L'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat va tancar 2018, el seu primer any complet, amb un total de 31 reclamacions, 53 suggeriments i tres consultes, de les quals la gran majoria (88,5%) van ser per discriminacions lingüístiques cap al valencià, encara que totes s'han resolt satisfactòriament excepte una.

Així ho arreplega la memòria anual de l'òrgan -que va arrancar la seua marxa a la fi de 2017 i no té potestat sancionadora-, presentada aquest dimarts pel director general de Política Lingüística, Rubén Trenzano, als sis grups polítics de Les Corts i a Delegació de Govern.

De les 87 sol·licituds tramitades en 2018, un total de 77 es van presentar en valencià i deu en castellà, per la qual cosa el departament destaca la "diferència aclaparadora" davant "els valencianoparlants que consideren que s'han vulnerat els seus drets lingüístics".

Per temes, la majoria (40,2%) estaven relacionades amb internet i xarxes socials, fins a un total de 34; altres 22 amb la retolació i la toponímia (24,1%), 16 amb escrits (18,4%), 12 amb l'atenció oral (13,8%) i tres en altres àmbits. Els principals motius de les incidències tenien a veure amb el respecte a la toponímia, les notificacions en una sola llengua o l'etiquetatge de productes.

Entre les situacions que repassa l'oficina estan l'atenció a persones valencianoparlants en les estacions de Renfe de les ciutats de València i Xàtiva (València), l'atenció "deficient" a una consumidora en una sucursal bancària de València o la "reiterada actitud hostil" d'una metgessa amb diversos pacients.

Pràcticament, totes les sol·licituds tramitades en 2018 estan finalitzades, a excepció d'una pendent a l'Hospital del Vinalopó, a Elx (Alacant), perquè la retolació estiga disponible en valencià. El centre, gestionat per una empresa privada en règim de concessió, ha emès una resposta que l'oficina "no considera satisfactòria".

De les quals afectaven la Generalitat, 20 tenien com a destinatàries diverses conselleries, una amb l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva -per demanar un currículum en castellà- i una altra amb el Consell Jurídic Consultiu (CJC) -per l'idioma de la doctrina disponible en el seu web-.

La majoria, fins a un total de huit, tenien a veure amb la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per l'atenció oral de pacients, la retolació deficient en valencià o la dispensació de receptes solament en castellà.

Davant aquesta situació, l'oficina subratlla que "les persones se senten, amb independència de la llengua parlada, especialment vulnerables en la sanitat pública", una cosa que adverteix que "s'agreuja en el cas de trobar-se amb actituds hostils per part del personal mèdic i d'atenció sanitària quant a l'ús de la llengua pròpia".

Quant a la resta, la d'Educació va sumar sis peticions, la d'Habitage altres quatre i tant la d'Agricultura com la de Justícia van tindre una cadascuna.

Per part dels ajuntaments, tres consistoris valencians van rebre reclamacions en 2018. Un d'ells, "d'una gran ciutat" que l'oficina no especifica, va rebre una queixa perquè la informació d'activitats nadalenques que proporcionava l'Oficina de Turisme solament estava en castellà. Un altre ciutadà es va queixar que en una altra localitat no li van facilitar la prova en valencià en una borsa d'auxiliars administratius.

En qualsevol cas, la gran majoria de les incidències a l'àmbit local, fins el 29, estaven relacionades amb el contingut de les pàgines web institucionals, sobretot amb els perfils en Facebook i Twitter, ja que la informació solament figurava en castellà.

A l'àmbit estatal, set queixes anaven dirigides el Ministeri de Foment per retolació o toponímia de carreteres, tres a AENA pel mateix motiu en aeroports i altres dos a Renfe per una atenció oral a usuaris que no respectava els seus drets lingüístics.

També va haver-hi una reclamació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) perquè la legislació consolidada en la web no estava en valencià, una altra a la Tresoreria de la Seguretat Social per demanar a una ciutadà que parlara en castellà per telèfon i una última al Registre de la Propietat de Nules (Castelló).

En general, de les 31 reclamacions, 23 corresponien a drets lingüístics de persones que parlen valencià i huit a castellanoparlants, mentre que tots els 53 suggeriments eren relatius al valencià. Quant a les tres consultes, dos tenien a veure amb el castellà i la tercera amb el valencià.

La major part de les sol·licituds estaven relacionades amb l'àmbit públic, fins a 75 de 87 (86,2%), mentre que solament nou es van donar a l'àmbit privat (10,3%) i altres tres en un espai indeterminat, per la qual cosa no s'han tramitat.

Per sectors, 25 reclamacions tenien a veure amb l'àmbit públic: 12 amb l'administració de la Generalitat, sis amb l'administració local, quatre amb el sector instrumental o institucional del Govern central, dos amb el sector instrumental o institucional de la Generalitat i una amb l'administració general de l'Estat.

Dels 47 suggeriments a l'àmbit públic, fins el 29 es van donar en l'administració local, huit en la de la Generalitat i cinc tant en la general de l'Estat com en el seu sector instrumental o institucional. I de les tres consultes públiques, dos a l'àmbit local i una autonòmic.

En l'àmbit privat es van presentar tres reclamacions en 2018, totes dirigides a persones jurídiques: una a un col·legi professional, una altra a una federació esportiva i una última relacionada amb la gestió del cicle de l'aigua. També es van interposar sis suggeriments a persones jurídiques, cadascuna en els sectors de comerç, assegurances, transport, bancari, col·legis professionals i construcció.

Per zones, la majoria de sol·licituds, fins el 76 de les 87, es van presentar en la província de València, seguida d'Alacant amb sis i de Castelló amb cinc. Aquesta distribució coincideix amb el lloc on es van produir els fets: València amb 49 incidències, Alacant amb 21 i Castelló amb 16.

En general, la major part de sol·licituds van ser presentades per persones jurídiques (associacions cíviques, ajuntaments o sindicats), fins al 62,1% (51 de 87), mentre que les 36 restants (37,9%) les van interposar persones físiques. Per sexes, els homes van ser més actius en aglutinar el 75,8% de les peticions (27) enfront del 24,2% de les dones (nou).

A l'hora de resoldre les peticions, el 26,4% van ser competència de l'administració de la Generalitat i el seu sector públic, amb un total de 22; el 59,8% a altres administracions públiques, fins el 50; el 10,3% a persones jurídiques privades amb nou sol·licituds, i el 3,4% a destinataris indeterminats (tres).

De cara al futur, el titular de Política Lingüística ha avançat que la Conselleria d'Educació i la Delegació de Govern estudien un acord per a "garantir els drets lingüístics en l'administració de l'Estat" i evitar "alguns casos de vulneració".

El president de Les Corts, Enric Morera, ha destacat el paper de l'oficina quan aquest dijous, 26 de setembre, se celebra el Dia Europeu de les Llengües en un context especial, amb la commemoració del 20 aniversari de la Carta Europea dels Drets lingüístics. "Hem de procurar que cap valencià puga ser discriminat per raó lingüística", ha reivindicat.