La Sala civil del Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna a la regidora no adscrita de l'Ajuntament de Catarroja (València), Datxu Peris, per una intromissió il·legítima en el dret a l'honor del torero Víctor Barrio, al que va dir "assassí" en una xarxa social després de la seua mort banyegat per un bou en la plaça de Terol el 9 de juliol de 2016.

D'aquesta forma, la sala desestima el recurs de cassació i confirma la sentència tant del jutjat de Primera Instància com de l'Audiència de Segòvia i condemna la regidora a indemnitzar amb 7.000 euros als familiars de Barrio -la viuda i els pares del torero mort-, que havien formulat una demanda civil de protecció del dret a l'honor contra l'autora del missatge en Facebook.

La regidora havia al·legat, entre altres raons, en la seua contestació a la demanda que el seu missatge no tenia com a fi minar la reputació del destre sinó realitzar una "crítica legítima" a l'activitat de la tauromàquia i que formava part d'una formació -va ser membre de Guanyar Catarroja- a la qual representava com a regidor en un Ajuntament en l'ideari polític del qual figura la defensa dels drets dels animals.

Tant el jutjat de Primera Instància com l'Audiència van estimar la demanda en considerar que la prevalença de la llibertat d'expressió no és absoluta sinó "funcional" en la mesura en què s'exercite conforme a la seua naturalesa i funció, d'acord amb els paràmetres constitucionals, açò és, quan contribueix al debat en una societat democràtica i no es vulnere greument i innecessàriament l'àmbit protegit pels drets de la personalitat.

La sala justifica eixes resolucions perquè les declaracions de l'edil no van ser una crítica de la tauromàquia o dels toreros en general sinó que feien referència a una persona que acabava de morir de forma traumàtica. I en elles, destaca la sala, no mostrava una "mínima compassió cap a aquest luctuós succés, sinó que manifestava un sentiment d'alegria o alleujament per la mort de qui titlava, sense embuts, d'assassí" i en la defunció del qual veia "aspectes positius".

Així, sosté que igual que va entendre el jutjat de Primera Instància, les manifestacions d'aquesta persona "violenten i pertorben el dolor dels familiars i la memòria del difunt, especialment de moment en què es van proferir i pel to vexatori empleat" i sosté que la "càrrega ofensiva" del terme assassí és "evident".

La sala també afig que es tracta d'una demanda civil, de conseqüències molt menys severes que la condemna penal, encaminada a reparar l'honor de l'ofès -la seua memòria- "i alleujar el dolor dels seus familiars mitjançant la reparació de la reputació del mort, per la qual cosa es respecta l'exigència de proporcionalitat en la restricció de la llibertat d'expressió".