Un estudi acadèmic del periodista i doctor en Història Juan Ignacio Codina situa València com a "bressol històric de l'antitaurinisme espanyol". Aquesta investigació està plasmada en el llibre 'Pan y toros. Breve historia del pensamiento antitaurino español' (Plaza y Valdés, 2018), que aquest dijous es presenta en la Casa del Llibre de València.

En el seu treball, Codina defèn amb dades i documents que, històricament, València en particular i la Comunitat Valenciana en general, han sigut importants bressols de l'antitaurinisme espanyol. Així, il·lustres personatges com a sant Tomás de Villanueva, arquebisbe de València del segle XVI, el polític valencià Antonio Guerola o l'universal escriptor Vicente Blasco Ibáñez, entre uns altres, van manifestar opinions molt contràries a la tauromàquia.

"El passat antitaurí d'aquesta comunitat és molt ric, encara que hui en dia haja quedat enterrat en l'oblit, sucumbint davant la important promoció de les corregudes de bous duta a terme des de les institucions polítiques, sobretot en els últims decennis, i la major part de les vegades gastant per a açò ingents quantitats de diners públics", defèn el periodista i historiador.

L'assaig 'Pan y toros' extrau el seu contingut d'una exhaustiva tesi doctoral titulada 'El pensament antitaurí a Espanya, de la Il·lustració del XVIII fins a l'actualitat', que el propi Juan Ignacio Codina va defendre en la Universitat de les Illes Balears (UIB) al maig de 2018 i que ara veu la llum convertida en llibre.

Al llarg d'aquesta obra s'evidencia que, molt al contrari del que es puga pensar, pràcticament des del segle XIII destacats juristes, escriptors, pintors, filòsofs, religiosos, polítics, periodistes i historiadors espanyols van denunciar la tauromàquia generació rere generació, considerant-la una barbàrie que havia de ser qüestionada, combatuda i, si no hi ha altre remei, eradicada.

Històricament, València ha sigut eix central de l'activitat cultural espanyola, convertint-se durant segles en una capital protagonista de la vida artística, social i política del país. Si recordem a destacats personatges que han sigut antitaurins a València hem de parlar, per exemple, de sant Tomás de Villanueva, qui fou arquebisbe de València durant el segle XVI, i qui va predicar des de diferents púlpits en contra dels bous.

Com assenyala Codina, un altre arquebisbe de València, el religiós Simón López (mort a València en 1831) i que a més va ser diputat en les Corts de Cadis, també va mostrar severes opinions en contra de la tauromàquia.

Però el llistat de destacats antitaurins històricament relacionats amb la capital del Turia és molt ampli. Per exemple, el polític i jurista del segle XIX Antonio Guerola, nascut en 1817 a València i que va ser un destacat advocat i polític que va arribar a ser Governador Civil de Zamora, Oviedo, Màlaga, Cadis, Sevilla, Granada i Barcelona, fou un altre destacat antitaurí.

També cita l'advocat José Beltrán i Pérez, del segle XIX, lletrat de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de València, Honorari de l'Audiència de València i autor del lliure 'Demostració que la festa de bous és contrària a la religió, a la política i a la moral' (1847).

Així mateix, es refereix a l'universal escriptor Vicente Blasco Ibáñez (València, 1867-Menton, França, 1928) i defèn que a pesar que ha sigut tingut com aficionat taurí, la veritat és que al llarg de la seua obra, aquest universal escriptor i polític republicà plasma unes opinions netament antitaurines, assenyalant que les corregudes suposen un bany de sang i una mostra de bestialitat, així com una regressió atàvica.

D'altra banda, l'historiador cita l'assagista, novel·lista, autor de teatre i crític literari alacantí José Martínez Ruiz, més conegut com Azorín (1873-1967), com un altre gran antitaurí.

Finalment destaca, entre d'altres qüestions, que el Sínode Diocesà de València, celebrat en 1566, prohibeix als clergues assistir o participar en aquests espectacles taurins, en els quals, segons se sentencia, "hi ha vessament de sang i morts freqüents".