La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació publica el llibre 'Les dones fortes. La narrativa valenciana sota el franquisme', de Maria Lacueva Lorenz. Es tracta d'una obra que reivindica per a les futures generacions la veu d'un conjunt de narradores valencianes que han de ser "referents" femenins i literaris per a les futures generacions, segons els promotors del treball.

El volum es presentarà demà dijous, 19 de setembre, a les 19.00 hores al Col·legi Major Rector Peset amb la participació, juntament amb l'autora, de la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i del professor de Literatura de la Universitat de València i autor del pròleg, Josep Ballester. A més, durant la presentació, d'entrada lliure i gratuïta fins a completar la capacitat de la sala, Lola Camps llegirà textos de les diferents autores ressenyades.

El llibre, que s'ha inclòs en la col·lecció 'Estudis Universitaris del Magnànim', ja es pot adquirir en les llibreries habituals i el web www.alfonselmagnanim.net.

Maria Lacueva ha estudiat l'obra de huit autores: Anna Rebeca Mezquita Almer, Maria Ibars i Ibars, Maria Ibars y Ibars, Beatriu Civera, Sofia Salvador, Maria Beneyto i Cuñat, Carmelina Sánchez Cutillas i Maria Mulet.

"En realitat -explica l'autora- no formen un grup generacional, ja que entre elles hi ha diferències d'edat importants, i tampoc comparteixen característiques d'estil, però si que tenen aspectes comuns que ens ajuden a comprendre la seua obra i el context en el qual es va crear: són valencianes per naixement o adopció, escriuen narrativa i ho fan total o parcialment en valencià, i finalment, totes elles naixen abans de la guerra, però publiquen després".

Aquest últim fet "fa que a l'hora d'escriure ho facen des d'una cosmovisió del món diferent a les següents generacions d'autores nascudes després del franquisme, perquè elles han vist les dones durant la República reconegudes com a ciutadanes", apunta l'especialista.

La societat franquista relegava les dones a l'àmbit familiar i feia sospitosa qualsevol activitat pública, però a més aquestes dones "havien de superar la dificultat afegida d'escriure en una llengua, el valencià, que es trobava en un moment de disglosia radical, sense dret a utilitzar-se públicament".

Moltes d'elles, "no aprenen el valencià a l'escola i conreen la seua llengua amb l'ajuda d'amics gramàtics, però a més cal recordar que el circuit literari català a València estava totalment trencat i encara que algunes arriben a publicar, els seus llibres no es podien exposar amb normalitat als aparadors de les llibreries, quedaven fora de l'accés del gran públic".

Per a l'experta, "han de formar part dels nostres referents" perquè "totes tenen una qualitat que permet incloure-les entre la primera línia de la literatura catalana del moment".

Lacueva creu necessari "rescatar-les de l'oblit, en primer lloc fent-les accessibles, reeditant obres i publicant altres inèdites; fer divulgació per a normalitzar-les dins de l'ecosistema cultural valencià, en l'escola i en l'universitat, i reivindicar-les com un referent femení per a nosaltres i per a futures generacions". "I per descomptat seguir estudiant la seua obra i el context en el qual va ser escrita", afig.

De fet, entre els projectes actuals de la professora valenciana figura l'estudi de les escriptores de les primeres dècades del segle XX que, segons assegura, li està proporcionant "agradables i inesperades sorpreses", així com estendre l'àmbit del seu estudi de les escriptores en el franquisme "a tot el domini lingüístic català, una història que està per escriure".

Maria Lacueva (València, 1980) és doctora en Didàctica de la Llengua i la Literatura i llicenciada en Filologia Catalana (UV) i Diploma d'Estudis Avançats en Teoria i Cultura Contemporànies (Universitat de Girona).

Ha publicat diversos estudis sobre les escriptores valencianes, tant de postguerra com a actuals, i de la construcció de les genealogies femenines literàries. Per la seua producció, ha sigut guardonada per l'Institut d'Estudis Catalans i per la Societat Coral el Micalet.

És també investigadora i professora d'Estudis Catalans i Romànics en les universitats d'Heidelberg, Mannheim i Saarbrücken, on ha sigut l'editora del volum col·lectiu 'Didàctica universitària dels estudis culturals. Pràctiques i tendències en la catalanística i la hispanística (2017)'. Actualment, exerceix com a professora a la Université Paris 8.8.