L'actual president de la Institució Firal Alacantina (IFA), José Luis Gisbert, que va ser nomenat en aquest càrrec en 2016 i que des de 2000 havia sigut membre del comité de direcció, ha assenyalat que pel que ell sap el projecte d'ampliació de la fira que es va aprovar en 2004 era una aposta política de la Generalitat aleshores presidida per Francisco Camps i ha agregat que l'arquitecte al que se li va encarregar, el mateix que en l'ampliació de Fira València, va ser "impulsat des de València, no va haver-hi concurs, va vindre designat".

Així ho ha indicat durant la seua compareixença en la comissió d'investigació sobre els recintes firals en Les Corts, en la qual ha assenyalat que la idea del projecte d'ampliació per import de 160 milions d'euros va sorgir del director general, el comité no va tindre res a veure i es va presentar al comité i es va aprovar, sense oposició, encara que alguns com ell van plantejar "preguntes" sobre aquest tema.

"Ningú va alçar la veu dient que açò és inviable", ha admès, encara que "pareixia tremendament ambiciós, fins i tot dubtós, perquè es va manifestar que potser ens ficàvem en zones que limitaven el que no era l'activitat pròpia de la fira, dubtàrem que fóra oportú", ha assenyalat.

Preguntat sobre si tenia, per tant, sentit un projecte així amb la xifra de negoci d'IFA en eixa època, ha assenyalat que no i que va preguntar a l'exdirector general Antonio Galvañ i va dir que sí: "Tenia un poder de convicció prou elevat".

Respecte al projecte, més endavant, de l'IFA Arena que no va arribar a materialitzar-se, ha indicat que es va dir que el plantejament era que les fires havien de canviar el seu model de negoci, però ha subratllat que la comunicació de la direcció amb el comité executiu i el de direcció era "escassa" i es produïa una "política de fets consumats" i, per tant, ignoraven "algunes coses".

"Sempre ens posaven davant una política de fets consumats. Galvañ tenia un poder de convicció gran i el comité una confiança absoluta en el seu criteri, pensava que calia transformar l'activitat firal en un altre tipus d'activitats, que eixe era el futur".

Preguntat sobre si tenien consciència de la responsabilitat que assumien amb les seues decisions, ha assenyalat que "no molt", ni des del comité ni des del patronat, i sobre si creu que hi ha hagut una roïna gestió en IFA, ha indicat que "sobretot a amagar informació".

En aquests moments, ha dit, IFA "és viable econòmicament i l'activitat firal està garantida" i els pavellons 1 i 2 estan en funcionament després d'haver-se reparat les deficiències. Per al futur, apostaria "per un camí com l'actual, de promoure l'activitat en la província".

L'OBJECTIU ERA "FER VIABLE" LA FIRA

Després de Gisbert ha comparegut l'ex-director general d'IFA durant 10 anys des de gener de 2005, que ha assenyalat que l'ampliació és un projecte que hereta i que la decisió és "evidentment del Patronat" amb l'objectiu de fer viable la fira, una institució que era aleshores "incapaç fins i tot de sostindre la seua pròpia activitat".

"Es fa una reflexió en el Patronat sobre com fer-la viable, ja que està situada en una ubicació estratègica, amb moltíssimes possibilitats, en un entorn turístic i el mercat firal estava canviant", ha dit, per la qual cosa es va optar per focalitzar-se en un turisme d'oci amb oferta diferenciada relacionada amb els esdeveniments, el turisme de convencions, congressos o presentació de producte, aprofitant l'oferta hotelera i les comunicacions.

Ha precisat que es fa una estimació de 160 milions però "la realitat no és eixa, no s'ha arribat mai als 160 milions" i es va comptar amb l'aval de la Generalitat. Pareixia "lògic", ha apuntat, que malgrat que aleshores IFA no estava definida com a entitat pública en els seus estatuts, que una institució "que compleix un valor públic siga avalada per la Generalitat".

Galvañ ha explicat que el propi president Francisco Camps va presidir en 2004 un Patronat d'IFA en el qual es va comprometre a donar eixos avals que després es materialitzen en un protocol d'intencions i un contracte amb l'IVF.

Ha justificat, davant la pregunta dels grups, el pagament de 250.000 euros a un assessor expert en espais multifuncionals Jordi Vallverdú, ja que va participar en reunions i les seues aportacions es van incorporar als informes per a definir el model de negoci de l'IFA Arena, a més d'"obrir la porta a empreses que operen a tot el món".

Encara que "no s'ha posat una rajola" d'aquest recinte, existeixen els plans d'infraestructures i el model d'operacions. "Li pot paréixer que són molts diners, però en sis anys de treball tampoc és tant, sobretot si treballem per a comprometre una inversió que pot ser de 30 milions".