Trenta-dues lleis, un decret llei i un decret. Això és el que modifica el nou projecte de Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera i d'Organització de la Generalitat –més conegut com a llei d'acompanyament dels Pressupostos–, presentat aquest dilluns després de la reunió extraordinària del ple del Consell.

L'objectiu d'aquestes modificacions legals és –com va explicar el conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler– “fer realitat la política d'impuls econòmic, drets socials i decència cívica” iniciada pel Botànic. No obstant això, el text encara ha de ser enviat al Consell Jurídic Consultiu i al Comité Econòmic i Social perquè realitzen els seus informes i siga aprovat en Les Corts. Ací algunes mesures:

Inclou quatre canvis. El primer és simplificar els requisits per a accedir a les ajudes al pagament del lloguer per raons socials, humanitàries i de caràcter públic, acreditades pels serveis públics. L'objectiu és que els qui necessiten un habitatge urgentment, malgrat que aquests no estiguen al corrent de les seues obligacions fiscals i tributàries, puguen accedir a elles.

Així mateix, per a incrementar el parc públic, s'incorporaran immobles residencials a través de la compravenda, arrendament o convenis amb entitats privades. I no serà obligatori per al beneficiari pagar l'assegurança contra incendis en habitatges de promoció pública; ho farà la Generalitat.

La Llei per a la Funció Social de l'Habitatge canviarà pel que fa al lloguer solidari per a mobilitzar l'habitatge buit de les persones físiques que necessite ser rehabilitada: es modifica el termini de cessió del particular a la Generalitat de 6 a 8 anys i s'inclou la possibilitat que, si el preu de la rehabilitació és inferior al del lloguer de mercat, es compense econòmicament al particular.

La Llei per a la Igualtat entre dones i homes ampliarà la funció del compliment del principi d'igualtat i no discriminació en la publicitat a tots els mitjans de comunicació o a qualsevol altre mitjà de difusió, no afectant així només als de titularitat pública.

A més, el Consell haurà de desagregar les dades per sexes en totes les estadístiques i investigacions de la Comunitat, i es canviarà la denominació del Consell Valencià de la Dona per Consell Valencià de les Dones.

En matèria tributària es contempla la creació de l'Observatori Fiscal per a donar entrada a la societat civil en la gestió de l'Agència Tributària Valenciana. A més, inclou l'obligació que les fundacions compten amb un auditor intern, com ocorre amb la resta del sector públic de la Generalitat.

Inclou que la prestació del servei del taxi puga fer-se mitjançant tarifes pactades entre usuaris i conductors. Segons el conseller, això atén les reivindicacions i s'aplicarà mitjançant apps mòbils. “Es tracta d'intentar que cada vegada hi haja millor competència, profitosa per a l'usuari”, va dir Soler.

L'accés a mitjans de transport públics també es podrà fer amb bicicletes, patinets o altres vehicles de mobilitat personal, que es podran pujar plegats, sense més limitacions que les derivades de la seguretat o d'ocupació molt alta. L'objectiu: facilitar el seu ús i lluitar contra el canvi climàtic.

S'ampliarà el termini per a sol·licitar la protecció d'àrees de l'horta de València degradades. Els ajuntaments disposaran de 5 anys (a partir de l'aprovació del PAT de l'Horta) per a demanar que aqueixos espais passen a ser declarats Enclavaments de recuperació d'horta. També s'amplia el Pla d'Inversions productives (PIP) fins a desembre de 2021 per a garantir que els projectes dels consistoris es puguen executar.

La llei contempla un augment de taxes en relació a l'IPC, a més d'una pujada de sous a 3 funcionaris: la interventora general de la Generalitat i el director general d'Intervenció i l'Advocada de la Generalitat.

El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, va admetre que en el Consell li estan “donant moltes voltes” a la possibilitat de prorrogar els actuals Pressupostos de la Generalitat per a 2020 i valoraran “tranquil·lament” els “pros i contres d'una pròrroga”. Segons Soler, d'optar per aquesta mesura, es faria “no per voluntat pròpia sinó per circumstàncies alienes”. I, llavors, la llei d'acompanyament hauria de passar a tramitar-se en Les Corts com una llei ordinària.