La mirada abstracta de la pintora Rebeca Plana del riu Xúquer fluirà fins al pròxim 23 de febrer per la Sala Martínez Guerricabeitia de la Nau amb la seua última mostra, que vol ser també "d'homenatge a l'Espanya buidada i de reivindicació de l'artista en el medi rural".

L'artista ha presentat aquest dilluns l'exposició 'Riu. Rebeca Plana', acompanyada del comissari Martí Domínguez i del director d'activitats de la col·lecció Martínez Guerricabeitia. Està composta per un total de 43 obres, 11 llenços de gran format que inclouen dues mitjes canyes, 32 obres en paper i instal·lacions amb un matalaf i portes de nevera que li serveix a l'autora com a crítica a les deixalles que acaben en les aigües del riu.

L'obra 'La força de la naturalesa', un llenç de 4,5 metres pintat en exclusiva per a aquesta mostra, és el quadre central sobre el qual bascula tota l'exposició i que representa l'evolució del riu al llarg de les estacions plasmades pels diferents cromatismes.

L'artista, després del seu pas per Barcelona, va decidir tornar al seu Albalat de la Ribera natal i allí no va poder escapar de l'influx que les aigües del Xùquer li causa ja que està present en cada moment del dia, des que s'alça fins que es gita.

A més, en aquesta mostra el verd que l'ha acompanyat des de xiqueta, ha crescut envoltada de tarongers, cobra protagonisme i ho introdueix com una constatació de "la seua maduresa" artística. Així, ha explicat que mentre defuig del blau es bolca amb el verd perquè té "una escala tonal" molt potent en estar compostos per dos colors primaris, el roig i el groc, i genera fortes sensacions, algunes d'elles de rebot, en combinar-ho amb tons com el fúcsia o el morat.

Plana ha apuntat que treballa també amb materials fungibles, visitant ecoparcs per a arreplegar matalafs, o ara demanant a les seues veïnes taules antigues per a explicar una història i seguir treballant així la seua relació amb la Naturalesa.

Però aquesta exposició és també una crida de defensa de l'artista en el món rural. En eixe sentit, ha reivindicat "la pau" que genera viure en eixos xicotets pobles de l'Espanya buidada, malgrat estar moltes vegades a escassos 20 minuts de grans ciutats com València, i que serveix per a calmar els "turments personals" que pateixen la seua generació artística pel seu futur econòmic.

Falta de reconeixement

En eixe sentit, ha atribuït la falta de reconeixement de la seua generació artística dins de la pròpia Comunitat Valenciana, davant de la posada en valor que els brinda galeries de Madrid, Gijón o Salamanca, a "els grans pesos pesats" dels artistes que els han precedit des de l'arribada de la democràcia, i que en estar encara vius "no els deixen entrar en batalla". Per açò, ha agraït l'oportunitat que li brinda poder exhibir en la sala Martínez Guerricabeitia.

Sobre aquest tema, el director d'activitats de la col·lecció Martínez Guerricabeitia ha ressaltat que encara que l'estil de Plana en principi "no encaixa del tot bé" amb la col·lecció han volgut obrir-se a altres expressions artístiques i ha ressaltat que l'abstracció és "una de les formes més pures" i havia de comptar amb un recer.

A més, ha ressaltat que Plana ha aconseguit que la seua obra siga plenament identificable quan es veu i ha apuntat que la seua abstracció no deixa d'amagar un rerefons "figuratiu" que li confereix al seu art "una potència que enamora".

Sobre aquest tema, l'artista ha admès que aquest comentari li ha fet pensar molt sobre què amaguen els seus treballs perquè una obra abstracta "solament acaba quan l'espectador es veu reflectida en ella". A més, ha reconegut el "fort xoc emocional" que li causa veure els seus treballs, que en el seu estudi estan amuntegats com a canyes en el riu, exposades en la sala perquè quan ixen del seu taller deixen de ser la seua obra per a ser del públic.

Per la seua banda, el comissari Martí Domínguez ha ressaltat el "caràcter altament abstracte" de l'obra de Plana, "un caràcter a vegades cal·ligràfic, que combina elements de composició estructurada amb un ambient salvatge i d'improvisació". Així, ha ressaltat que planteja "un món en brut modern, humanista, fet a mà a propòsit, d'un aspecte efímer, perillós i, no obstant açò, molt dissenyat, en definitiva, inesperat".