L'exclusió social es redueix en la Comunitat Valenciana, però segueix entre els nivells més elevats d'Espanya

  • Al voltant de 740.000 persones han eixit en els últims anys del risc de pobresa, segons el II Informe Foessa.
  • El 20,3% de la població valenciana es troba en exclusió social, amb 472.000 persones en situació "severa".
  • La precarietat laboral i els problemes de salut i d'habitatge són les principals amenaces davant una nova crisi.
Niveles de exclusión social por comunidades.
Niveles de exclusión social por comunidades.
HENAR DE PEDRO

L'exclusió social s'ha reduït "intensament" en els últims cinc anys en la Comunitat Valenciana, però la dramàtica situació de la qual partia aquesta autonomia deixa l'actual nivell del 20,3% encara per damunt de la mitjana nacional (18,4%) i com la quarta regió amb majors nivells de pobresa.

Aquesta és la principal conclusió del segon Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social en la Comunitat Valenciana, presentat aquest dimecres en la seu de Cáritas València, una de les organitzacions que integren la fundació.

Es tracta d'una completa radiografia no sols dels problemes relacionats amb la pobresa i de com la societat valenciana ha eixit de la crisi econòmica, sinó de dinàmiques socials més àmplies i de la resposta que dóna la societat als problemes d'exclusió i de convivència.

D'aquesta manera, la integració social ha crescut fins a quasi el 80% de la població, després d'eixir de l'exclusió al voltant de 740.000 persones en els últims cinc anys. No obstant això, el 20,3% roman encara amb problemes moderats o severs de pobresa, la qual cosa suposa entorn del milió de persones en la Comunitat Valenciana.

El sociòleg i coordinador de l'informe, Guillermo Fernández, defineix aquesta situació la "societat estancada", amb una cronificació de la pobresa, en la qual "l'ascensor social ha deixat de funcionar". En un context especialment greu es troben 472.000 persones (la meitat que fa cinc anys), que pateixen manques en forma de precarietat laboral, accés a l'habitatge, desocupació i invisibilitat per part de la societat.

En aquesta fotografia de la realitat social, Fernández destaca dues novetats de la situació actual. En primer lloc, una fallida "per la seua base" en el grup del 80% de la integració. Mig milió de persones d'aquest col·lectiu tenen "un matalàs feble i seran els primers a notar la desacceleració". Es tracta d'un 10% de la població que viu al dia, sense poder estalviar, a causa de les ocupacions precàries, que han sigut, explica, la fórmula triada per a eixir de la crisi econòmica i que s'han convertit en un element "estructural" de l'actual model econòmic i social.

En segon lloc, l'expert explica que, de les 470.000 persones en exclusió severa, unes 200.000 constitueixen la "societat expulsada", aquelles persones que han trencat els seus vincles i l'única preocupació dels quals és "poder sobreviure dia a dia" en mancar de protecció social o familiar. "L'agreujament de la seua situació és un repte per al sistema i per a les entitats", afig.

Un dels factors clau en la situació social actual és, segons apunta l'informe, la desigualtat. Mesurada en termes de renda, en la Comunitat Valenciana és més reduïda que en el conjunt d'Espanya, encara que la renda mitjana valenciana (20.289 euros per habitant a l'any) és inferior a l'estatal (23.179 euros). No obstant això, si bé la renda valenciana s'ha reduït un 2,9%, el grup poblacional que ha suportat en major mesura els efectes de la crisi ha sigut el que té menys ingressos, que ha vist minvada la seua renda en un 11,5%. No obstant això, el 20% de la població més rica ha augmentat la seua renda un 3,6%.

Però, quins són els factors que porten a una persona o família a caure en l'exclusió social? El coordinador de l'informe apunta tres factors principals: l'ocupació, l'habitatge i la salut.

En el primer cas, la precarietat laboral és més important en la Comunitat Valenciana que l'accés a l'habitatge, perquè ja afecta al 27% de la població. S'ha convertit en un "problema estructural" que origina que hi haja persones pobres fins i tot tenint treball.

En quant a l'habitatge, accedir a una en condicions dignes s'ha convertit "en una tasca pràcticament impossible" per a milers de famílies. En aquest àmbit, el sociòleg apunta a dues categories: l'habitatge "insegur", aquell que es pot perdre, en el qual hi ha unes 100.000 llars, i la "inadequada", les condicions de la qual d’habitabilitat són deficients, però no es poden afrontar per motius econòmics, en la qual es troben 80.000 llars de la Comunitat Valenciana. A més, uns 19.000 simultanegen tots dos problemes.

En matèria de salut, l'exclusió es fa present amb l'abandó dels tractaments per motius econòmics, un fenomen que ha afectat el 13% de les llars valencianes en els últims cinc anys i que s'agreuja en els casos de persones amb discapacitat o en situació de dependència.

Pel que fa al perfil, el 60% dels afectats són homes de més de 30 anys, dels quals més de la meitat treballa, resideix en grans municipis i majoritàriament espanyol, encara que també afecta al 60% dels immigrants.

Democràcia, participació i polítiques públiques

El document constata també la "pèrdua de qualitat" de la democràcia, que s’assenta sobre un compromís polític de "baixa intensitat en la participació cívic-política": en la Comunitat Valenciana només mostren interés per la mateixa dues de cada deu persones.

Malgrat aqueixa falta de participació, la ciutadania continua donant suport a l'Estat de Benestar com a mecanisme de protecció social. La Comunitat Valenciana es caracteritza per una despesa en protecció social menor a la mitjana espanyola i el seu sistema no està evitant que les situacions d'exclusió social es reduïsquen prou o es mantinguen entre les persones beneficiàries: huit de cada deu valencians optaria per tindre més prestacions i serveis socials pagant més impostos.

Alerta davant la xenofòbia

L'informe també llança un missatge d'alerta davant els discursos xenòfobs, alimentats en els últims temps des d'algunes posicions polítiques. Fernández afirma que hi ha un "increment de la por", relacionat amb la perspectiva que les noves generacions visquen pitjor. Aqueixa "por de perdre l'estatus" deriva en discursos xenòfobs, malgrat que en la Comunitat Valenciana, en termes amplis, "no hi ha un problema generalitzat de convivència" amb la immigració, sosté el coordinador de l'Informe Foessa. De fet, assegura que en l'actual societat de les cures, els immigrants "són necessaris" per a la cura dels majors i la criança dels fills.

A més, alerta del que defineix com una "fatiga de la solidaritat" relacionada amb un increment de l'individualisme, enfront del que proposa "grans converses cíviques" per a adequar el model de convivència al procés de mutació social que es viu actualment.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento