El renovat CEIP 103 de València, que enguany estrena noves instal·lacions després d'una dècada de classe en barracons, ha sigut l'escenari triat per a l'arrancada oficial del curs 2019-20 com a símbol del "reinici global" que la Generalitat preveu completar aquesta legislatura, amb obres de renovació o construcció en el 50% dels centres.

Amb confeti, una batukada i un photocall amb el lema 'Una escola de cinema', la comunitat educativa del CEIP 103 ha estrenat aquest dilluns el nou col·legi després de deu anys de reivindicació. A més de les aules de 2 anys, Educació Infantil i Primària, compta amb un hort escolar, menjador i gimnàs.

Poc després ha començat la visita d'aquestes noves instal·lacions per part dels representants polítics, encapçalats pel president de la Generalitat, Ximo Puig; i els vicepresidents Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, juntament amb el conseller d'Educació, Vicent Marzà, i el secretari autonòmic d'Educació, Miquel Soler; a més de l'alcalde de València, Joan Ribó, i la vicealcaldessa, Sandra Gómez.

Han visitat un aula d'Infantil 5 anys, una classe de música, el gimnàs i també als alumnes de 6é de Primària, alguns dels quals han llançat algunes preguntes, entre elles què ha passat amb l'antic col·legi. "Es desmuntarà i esperem que no l'hàgem d'usar mai més", ha respost el conseller, al que Mónica Oltra ha preguntat si és que el troben a faltar, una cosa "normal" després de tants anys en barracons.

La seua directora, Isabel Sáez, ha celebrat visiblement emocionada aquest inici de curs "diferent" amb el qual deixen arrere una dècada d'aules prefabricades: "Per fi podem celebrar que els xiquets tenen el col·legi que es mereixen".

El conseller Marzà també ha admès estar emocionat per poder arrancar el curs en aquest nou col·legi i ha tingut paraules d'agraïment a la comunitat educativa que l'ha reivindicat tot aquest temps: "És especialment reconfortant veure com s'ha lluitat i no s'ha defallit mai, com han aconseguit fer pinya pares i professors per a arribar fins a ací".

Ha recordat que aquest col·legi, fins i tot estant en barracons, ha tingut sempre peticions de matrícula, una aposta pel centre que atribueix al capital humà i a l'esforç de les famílies i docents "deixant-se la pell" pel projecte educatiu.

A nivell general, Marzà ha assegurat que aquest curs comença "plagat d'il·lusió" amb 1.500 docents més que en 2015 i amb 2.019 alumnes menys en barracons, ja que s'han construït set centres educatius i hi ha altres set en procés. A més, hi ha cinc alumnes menys de mitjana per aula: "Més professorat i menys alumnats per a una millor educació i atenció".

Després de repassar els 15.000 alumnes que estan en les aules de 2 anys, les beques de menjador i XarxaLlibres, ha indicat que ara es tracta de centrar esforços en "el que passa en l'aula, que els xiquets aprenguen i siguen feliços", que és l'objectiu últim, per la qual cosa "tots els esforços mai seran massa". Així mateix, ha agraït a les famílies la seua confiança en l'educació pública.

El president Puig ha manifestat també la seua emoció en arrancar el curs en un centre com aquest, que mostra que "amb optimisme i voluntat és possible avançar" i ha valorat "el capital humà" que ha fet d'aquesta reivindicació una "causa comuna".

Ha subratllat també que l'educació és una prioritat perquè "fa avançar la societat, és el nervi que mobilitza qualsevol país". "Ànim amb aquest curs, els xiquets acabaran sabent més, entenent més el seu món", ha insistit.

Així mateix, ha destacat que aquesta legislatura la mitat de les infraestructures escolars hauran sigut objecte d'una remodelació o tindran un nou edifici, en el que és "un reinici global" de les mateixes. "Mai s'ha havia fet una actuació d'aquestes característiques", ha subratllat, la fi de les quals és servir a una educació pública de qualitat "que ja es dona".

Sobre aquest tema, i davant la pregunta de quin serà el termini per a executar eixes obres, Marzà ha indicat que la mitat de centres van sol·licitar algun tipus d'actuació i el termini és de 4 anys per a anar desenvolupant-les. Ha recordat que en el pla Edificant, hi ha adjudicats, a dia 1 de setembre, més de 700 milions d'euros per a tal fi.

"Els barracons existeixen", ha destacat -queden 12.000 xiquets que estudien en ells, mentre en 2015 hi havia 19.000-, però ha explicat que s'ha produït un canvi en el model perquè s'utilitzen de manera "utilitària" quan va a començar una obra: "El que no és normal és que foren estructurals, que els xiquets estigueren 10 anys".

Per la seua banda, Joan Ribó ha destacat el simbolisme del 103, que va patir el "maltractament i abandó" del Consell anterior, respecte al que "ha suposat el canvi polític" en la ciutat i a la Comunitat, i ha reiterat el compromís amb la "dignificació" de l'educació pública.

Ha subratllat la col·laboració entre les administracions per a millorar les infraestructures educatives i ha instat els presents a donar a partir d'ara "vida" a aquest nou centre, "més amable i, sobretot, més digne".