El nou pla de gestió de l'art rupestre de la Comunitat Valenciana arranca per a potenciar i protegir l'esplendor i l'entorn dels 610 jaciments de les tres províncies, al costat d'altres objectius com "repensar" l'oferta turística o augmentar les visites d'estudiants.

Entre les mesures previstes es planteja estudiar cada abric rupestre per separat i la seua delimitació en funció de diversos criteris, en lloc de "tancaments que pareixien galliners", la creació de camins per a "evitar destrosses urbanístiques" i una cartelleria uniforme que no siga un "desori". I, sobretot, conservar els jaciments en bon estat davant l'aparició de grafitis, les perdigonades de caçadors o els robatoris.

"L'art rupestre té sentit solament on està, mai en els museus", ha il·lustrat el catedràtic de Prehistòria de la Universitat d'Alacant (UA) Mauro Hernández, un dels coordinadors de la publicació. La presentació del pla, en el Monestir de Sant Miquel dels Reis de València, ha comptat amb el director de Belles Arts del Ministeri de Cultura, Román-Fernández Baca, professors, investigadors i alcaldes de localitats amb art rupestre.

El pla, publicat aquest dilluns per la Generalitat i a desenvolupar en el futur, marca línies d'actuació i condicions i actualitza els jaciments: dels 302 identificats en 1998, quan es va declarar a l'art rupestre de l'arc mediterrani com a Patrimoni de la Humanitat, als 610 actuals. Naix d'un diagnòstic detallat i inclou un programa d'acció territorial com una estratègia global, davant la dispersió dels enclavaments rupestres al llarg de la Comunitat.

Per a una millor conservació, estableix els protocols d'actuació amb accions directes, com a neteja o restauració, i preventives, referides a tancaments i tancats, condicionament d'accessos i normes d'actuació davant emergències per efectes naturals i incendis forestals. Els tancaments no seran uniformes i s'adaptaran a cada lloc, al fil del recent model de La Sarga d'Alcoi (Alacant).

També planteja la difusió i posada en valor dels jaciments amb itineraris, musealització d'entorns, didàctica i visites sobre la base de la categoria de cada lloc (obert al públic, restringit a investigadors o tancat). Una altra proposta és la possible creació d'un parc cultural per província, com el de la Valltorta a Castelló, i la reflexió sobre "què és oferta turística i què no".

Contra la despoblació

En la mateixa línia, el pla para esment a les zones despoblades, amb la meta de "rescatar tota una vida i costums" de les quals compten amb art rupestre, com Les Coves de l'Aranya de Bicorb (València), i a l'educació, perquè els jaciments es convertisquen en un lloc de docència".

En matèria de sostenibilitat, aposta per una major transversalitat entre les lleis mediambientals i de patrimoni, un millor control dels usos, protocols "rigorosos" i més mesures d'investigació, conservació, posada en valor i educació. També per programes de cooperació territorial entre comunitats autònomes.

De cara a futurs inventaris, proposa elaborar unes fitxes amb la descripció detallada del jaciment i qüestions com els seus factors de risc i el grau d'afecció. Les manifestacions artístiques estan classificades en Paleolític, Macroesquemàtic, Llevantí, Esquemàtic i Arts històrics.

Com a directora general de Cultura, Carmen Amoraga ha reafirmat el compromís del Govern valencià amb el Carampi, que precisament es reuneix aquest dilluns a la vesprada, davant la importància de l'art rupestre com a "motor econòmic i referent internacional".

La Comunitat Valenciana es converteix així en la primera autonomia del Mediterrani que respon el compromís adquirit per la Generalitat en el Consell d'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (Carampi), celebrat a València al maig de 2018 conforme a les indicacions del Consell del Patrimoni Mundial. La Unesco va declarar fa 21 l'art rupestre del Mediterrani com a Patrimoni Mundial.