A pocs dies de l'inici del curs escolar en la Comunitat, els nutricionistes adverteixen davant un fenomen que ja cataloguen com a “pandèmia”: l'obesitat en xiquets i adolescents valencians. El diagnòstic del Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes (Codunicova) alerta de la “persistència de desequilibris nutricionals en els menjadors escolars”, un aspecte cada vegada més complementari al de la dieta dels menors a les seues cases.

Segons l'última Enquesta Nacional de Salut, citada per aquesta entitat, prop d'un 29% de la població de 2 a 17 anys de la Comunitat Valenciana pateix problemes de pes, o bé obesitat (16,94%) o bé sobrepés (11,98%), una xifra que està més de tres punts per damunt que en 2012, quan aquesta població significava un 25,6%.

“L'obesitat infantil ja és una pandèmia a Espanya i en concret en la nostra comunitat autònoma, que ha aconseguit la tercera posició en el rànquing de les autonomies amb major nombre de xiquets obesos. Per a fer front a aquesta alarmant situació, hem de fomentar una correcta educació nutricional alimentària no solament amb campanyes de sensibilització, sinó també insistint en l'alimentació diària, tant en les famílies com en els menjadors escolars”, afirma la presidenta del Codunicova, Paula Crespo.

De la mateixa manera, tal com detalla l'últim informe ‘Com mengem a la Comunitat Valenciana’ del Col·legi Oficial, al costat de la població major de 65 anys, els xiquets i adolescents valencians és el grup d'edat que pitjor menja.

“Aquest segment de població pren amb bastant freqüència begudes ensucrades i presenta un elevat consum de brioixeria, dolços i ultraprocessats, a causa de, entre altres coses, la publicitat enganyosa que etiqueta a productes amb alts continguts en sucres, sal i greixos de mala qualitat com a recomanables o enriquits. Si a això li afegim una mode de vida més sedentari, els xiquets obesos es transformaran en adults obesos: 5 de cada 7 adolescents amb sobrepés mantindran aqueix estat d'adults. Actualment, la Comunitat Valenciana compta amb quasi un 40% de la població amb sobrepés i prop d'un 20% amb obesitat”, explica Luis Cabañas, secretari del Codunicova.

Enfront de l'elevat índex d'obesitat infantil, els dietistes-nutricionistes insisteixen, d'una banda, en la necessitat de major control dels menús dels menjadors escolars perquè complisquen requeriments nutricionals mínims. “Poden ser una bona oportunitat per a inculcar pautes d'alimentació saludable des de la infància. En aquesta línia, la Generalitat va publicar fa quasi un any una nova Guia per als Menús en Menjadors Escolars. No obstant això, en tractar-se de recomanacions, encara no existeix una aplicació efectiva en molts centres educatius”, aclareix Inma Girba, membre de la Comissió de Menjadors Saludables del Col·legi.

En aquestes circumstàncies, imperen altres criteris per a elaborar els menús com són els gustos, el preu o la rapidesa. Així, alguns menjadors escolars valencians continuen presentant “manques i desequilibris nutricionals greus”: abunden carns processades, com a companatges, delícies de pollastre i salsitxes, i carn picada en forma de mandonguilla i hamburgueses, a més de peixos precuinats i empanats, pastes i arrossos de farina blanca i lactis ensucrats.

En contraposició, l'ou, les verdures fresques i els llegums són aliments que tenen molt poc pes dins d'alguns menús, amb un consum inferior al desitjat que dificulta que els xiquets es familiaritzen i demanden aquests plats de forma habitual. “Tota aquesta alimentació diària desequilibrada, al costat de l'increment del sedentarisme, contribueix a un augment progressiu de pes, al qual va aparellat a l'aparició de càries i, amb els anys de sobrepés acumulat, problemes articulars o alteracions cardiovasculars”, afig Inma Girba.

Des del Col·legi de Dietistes reclamen també centrar l'atenció en els xiquets de 0 a 3 anys i regular l'alimentació a les escoles infantils, en tractar-se d'una de les etapes “més importants per a l'adquisició de bons hàbits”. Així mateix, advoquen per la formació de professors i monitors de menjadors escolars de tots els centres i la inclusió de més matèria sobre alimentació i nutrició en els plans d'ensenyament. D'igual forma, demanen un abordatge nutricional per a aquests casos des de la sanitat pública.