La jutgessa ha pres aquesta decisió en contra del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que va sol·licitar el sobreseïment per prescripció de la causa a causa que, segons exposava en el seu escrit, la possible prevaricació en la qual basava la seua acusació, en cas de ser constitutiva de delicte, estaria prescrita.

No obstant açò, l'acusació particular, l'Advocacia de la Generalitat, sí va presentar escrit d'acusació amb una petició de quasi huit anys de presó per a l'expresident per malversació i tràfic d'influències, així com prop de 18 anys d'inhabilitació absoluta i més de 13 d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic.

Aquest òrgan de control demanava l'obertura de juí oral contra l'ex-cap del Consell i 13 processats més, com així ho ha acordat finalment la instructora. També ha pres aquesta decisió pel que fa a les empreses Typsa, Ayesa, Hormigones Martínez, FCC i CYES com a responsables civils subsidiàries.

No obstant açò, respecte a la petició d'aquesta acusació sobre la formació de peça separada per a assegurar les responsabilitats pecuniàries, la magistrada assenyala que "no procedeix la seua obertura" ateses les penes sol·licitades per aquesta part, amb el que es remet, quant a la responsabilitat civil, al que dictamine l'informe pericial sol·licitat per l'Advocacia sol·licitant la condemna solidària dels acusats.

En concret, per a Camps l'Advocacia sol·licita una pena de set anys i un dia de presó, 17 anys i sis mesos d'inhabilitació absoluta i 9 anys i tres mesos d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per un delicte continuat de malversació de cabals públics en delicte amb un altre de prevaricació. Així mateix, demana 9 mesos i un dia de presó i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per quatre anys per presumpte tràfic d'influències.

L'Advocacia va presentar aquest escrit d'acusació 'ad cautelam' -preventivament- contra l'expresident de la Generalitat i empresaris per les presumptes irregularitats en la construcció del circuit de F1, pendent que la magistrada resolga definitivament la seua petició de completar la prova pericial de la causa, una sol·licitud que la instructora va rebutjar i aquesta acusació va recórrer a causa que, des del punt de vista d'aquesta part, en l'informe realitzat per l'Interventor, aquest va advertir que no tenia el "criteri tècnic suficient" per a avaluar determinats aspectes.

ACUSAVA A FLORES, PERÒ NO A RAMBLA

Així, l'Advocacia va decidir no acusar al qui fora vicepresident de Camps, Vicente Rambla, que havia sigut processat per la instructora. Per contra, sí acusa l'extitular d'Infraestructures Mario Flores i càrrecs de l'Ens Gestor de la Xarxa de Transport i Ports de la Generalitat (GTP) i empresaris. Entre ells, tres responsables o treballadors de l'empresa Typsa (en aquesta mercantil treballava la filla de l'exconseller d'Infraestructures) i dos d'Ayesa.

D'aquesta manera, aquest òrgan sol·licita per a Flores set anys de presó, 17 anys i sis mesos d'inhabilitació absoluta i nou anys i tres mesos d'inhabilitació especial per un delicte continuat de malversació en concurs amb prevaricació; per a l'ex-secretari autonòmic d'Infraestructures, Victoriano Sánchez-Barcaiztegui, la mateixa petició pels mateixos delictes, mentre que per a la resta de processats sol·licita penes d'entre tres i mig i set anys de presó més inhabilitacions.

Entre els empresaris figura el representant de FCC Construcció S.A. José Mayor Oreja, germà de l'exministre Jaime Mayor Oreja i qui apareix en els anomenats 'papers de Bárcenas' com a donant del PP (fins a amb 165.000 euros), segons constava en l'orde de processament de la magistrada i recordava l'Advocacia en el seu escrit. Per a aquest processat demanen una condemna de tres anys i mig de presó, huit anys d'inhabilitació absoluta i quatre d'inhabilitació especial.

L'ADVOCACIA VEU 55,7 MILIONS NO RECUPERABLES

En l'orde de processament de la jutgessa, aquesta exposava que la construcció del circuit va ser una actuació que va suposar un cost proper als 89 milions d'euros entre 2007 i 2008. La magistrada sostenia que Camps "va capitanejar" la resta de processats per a obtindre un "rèdit polític i personal" com "especialment artífex" d'un esdeveniment d'interés mundial.

Per la seua banda, l'Advocacia destacava en el seu escrit que "tot i que es va anunciar pel president Camps el cost zero d'aquest gran esdeveniment i projecte emblemàtic per a la ciutat de València i la Comunitat Valenciana, amb millores de comunicacions, infraestructures i desenvolupament tecnològic, la veritat és que no va haver-hi tal cost zero, sinó minvament per a les arques públiques amb utilització indeguda de fons públics i despeses innecessàries que van afavorir empreses a les quals se'ls va triar el marge del procediment legalment establit de concurs públic i a través d'un organisme no competent, l'Ens Gestor d'Infraestructures de la Generalitat (GTP), designat a aquest efecte en el Decret del president".

Amb tot, l'Advocacia de la Generalitat realitzava un desglossament de les diferents inversions que van afrontar les administracions públiques per a la construcció del circuit urbà de F1 i les xifrava en un total de 98.674.484 euros. D'aquest muntant, diferència entre el total de despesa "que no resulta en cap cas recuperable", que afirma que ascendeix a 55,7 milions, i la part "que podria ser recuperable per la via prevista en el conveni subscrit amb l'Ajuntament l'any 2007", que situa en prop de 34,5 milions. A aquesta suma afig despeses financeres del préstec que es va sol·licitar per 60 milions, a més d'interessos.