dona identitat i segell a un museu és la seua col·lecció" i la seua "capacitat de crear relats". "En aquest cas, de l'últim segle", ha puntualitzat el director de l'IVAM, que ha posat en valor "la coherència i el sentit" del conjunt d'obres del centre i ha explicat que, de no tindre aquests valors, el museu valencià d'art modern "seria una sala d'exposicions sense més".

Ha apuntat també que aquest catàleg és "fonamental perquè la gent conega la col·lecció de l'IVAM" -que va obrir les seues portes al febrer de 1989- i ha subratllat que selecciona el més destacat dels formats que exposa aquest museu, com a fotografia, pintura, escultura o disseny gràfic. Així mateix, ha explicat que el llibre compta amb fotografies de les 50 obres triades, acompanyades per un breu text de Rocío Robles, qui ha posat en relleu que en aquesta obra "estan els grans noms", però ha especificat que "la història de l'art no es construeix solament amb ells i els menys coneguts també estan".

En aquesta línia, ha destacat que '50 obres mestres de la Col·lecció de l'IVAM 1900-1950' "s'ha fet des d'un altre punt de vista", des de "la pluralitat i riquesa en l'estètic, en el plàstic i en el polític". Referent a açò, ha argumentat: "Són unes dècades en les quals no es pot obviar el posicionament polític, les guerres, l'exili... Les seues biografies estan travessades de moment polític".

Igualment, ha comentat que "des del disseny als textos posen sobre la taula cuses que fan que les obres estiguen en una cosmogonia, una cosa que fa que les obres no siguen independents ni autorreferencials". "Obri moltes possibilitats de llegir l'art de la primera mitat del segle XX", ha emfatitzat.

També ha posat en valor que aquest catàleg "permet fer lectures molt més complexes", encara que ha assegurat que "és accessible a tots els públics". Es tracta, ha sintetitzat, "d'una xicoteta gran introducció a l'art de la primera mitat del segle XX".

OBRES SELECCIONADES

Entre les obres d'art modern que conformen aquesta selecció, triades d'entre les prop de 12.000 que componen la col·lecció de l'IVAM, es ressalta la importància dels conjunts d'obres tant d'Ignacio Pinazo (1849-1916), de qui es destaca 'Fosquejar en l'escullera III', com de Julio González (1876-1942), amb 'Dona davant l'espill'.

Un dels principals eixos inicials de l'IVAM comprèn obres plasmades en diferents tècniques procedents de l'esperit radical de les avantguardes no objectives -negadores de la representació directa i figurativa de la realitat i per tant exploradores de formes abstractes-. Així, vinculades al moviment futurista, s'ha seleccionat 'La taverna fantàstica' d'Iliazd o 'Les paraules en llibertat futurista' de Marinetti.

Al mateix temps, s'observa en la col·lecció un desig d'abastar les diferents variants dels llenguatges rompedores de l'abstracció analítica, innovadora i experimental, com la sorgida en contextos tan diferents com l'holandés, el rus, el francés o l'alemany. En aquest sentit, poden trobar-se aportacions d'artistes com Delaunay Terk/Cendrars ('La prosa del Transiberiano i de la xiqueta Jehanne de França'), Francis Picabia ('Cortadora') o Marcel Duchamp ('Discos òptics. Rotorrelieve'), entre d'altres.

La visió constructivista també està present en un bon nombre d'obres, com per exemple en les pintures de l'hongarés Lászlño Peri ('Construcció espacial nº7') o d'artistes amb "desigual fortuna crítica", com Naum Gabo ('Relleu quadrat'), així com obres que entroncarien amb diferents manifestacions constructivistes procedents de Rússia, com les del Lissitzky ('Sobre dos quadrats').

Alemanya també ha sigut font d'inspiració d'els qui han anat ideant i forjant la col·lecció de l'IVAM, amb peces tan rellevants de l'àmbit dadaista com 'Cap dada', d'Hans Richter, o 'Dibuix Merz plàstic', de Kurt Schwitters), o de la crítica social en el període de la República de Weimar -per exemple, les aquarel·les 'Ecce Homo' de Gerorge Grosz-. També en aquesta línia, destaca en Espanya l'obra rupturista de Nicolás de Lekuona, amb el seu collage 'Sense títol'.

Una altra de les línies centrals de la col·lecció resideix en aquelles proposicions i poètiques que al llarg d'algunes dècades han furgat en dominis de l'inconscient, en el terreny de l'oníric i de la fantasia, buscant d'eixa manera una diferent posició davant el món, amb artistes com Man Ray i la seua 'Integració d'ombres' o Joan Miró i la seua 'Aviat. L'instant'.

Així mateix, s'inclouen en aquest catàleg disciplines centrades en el territori industrialitzat com a eix principal de la modernitat i dels temps actuals. És el cas de les obres de Germaine Krull ('Métal'), Paul Schuitema ('Sindicat Central 30.000 treballadors del transport') o les molt nombroses de George Grosz. També pot observar-se aquesta fascinació per l'urbà en la fotografia d'Horacio Coppola sobre Buenos Aires ('Nocturn').