La pròpia creadora ha presentat aquest dimarts als mitjans de comunicació aquesta mostra -en la qual col·labora la Fundació Gulbenkian de Lisboa i la Galeria Nacional del Jeu de Paume de París-, acompanyada pel director del museu, José Miguel G. Cortés, que exerceix com a comissari de l'exposició. Les 22 obres de Sedira romandran en la Galeria 7 de l'IVAM des d'aquest dimecres, 30 d'octubre, fins al pròxim 26 de gener.

Zineb Sedira (1963, París) és una artista que es troba, culturalment i socialment, entre dos mons, representats pel país d'origen dels seus pares, Algèria, i Occident, França i Anglaterra. Açò li dona una visió profunda del desarrelament que poden sentir milions de persones que, a causa dels fluxos migratoris, no se senten realment part ni d'una part ni de l'altra.

Nascuda en un suburbi de París el 1963, de pares algerians que van emigrar a Gran Bretanya el 1986, ha anat creant un conjunt d'obres que alberguen referències a moments, llocs i experiències personals que van molt més allà d'allò específicament privat per a transcendir determinades idees preconcebudes.

Així, l'artista se serveix en aquesta ocasió de multitud de formats -fotografies, vídeos, escultures, instal·lacions, etc.- per a mostrar la seua relació amb Algèria des d'una "riquesa de veus" que es plasma en obres "de caràcter més íntim i personal", davant d'altres de tipus "més col·lectiu i grupal".

També està molt present la seua visió "molt política" de la història recent del país africà, ja que el punt d'origen és la "grandíssima repressió" que es va produir amb la independència de la qual va ser la colònia que més temps va dependre de la metròpoli, per a després recórrer la "dècada negra", amb la implantació del terrorisme islàmic, o el viatge de la gent que desitjava abandonar el país. Açò últim acaba convertint-se en una part de l'exposició en forma de "viatge més personal, més íntim", i alhora "més social".

A més d'aquests "somnis truncats", Sedira també dibuixa les "preocupacions polítiques, socials i personals" que a ella mateixa li han envoltat, a més de sentiments compartits amb els algerians, com "la incapacitat de la seguretat" o "la fragilitat de les nostres vides".

CINEMA ALGERIÀ DELS 60

Una part de la mostra dona a conéixer el cinema algerià dels anys 60, després de la consecució de la independència de França, quan el govern del país nord-africà va produir "moltes pel·lícules de cinema militant i anticolonial". "Eixe moviment militant va ser model per a molta gent, com per exemple en la lluita pels drets civils als EUA, el moviment contra la guerra al Vietnam, maig del 68 o fins i tot Woodstock", ha explicat l'artista.

També dedica un espai al festival panafricà de l'any 1969, un moment de "lluita contra el colonialisme i la cerca de la identitat pròpia", en el qual fins i tot van estar convidades les illes Canàries. Aquest esdeveniment va ser un punt de partida per a la investigació en la qual es basa l'exposició que alberga l'IVAM.

Igualment, un altre punt de la mostra està dedicat a "l'època en la qual l'estat va lluitar contra el terrorisme islamista" i, en concret, reserva un espai als periodistes que es van convertir en objectiu dels terroristes "per riure en l'infern" i homenatja els 103 informadors assassinats. "Els periodistes i il·lustradors van entendre que la millor forma de lluitar era amb la sàtira i l'humor", ha assenyalat Sedira davant de les vinyetes i caricatures dedicades a aquest record.

Finalment, la creadora es fixa en la "impossibilitat de moure's" i empra la metàfora sobre els naufragis de vaixells de migrants a Mauritània per a convidar a la reflexió sobre eixa situació i "sobre la mort". També en aquesta línia s'exposen fotografies sobre magatzems de sucre a causa que la ruta que seguia aquest edulcorant cap a occident des del centre del continent africà coincideix amb les antigues rutes esclavistes.