Madrid, Barcelona, València i Sevilla, les quatre ciutats espanyoles més poblades, 'suspenen' en matèria de llibertat econòmica, segons un estudi de la Fundació per a l'Avanç de la Llibertat, que les situa en la franja de 'llibertat econòmica insuficient' al costat d'altres tretze ciutats espanyoles.

L'informe calcula l'índex de llibertat econòmica a partir de quatre grans àrees: acompliment econòmic del municipi, magnitud de la seua plantilla, intervencionisme econòmic i pressió fiscal. En total, incorpora disset indicadors per a les 50 ciutats més poblades d'Espanya.

D'acord amb els indicadors analitzats, quasi totes les ciutats espanyoles presenten un "discret acompliment" en matèria de llibertat econòmica. Cap se situa en les franges més altes ('llibertat econòmica plena' i 'llibertat econòmica satisfactòria') i només tres (Alacant, Almeria i Castelló) s'etiqueten en la franja de 'llibertat econòmica moderada'.

La ciutat d'Alacant, que va ser segona en l'informe de l'any passat, lidera aquesta vegada el rànquing espanyol després de registrar Almeria una certa reculada, segons s'explica en l'informe.

El quart lloc és per a la Corunya, però ja en la següent franja, la de 'llibertat econòmica acceptable', on figuren a més altres 27 ciutats espanyoles.

Les ciutats espanyoles amb menor puntuació i, per tant, amb menor llibertat econòmica són Alcorcón i Granada, situades en la franja de 'llibertat econòmica insuficient', i Tarragona i Marbella, que se situen encara més a baix, dins de la categoria 'lliberteu econòmica deficient'.

Cap ciutat espanyola de les 50 analitzades s'etiqueta en les franges més baixes de la classificació ('llibertat econòmica molt deficient' i 'llibertat econòmica inexistent'). La major millora des de 2018 l'experimenta Saragossa, mentre que la major reculada d'aquest indicador ho protagonitza Madrid.

REDUIR DEUTE I NO PERJUDICAR L'ECONOMIA COL·LABORATIVA

L'estudi, que es basa exclusivament en dades publicades pels propis ajuntaments, l'Administració central o altres fonts reconegudes, posa de manifest que per a millorar el seu grau de llibertat econòmica, les ciutats analitzades han de reduir els alts nivells d'endeutament municipal, contindre el gasto públic i la contractació, i reduir, en la mesura de la seua capacitat normativa, la tributació local.

Així mateix, s'insta als ajuntaments a desmunicipalitzar i concesionar els principals serveis perquè els presten empreses professionals, introduint en la mesura del possible elements de competència o almenys de comparabilitat entre proveïdors externalitzats.

Un altre factor rellevant per a la llibertat econòmica de les ciutats, ressalta l'estudi, és el d'evitar polítiques municipals que perjudiquen l'emprenedoria, i especialment el derivat de les noves possibilitats que ofereix l'economia col·laborativa, on s'inclouen plataformes com Uber, Blablacar, Airbnb, Homeaway o Vibbo.

Així mateix, i igual que en l'edició anterior, l'informe observa una correlació "escassa" entre el color polític dels ajuntaments i el seu acompliment en l'índex, i una major relació amb la grandària, obtenint en general millor nota les ciutats mitjanes que les grans.