Comunitat Valenciana

Un mural homenatja l'oncòloga Anna Lluch a Benimaclet

  • L'obra forma part del projecte 'Murals interactius Dones de ciència', de la Universitat Politècnica de València.
  • "Si no s'investiga, no tenim res a fer", ha dit en la inauguració del treball, realitzat per Dafne Tree & Ana Langeheldt.
Mural de l'oncóloga valenciana Anna Lluch.
Mural de l'oncóloga valenciana Anna Lluch.
EUROPA PRESS
Mural de l'oncóloga valenciana Anna Lluch.

Un mural de les artistes Dafne Tree & Ana Langeheldt ret homenatge a l'oncòloga valenciana Anna Lluch en el centre de salut de Benimaclet, en una intervenció que "trenca amb la monotonia". Lluch, una de les figures més rellevants de la història recent de la ciència valenciana, ha destacat la importància de la investigació per a "no quedar-se arrere en temes de progrés". "Si no s'investiga, no tenim res a fer", ha subratllat.

El mural, que forma part del projecte 'Murals interactius Dones de ciència' i és una iniciativa impulsada per la Universitat Politècnica de València (UPV) i el centre d'innovació Les Naus de l'Ajuntament de València, ha sigut presentada aquest dimecres per la protagonista, el rector de la UPV, Francisco Mora, i el director tècnic de les Naus, Javier Ibáñez.

En el mural sobreix en un extrem el retrat somrient d'Anna Lluch i, en l'altre, un microscopi, que simbolitza la cerca constant en el camp de la investigació científica. Respecte a la gamma cromàtica, predomina el verd, com a símbol de l'esperança, i integra els colors de l'entorn, el dels arbres i les flors grogues, en sintonia amb el retrat també.

Les artistes han aprofitat la forma de l'edifici per a "jugar i trencar amb la monotonia" de l'horitzontalitat de l'arquitectura, utilitzant ferramentes com a línies trencades que simulen un teixit humà. L'edifici es converteix així, de manera metafòrica, en l'interior del cos humà; mentre que el dibuix és el símbol de l'assaig inherent a la investigació científica.

L'oncòloga valenciana ha ressaltat la importància de la investigació, doncs "si no s'investiga, no tenim res a fer". "Les preguntes dels malalts ens han de portar a investigar, a fer-se preguntes que no tenen resposta, per a retornar als malalts les respostes correctes. Investigar és fonamental per a avançar, conéixer i donar als malalts allò que necessiten a cada moment", ha subratllat.

"Una societat que no té investigació va a quedar-se darrere en tots els temes de progrés i de l'augment en la societat del benestar. Les dones hem de perdre la por a dedicar-nos a la investigació, a ocupar llocs de poder. Molt poques arriben a obtindre llocs de decisió perquè, a part del sostre de vidre, tenim altres ocupacions. La responsabilitat familiar ha de ser conjunta, no hem de ser penalitzades en períodes maternals, cal comptabilitzar-ho com a temps treballat", ha reivindicat.

"No volem ser més, però tampoc menys"

Així mateix, ha destacat que, en els tres pilars en medicina -assistència, investigació i docència- "cap pota pot estar coixa, perquè no arribarem a fer allò que hem de fer en la societat". "En innovació, les dones podem aportar molta més creativitat que els homes. No volem ser més, però tampoc menys; hem de creure'ns-ho per a avançar en tots els camps", ha apuntat.

La científica valenciana s'ha mostrat "encantadísima" d'estar entre els murals, que serviran per a "donar visibilitat a les dones, que és el més important en aquests moments". "Tenim una societat en la qual la discriminació encara existeix i hem d'empoderar el fet de ser dones", ha ressaltat.

Projecte amb huit murals

Per la seua banda, el rector de la UPV, Francisco Mora, ha destacat que l'objectiu del projecte, que comptarà amb huit murals -hi ha set inaugurats i l'últim d'ells falta per col·locar-, és "posar en valor la tasca de la dona en l'àmbit de la ciència i tecnologia, posar-la en llocs emblemàtics de la ciutat".

Així mateix, el director tècnic de les Naus ha assenyalat que els humans actuen "per imitació", per la qual cosa necessiten "referents", una cosa que es pot aconseguir amb aquesta iniciativa, que "acosta la ciutadania a dones referents". "Havia d'haver-hi una referent valenciana, que sàpiguen que gent propera ha arribat a llocs com els quals ha arribat Lluch; ens pareix fonamental que puga ser un exemple per a eixes joves, que tinguen un espill en el qual mirar-se i pel qual seguir esforçant-se", ha sostingut Ibáñez.

Doctora i catedràtica en medicina

Lluch és doctora en medicina en 1985 i catedràtica de medicina des de l'any 2010 en la Universitat de València (UV), ha sigut directora de més de 30 tesis doctorals i ha rebut nombrosos premis i guardons nacionals i internacionals, molts d'ells a la totalitat d'una carrera de lluita i de tractament del càncer de mama.

Actualment, un 85% de les dones amb càncer de mama sobreviuen a la Comunitat Valenciana a causa de les campanyes de detecció primerenca i als nous tractaments diana o personalitzats, amb una menor toxicitat per a la pacient. En tots aquests avanços ha participat Anna Lluch.

Continguts interactius

Igual que la resta de murals del projecte, la intervenció pictòrica es completa amb una sèrie de continguts interactius sobre la figura d'Anna Lluch, als quals es pot accedir des de l'app Dones de Ciència. L'aplicació ha sigut desenvolupada pel grup UNIT Experimental de la UPV i pot ser descarregada tant en l'AppStore com en Google Play.

En aquest cas, l'app inclou una extensa entrevista amb la cap de departament del Servici d'Hematologia i Oncologia Mèdica de l'Hospital Clínic de València, en la qual fa un repàs a la seua trajectòria, a la relació entre pacients i metges, així com a la situació de la ciència i el futur dels joves investigadors, entre altres qüestions.

Així mateix, es completa amb un perfil d'Anna Lluch, elaborat per la investigadora de Fisabio i divulgadora científica, Llúcia Martínez; i amb un joc de deu preguntes, que permeten conéixer un poc més algunes dades de la biografia d'Anna Lluch.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento