L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) acaba de declarar el Regadiu històric de l'Horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), candidatura que ha comptat amb el suport del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i que va ser presentada per l'Ajuntament de València, en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València i altres institucions.

Segons ha informat el Ministeri en un comunicat, l'Horta "reuneix tots els requisits que exigeix un SIPAM, ja que compta amb el valor afegit d'establir un vincle entre el rural i l'urbà, així com amb un sistema productiu en el qual s'integren les cultures agrícola i hidràulica, llaurades durant segles des de l'inici de la dominació àrab en la zona, que han anat conformant un paisatge únic, l'horta de València i l'Albufera, que s'integra en la coneguda horta mediterrània".

Amb una xarxa de reg que s'estén per la zona agrícola periurbana de la ciutat de València i de dotzenes de municipis del nord, oest i sud de l'àrea metropolitana, geogràficament, la part irrigada abasta una plana costanera amb un pendent suau que disminueix lentament des de l'interior fins a la mar.

El seu particular paisatge, integrat per camps de cultiu, canals d'aigua, camins rurals i edificis tradicionals (barraques i alqueries) i també pel Parc Natural de l'Albufera, "ha sigut conformat per un sistema d'irrigació que es proveeix del riu Túria i afona les seues arrels en l'herència àrab". Es tracta d'un sistema de regadius que ha anat dissenyant-se durant segles. Des del riu Túria s'estén un sistema de sèquies de reg, originalment dissenyat en l'època medieval, que flueix per gravetat.

Les sèquies de reg del sud desemboquen al parc natural de l'Albufera, un llac la configuració actual del qual com reservori d'aigua dolça "ha sigut alimentada per romanents hídrics de les àrees històricament irrigades". És un parc natural on l'arròs i la pesca artesanal tradicional conformen un sistema "viu i vulnerable".

D'aquesta manera, el regadiu històric de l'Horta com SIPAM és el resultat d'una estructura històrica que data de fa segles, basada en una xarxa de reg (sèquies), camins rurals o alqueries que defineixen el seu patrimoni físic; un sistema agrícola, agrodivers en cultius mediterranis, que s'origina i coexisteix amb aquesta estructura; una cultura hidràulica representada per regles mil·lenàries d'ús de l'aigua, heretades de l'època medieval i governades per institucions com la Real Sèquia de Moncada i el Tribunal de les Aigües i un sistema hídric que, en la seua part sud, flueix cap al Parc Natural de l'Albufera.

"L'Horta de València és un dels paisatges d'horta mediterrània més rellevants d'Europa, un espai de valors productius, ambientals, culturals i visuals provats, malgrat les pressions de la urbanització", assenyala el Ministeri.

Quart reconeixement a Espanya

El 'Regadiu històric de l'Horta de València' es converteix d'aquesta forma en el quart reconeixement com SIPAM obtingut per Espanya, que ha sigut, a més, pionera a Europa a obtindre aquest reconeixement en 2017. Se suma als reconeixements ja obtinguts per la Valle Salado de Añana (Àlaba), la Uva pasa de la Axarquía (Màlaga) i los Olivos milenarios del Territorio Sènia, que abasta diversos municipis de les autonomies de Catalunya, Aragó i Comunitat Valenciana.

La figura SIPAM va ser creada per la FAO en 2002 per a promoure i garantir el futur de sistemes agrícoles tradicionals que han modelat "paisatges estèticament impressionants i que combina la biodiversitat agrícola amb ecosistemes resilients i un valuós patrimoni cultural".

Tot això "busca l'impuls d'aquestes regions sobre la base de la consideració de les tres dimensions del desenvolupament sostenible: l'econòmica, la social i la mediambiental", ha detallat el Ministeri. Els més de 50 SIPAM reconeguts fins al moment en més de 20 països del món "reflecteixen una àmplia varietat de tipus d'agricultura que revelen la saviesa humana a l'hora de superar les dificultats inherents als seus territoris".

Els SIPAM "compleixen també amb l'objectiu d'identificar i salvaguardar paisatges amb biodiversitat agrícola i sistemes de coneixement associats que contribueixen a l'obtenció de beneficis socials, culturals, ecològics i econòmics a tots els nivells (local, regional, nacional i mundial)".