El reforç de la inspecció tributària ha permés a l'Ajuntament de València incrementar els seus ingressos durant els últims anys, en recaptar 24,1 milions d'euros més entre 2015 i 2018. Aquests diners addicionals corresponen a la revisió de tres impostos (plusvàlues, IAE i ICIO) i a la inspecció de les sancions i taxes. Segons ha explicat aquest dimecres l'alcalde, Joan Ribó, fins fa tres anys la ciutat era "un semiparadís fiscal" en el qual "pagava qui volia, i qui no, no ho feia".

Així ho ha assegurat el primer edil en fer balanç econòmic del mandat municipal que finalitza enguany, al costat del regidor d'Hisenda, Ramón Vilar. "Els únics impostos que s'han pujat al llarg d'aquests quatre anys han sigut a les grans empreses. No s'ha pujat cap impost a les persones ni a les famílies. S'ha treballat la inspecció de tributs, perquè en aquesta casa no s'inspeccionava", ha afirmat Ribó.

Segons les xifres que tots dos han exposat, l'únic tribut la recaptació del qual ha baixat ha sigut el de plusvàlues, com a conseqüència d'una sentència del Tribunal Constitucional sobre el seu càlcul. Si en 2015 superava els 5 milions d'euros, l'any passat es va tancar amb 2,5 milions d'euros. En canvi, l'Impost d'activitats Econòmiques (IAE, el que paguen les empreses amb facturació superior al milió d'euros) i l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) no s'inspeccionaven fins a 2016, per la qual cosa l'Ajuntament no recaptava cap ingrés addicional.

En 2017, quan es va posar en marxa la inspecció, es van recaptar 1,73 milions per IAE i 468.000 euros en concepte de ICIO, xifres que en 2018 han augmentat fins als 3,02 i els 2,6 milions d'euros respectivament. La revisió tributària de sancions i taxes, per part seua, aporta uns 500.000 euros anuals. D'aquesta manera, durant tot el mandat, s'ha destapat un frau fiscal per un import total de 29 milions d'euros, segons les xifres de l'Ajuntament, concentrades principalment en els impostos de plusvàlues, IAE i ICIO.

No obstant això, la recaptació també ha pujat com a conseqüència dels majors ingressos per multes (de trànsit i de l'ORA), que si bé han caigut en l'últim any de 262.942 a 246.577 tramitades, l'import finalment cobrat ha augmentat de 14,52 a 16,95 milions d'euros. A més, en 2018 es van ingressar 4,9 milions d'euros en concepte de multes a habitants de fora del terme municipal de València, que ara ja es poden embargar fruit d'un conveni amb la Generalitat.

"Tenim més ingressos sense augmentar els impostos perquè fem pagar a tothom el que li toca. Que tothom pague perquè ningú haja de pagar més", ha afirmat Ribó. Vilar, per part seua, ha destacat l'"obsessió" del Govern local per la "equitat fiscal" i per potenciar la inspecció, que va trobar "totalment desmantellada" quan va accedir a la Regidoria, ha explicat.

El resum econòmic oferit pels dos responsables municipals llança una xifra d'execució de 247 milions d'euros durant els tres primers anys complets del Govern de la Nau (2016, 2017 i 2018), 100 milions més que en els tres exercicis anteriors. Ribó ha afirmat, en resposta a les acusacions per part de l'oposició sobre el baix grau d'execució en inversions, que en 2018, per exemple, es van produir modificacions de crèdit des dels 69,3 milions pressupostats inicialment fins als 171,8 milions fixats finalment al juny fruit de convenis amb la Generalitat o de l'arribada de fons europeus, que s'acaben executant a l'any següent. D'aqueixa xifra, s'han adjudicat ja inversions per 104,3 milions d'euros.

Respecte al deute, el passat exercici 2018 va ser el de major reducció, en disminuir en 113 milions d'euros i situar-se en 446 milions. En els tres últims anys, ha baixat en 338 milions, la qual cosa ha permés al Consistori eixir del pla d'ajust del Ministeri d'Hisenda. "Ara ja ningú ens pot amenaçar amb tancar serveis públics", ha afirmat Ribó, que ha especificat que l'endeutament sobre el total dels ingressos està en el 52,59%, per davall del límit legal del 75%.

En aquest sentit, Vilar ha qualificat el balanç econòmic com "més que acceptable" i ha qualificat d’"incontestables" les dades sobre reducció de el deute, pagament a proveïdors i recaptació. "Hem pujat 4.000 rebuts d'IBI sobre un total de 100.000, només a edificis d'alt valor cadastral com a grans superfícies comercials i bancs", ha afegit. En la seua opinió, aquestes magnituds demostren "que l'esquerra governa l'economia, les finances públiques i la Hisenda millor que la dreta".