Així són els candidats a la Presidència de la Generalitat: una àmplia oferta electoral per a les Corts més plurals
Així són els candidats a la Presidència de la Generalitat: una àmplia oferta electoral per a les Corts més plurals INMA CABALLER/CORTS - Archivo

Més de 3,6 milions de persones amb dret a vot estan cridades aquest diumenge a elegir als 99 diputats que conformaran la desena legislatura de les Corts Valencianes. Les eleccions autonòmiques del 28-A són especials per dos motius.

El primer és l'eixida del calendari comú amb el gruix de comunitats i amb els comicis locals a causa de l'avançament electoral decretat pel president de la Generalitat, Ximo Puig, una atribució que té el cap del Consell des de l'aprovació de l'Estatut de 2006, però que fins ara no s'havia exercit. El segon, la coincidència dels comicis valencians amb les generals, una cosa que tampoc havia succeït fins al moment.

En aquest context, quasi totes les enquestes coincideixen en la probable repetició d'un Executiu d'esquerres, encara que en un escenari de màxima igualtat en el qual l'entrada de Vox pot elevar de cinc a sis les forces polítiques i alterar la composició de les Corts. Aquests són els candidats a la Presidència de la Generalitat dels partits amb representació parlamentària.

Ximo Puig. President de la Generalitat i candidat del PSPV-PSOE

Natural de Morella (Castelló), on va nàixer fa 60 anys, va ser alcalde d'aquesta localitat entre 1995 i 2012, any en què va accedir a la secretaria general del PSPV-PSOE. També va ocupar càrrecs en el Consell de Joan Lerma i ha sigut diputat nacional, autonòmic i provincial per Castelló.

Després de les eleccions de 2015, malgrat obtindre el pitjor resultat de la història del PSPV, va ser investit president de la Generalitat gràcies als vots del seu partit, de Compromís i de part dels diputats de Podem fruit de l’Acord del Botànic. Amant de la lectura, de tarannà conciliador i dialogant, manté bones relacions amb l'empresariat valencià, davant el qual ha actuat d'interlocutor en alguns assumptes que han causat friccions amb departaments del Consell.

Va estudiar Periodisme i en els seus inicis va treballar en el periòdic Mediterrani de Castelló, en l'agència Efe, en Ràdio Popular i en Antena 3 Radio. Ha afirmat en diverses ocasions que la seua intenció és no superar els dos mandats com a president i pretén modernitzar i obrir el seu partit a la societat.

Isabel Bonig. Presidenta del PP valencià i candidata a cap del Consell

La presidenta del PPCV va nàixer a La Vall d'Uixó (Castelló) el 25 de febrer de 1970. Casada i sense fills, va accedir a la presidència del partit després de la seua eixida del poder autonòmic i municipal al maig de 2015, que va posar fi a dues dècades d'hegemonia en la Comunitat Valenciana sota les presidències d'Eduardo Zaplana, José Luis Olivas, Francisco Camps i Alberto Fabra.

Combativa, de fort caràcter i amb un perfil ideològic del qual fa bandera (se li ha arribat a dir "la Tatcher de la Vall" per la seua admiració cap a l’exprimera ministra britànica), Bonig ha mostrat un caràcter molt més aguerrit en les seues intervencions en Les Corts durant aquests últims quatre anys que en la campanya electoral, on ha adoptat un estil més assossegat i propositiu.

Llicenciada en Dret, ha sigut alcaldessa del seu municipi, assessora i consellera d'Infraestructures. Presumeix de la militància socialista del seu pare i de ser néta d'un republicà represaliat pel règim franquista.

Mónica Oltra. Vicepresidenta del Consell i candidata de Compromís

Llicenciada en Dret i advocada, Mónica Oltra Jarque va nàixer fa 49 anys en Neuss (Alemanya), en el si d'una família d'emigrants valencians. Allí va passar la seua infància, fins que en 1984 es va traslladar a València, on es va afiliar al Partit Comunista (PCPV).

Va ocupar càrrecs en Esquerra Unida i, en 2007, va resultar elegida diputada autonòmica en les llistes de Compromís pel País Valencià, que englobava a Esquerra Unida i Bloc. Després de la ruptura de la coalició, va ser expulsada d'EU i va impulsar Iniciativa del Poble Valencià, partit que integra l'actual Compromís.

Durant la seua primera legislatura, es va fer famosa per convertir-se en assot dels casos de corrupció que esguitaven al Consell del PP de Camps amb les cèlebres samarretes que va exhibir en l'hemicicle i que li van arribar a costar alguna expulsió. Té dos fills, parla quatre idiomes, és fallera i del València Cf. A més de vicepresidenta, és consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

Toni Cantó. Candidat de Ciutadans a la Presidència de la Generalitat

Antonio Cantó García del Moral va nàixer a València fa 54 anys. Al marge de la política, la seua professió és la d'actor, una faceta que li ha portat a treballar en nombroses pel·lícules, sèries de televisió, concursos i obres de teatre.

Es va afiliar a Ciutadans en 2006 i després va integrar una plataforma local en Torrelodones (Madrid). Més tard es va afiliar a Unión, Progreso y Democracia (UPyD), partit amb el qual va aconseguir un escó en el Congrés per la circumscripció de València entre 2011 i 2015. Finalment, va fer el salt de nou a Cs per a integrar les llistes a la Cambra Baixa, on ha desenvolupat la seua activitat política des de llavors.

Fill del doctor Antonio Cantó, va començar treballant com a model i té dos fills. També és responsable de l'àrea d'Anticorrupció i Transparència de Ciutadans.

Rubén M. Dalmau. Candidat d’Unides Podem-Esquerra Unida

Rubén Martínez Dalmau canvia les aules universitàries pels mítings i les sessions parlamentàries de la política per a encapçalar la llista d’Unides Podem-Esquerra Unida, una coalició que aspira a mantindre en Les Corts l'espai polític a l'esquerra de PSPV i Compromís.

Nascut a Teulada (Alacant) fa 48 anys, és professor de Dret Constitucional a la Universitat de València, a més de jurista i politòleg. Ha realitzat estudis en universitats europees i ha assessorat països de Llatinoamèrica en processos constituents. Va ser diputat en el Congrés per Alacant en la breu legislatura posterior a les eleccions de desembre de 2015 que van acabar repetint-se.

De caràcter afable, el seu principal obstacle en la carrera electoral que conclourà diumenge que ve és el seu baix nivell de coneixement entre l'electorat valencià. De fet, el professor universitari es va imposar en les primàries de Podem a la Generalitat a la fi de novembre de 2018.

Consulta aquí más noticias de València.