L'Ajuntament de València obrirà sis nous centres d'ocupació pels barris, amb el que la xarxa de l'agència local d'assessorament i formació València Activa passarà dels 14 actuals a 20 quan finalitze l'actual mandat, en 2023.

Aquesta és una de les principals línies d'actuació que s'ha marcat la regidoria que dirigeix Pilar Bernabé, que explica a 20minutos que també posarà el focus en la transició de la ciutat cap al sector de la innovació i la tecnologia, tant pel que fa a formació com per a la projecció de la ciutat a nivell nacional i internacional, així com en el combat de les bretxes digital i de gènere en l'ocupació.

"El passat mandat vam obrir 14 centres de llarg a llarg de la ciutat, i hem intentat anar justament als barris on hi ha major bretxa en matèria d'ocupació i amb major nombre d'aturats. Hem obert centres en Orriols, en Benicalap, en Creu Coberta, Patraix… Es tracta de barris amb una clara diferència quant a persones desocupades respecte a la mitjana", explica.

Respecte al pressupost, Bernabé destaca que pràcticament s'ha doblat des de 2015. "Està quasi en cinc milions d'euros, però és veritat que hem tret emprenedoria de les polítiques actives d'ocupació i ho hem inclòs en l'àrea de Desenvolupament Econòmic i Innovació. Hem invertit només en ajudes a emprenedoria i consolidació d'empreses sis milions d'euros en l'anterior mandat", detalla.

Segons afig, la territorialització de les polítiques actives d'ocupació busca acostar l'administració més pròxima, la municipal, als ciutadans. "Es tracta que puguen tindre en el seu barri una oficina per a actualitzar el currículum, fer un seguiment i orientar cap a quin àmbit es pot dirigir i rebre informació sobre formació. Això ho hem fet amb la territorialització i amb sectors de la població clarament definits". En aquest sentit, cita als joves com un dels grups de població que concentra esforç inversor.

Un altre col·lectiu d'atenció prioritària en les polítiques d'ocupació serà el de les dones. "A València, en els quatre anys de l'anterior mandat, ha descendit l'atur en 20.000 persones. Però, d'elles, més del 60% eren homes i la resta dones. Això significa que, fins i tot quan les coses van bé, a les dones no els va tan bé. La bretxa de gènere és per a nosaltres un altre dels cavalls de batalla en el qual ens centrarem i en els quals posarem en marxa polítiques d'ocupació", afirma la regidora.

No obstant això, afirma que alguna cosa comença a canviar en aquest àmbit. "Des de l'any passat, arran del programa ‘Treballem Iguals’, hem notat una xicoteta rectificació en aqueixa corba del creixement d'ocupació en les dones. Ha crescut sensiblement per damunt del que estava augmentant en els últims quatre anys. Hem impulsat formació, ajuda a l'emprenedoria, plans d'ocupació dirigits específicament a dones i, en definitiva, hem fet un gran esforç per a promocionar entre les empreses l'ocupació femenina", assegura.

Una altra de les potes de l'estratègia municipal en aquest camp serà el canvi de model. "Volem fer un treball de debò dirigit cap al que considerem que ha de ser un dels sectors que tiren del model econòmic de la ciutat: la innovació i la tecnologia. Tots els nostres esforços en matèria de formació en les polítiques actives d'ocupació aniran especialment dirigits cap a la gestió del coneixement i les competències tecnològiques. La ciutat ha de buscar els sectors en els quals consolidar-se com una ciutat competitiva en el món i ha de destacar en determinades àrees per a la sostenibilitat", explica Bernabé.

"En els últims 20 anys hem consolidat el turisme urbà, que era una bona opció per a aquesta ciutat perquè complia totes les condicions per a ser competitiva", entre les quals cita les bones connexions aèries, la labor de promoció i la planta hotelera.

Del turisme a la innovació

"Ara, ens hem adonat que podem fer el mateix amb el sector de la tecnologia i la innovació. Tenim unes infraestructures de connexions perfectes: el segon port més important d'Europa, l'aeroport que més creix en connexions enguany i les infraestructures viàries. Tenim, a més, una ciutat segura, la qual cosa ens diferencia d'altres ciutats capdavanteres, i espais com La Marina, on ja hem desenvolupat 25.000 metres quadrats de gestió del coneixement i queden, com a mínim, altres 50.000 metres quadrats". Aquesta aposta, unida als esdeveniments com el Webit o la Capitalitat Mundial del Disseny, pot incidir en aquesta línia.

Pel que fa a l'emprenedoria i a l'autoocupació, subratlla la necessitat de fer un seguiment d'aquestes iniciatives. "Les dades ens han ensenyat que, en els últims anys, sobretot arran de la crisi, quan van aflorar iniciatives d'emprenedoria es van crear moltes empreses, però moltes d'elles no van arribar als dos anys", conclou la responsable municipal d'Ocupació i Formació.