La reurbanització i conversió en zona de vianants de places avança a València, i ho fa com una eina més per a combatre el canvi climàtic en una dinàmica d'anada i tornada: amb la generació de menys emissions en eliminar la circulació de vehicles, i amb més salut ambiental en proliferar els arbres i les zones de socialització per a les persones.

Segons les dades fetes públiques per l'àrea de Desenvolupament Urbà Sostenible, actualment s'han reformat ja 10 places en diferents barris de la ciutat, altres dos projectes estan en fase d'execució i cinc estan a l'espera de ser iniciats, en diferents fases de redacció o aprovació.

El projecte València, ciutat de places va ser iniciat al mandat anterior i s'ha configurat ja no sols com un dels punts del Govern del Rialto que comparteixen Compromís i PSPV a l'Ajuntament, sinó també com a part del Pla Verd i de la Biodiversitat presentat la setmana passada i que busca renaturalitzar la ciutat i enfocar el seu creixement cap a un model sostenible.

La vicealcaldessa i regidora de Desenvolupament Urbà, Sandra Gómez, reivindica aquest model com a eina per a lluitar contra el canvi climàtic des de les ciutats. "El principal objectiu ha sigut estudiar la ciutat, barri a barri, amb la finalitat de recuperar espais vitals per a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania i sumar-nos als objectius de desenvolupament sostenible", explica.

Gómez indica que des de la gestió urbanística, València impulsa "la recuperació de les places com a espais on poder construir llaços comunitaris estables i sostenibles".

En aquesta línia, afirma que es tracta d'espais "on créixer, compartir, jugar, divertir-se i aprendre a conviure". Abans de les intervencions, aquestes places "funcionaven com congestionats pàrquings de ciment i formigó on les voreres només ocupaven un espai residual", afig, per a assenyalar que les necessitats "més urgents es van trobar en els barris".

Quant a les places ja remodelades, la del Mercat de Rojas Clemente, en el barri del Botànic, va ser una de les primeres a ser convertides en zona de vianants. Actualment, compta amb arbratge, zones d'estada, jocs per als més xicotets i aparcament de bicicletes per a fomentar l'ús d'aquestes.

El barri del Cabanyal era un dels quals necessitava una "urgent intervenció" i fins al moment s'ha actuat en les places del Rosari i Lorenzo La Flor. Una de les últimes reurbanitzacions de la ciutat s'ha produït en la plaça de Sant Sebastià (Botànic). També s'ha intervingut en Sant Jerònim (Rascanya), Riu Segura (Forn d’Alcedo), Sant Felip Neri (Algirós) i Arquebisbe Olaechea (Sant Marcel·lí).

Respecte als plans de futur, es troben en procés d'execució la plaça Grup Marqués de Vallterra en El Perellonet i la plaça Ceramista Gimeno, en Malilla, on es troba el col·legi públic Rafael Mateu Cámara.

Entre els projectes pendents, destaquen els grans enclavaments del centre de la ciutat, com la futura conversió en zona de vianants de la plaça de Sant Agustí i la urbanització d'algunes tan icòniques com la de Ciutat de Bruges i l'entorn de la Llotja i el Mercat Central.

Tot això sense oblidar la total reurbanització de les places de la Reina (el projecte de la qual depén de l'àrea de Mobilitat i està pendent d'eixir a licitació després de la seua aprovació en Junta de Govern) i de l'Ajuntament, ambdues emblemes de la ciutat.