La reactivació de la construcció d'habitatges va continuar durant l'any passat a un ritme important, no tan acusat com el registrat en 2016 i 2017, però amb un creixement destacat. Segons mostren les dades de la Regidoria de Desenvolupament Urbà, als quals ha tingut accés 20 minutos, l'any passat es van sol·licitar 120 llicències per a la construcció d'edificis a València, enfront de les 79 comptabilitzades en 2017 i les 50 de 2016.

Aquest increment quant a parcel·les és proporcionalment més alt que el d'habitatges, que ha augmentat un 20,41%, en passar de les 2.483 sol·licitades en 2017 a les 2.990 del passat any 2018.

Bona part d'aquest augment en l'activitat promotora i immobiliària s'està produint dels plans urbanístics que van paralitzar la seua activitat com a conseqüència de l'esclat de la bambolla immobiliària. És el cas de Patraix o Moreres que, malgrat estar urbanitzats, han romàs anys inactius i amb les parcel·les per desenvolupar a causa de la paràlisi del sector de la rajola. També en Quatre Carreres es deixen veure cada vegada més grues com a conseqüència de la reactivació d'aquest sector, que va ser rescatat per l'Ajuntament per a la seua urbanització directa després dels incompliments per part de l'anterior agent urbanitzador.

No obstant això, el més actiu és el PAI de Malilla Nord. La urbanització dels seus carrers i la posada en servei del gran parc urbà de 70.000 metres quadrats per part de l'Ajuntament a la fi de 2017 ha donat un impuls definitiu a aquesta zona, situada al costat del bulevard sud a l'altura de l'Hospital La Fe. Diverses estructures de torres de de habitatges es deixen veure ja en aquest enclavament.

Fonts de la Regidoria de Desenvolupament Urbà destaquen que, tot i l’"espectacular increment" de la càrrega de treball dels funcionaris d'aquesta àrea, els terminis en la tramitació de les llicències "no s'han ressentit". En aquesta línia, argumenten que el reforç de personal dut a terme en els últims anys ha permés consolidar i millorar el servei.

De cara al futur, i en el marc del creixement cap a dintre que propugna l'actual Govern local (i no a costa d'ocupar més horta perirubana), queden per desenvolupar importants plans com el de Benimaclet o el PAI del Grau. A més, la venda de parcel·les de la primera fase del Parc Central, i més a llarg termini la de tot el conjunt, suposarà un alliberament de sòl molt significativa per a la construcció d'habitatge a València.

A la iniciativa privada cal afegir l'empenyiment del sector públic en la promoció d'habitatges. La Generalitat i el Ministeri de Foment han signat un protocol per a la construcció de més de 1.000 habitatges en lloguer assequible i social a València i la seua àrea metropolitana. A elles se sumaran les 600 previstes en el sòl que actualment ocupen les antigues casernes d'Enginyers i Artilleria, al final del carrer Sant Vicent, la promoció del qual i urbanització es destinaran 12 milions d'euros.