El ple de les Corts va aprovar aquest dimecres, amb els vots a favor de PSPV, Compromís, Podem, l'abstenció de Cs i el rebuig del PP, la Llei Valenciana de Serveis Socials, una norma que busca blindar els drets socials com a “essencials” i d’“interés general” i davant la denúncia del PP d’“irregularitats” en la seua tramitació, la qual cosa l’ha portat a presentar un recurs davant la Mesa.

Abans de l'inici de la sessió plenària, el diputat popular José Juan Zaplana va explicar que el seu grup ha presentat un recurs de reposició davant la Mesa de les Corts per les “irregularitats” comeses en el procediment seguit en la tramitació d'aquesta norma i en el debat parlamentari en la Comissió de Política Social per la “improvisació, les presses i la precipitació” que l'Executiu ha tingut perquè s'aprovara.

A més, va advertir que si la Mesa no ho estima de manera “total”, presentaran un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per la “falta de transparència”. En l'última sessió de la Comissió de Política Social, on es debat la llei abans d'arribar a ple, s'havien presentat un gran nombre d'esmenes, per la qual cosa es va decidir parar la sessió durant unes hores perquè els parlamentaris tingueren temps d'estudiar-les. No obstant això, el PP va decidir no participar en la votació de 57 esmenes.

El text reconeix i garanteix l'accés al sistema públic valencià de serveis socials a totes les persones amb residència en la Comunitat Valenciana i que necessiten dels serveis, adaptant-se est a les persones i no viceversa. També incorpora el dret subjectiu d'accés al sistema de serveis socials, garantint crèdit pressupostari; delimita les formes de col·laboració entre les diferents entitats locals i la Generalitat, i crea l'Institut Valencià de Formació, Qualitat i Investigació en Serveis Socials per a promoure la qualitat en els serveis, prestacions i recursos humans de la xarxa pública.

La vicepresidenta i consellera d'Igualtat, Mónica Oltra, va destacar que el d'aquest dimecres va ser “un gran dia per als valencians” per l'aprovació d'una norma que “blinda” aquests drets. Oltra va ressaltar que aquesta llei és la primera d'Espanya de quarta generació i posa “tota l'arquitectura legal” per a “blindar” la política social, la qual cosa permet passar d'un sistema assistencialista i de “caritat” cap a les persones amb dificultat a “un sistema de drets subjectius i de caràcter universal”.

D'aquesta manera, s'asseguren que els drets socials deixen de ser “la germana pobra” i es converteixen en “la quarta pota” de l'estat del benestar després de la sanitat, l'educació i les pensions i “senta les bases de la felicitat”. A més, va recriminar al PP que haja presentat un recurs. “Ningú s'hèrnia per estudiar deu esmenes al dia, ull, no es vagen a escaldar ses senyories”, va afirmar.

Oltra, després de l'aprovació de la llei, va rebutjar les acusacions d'ingerències del PP i va constatar que Les Corts “s'organitzen” i el Consell “no té res que dir”. Per això, va qüestionar que el PP no haja tingut temps suficient per a estudiar en 14 dies les 140 esmenes que s'han presentat, com al·leguen els populars en el seu recurs. Així mateix, va retraure al PP les seues crítiques per “la falta de finançament de la llei”. «Si hagueren dedicat més temps a estudiar la llei que a presentar recursos, s'hagueren adonat que el sistema de finançament efectivament és compartit pels Ajuntaments, la Diputació i la Generalitat, i això no és res que no diguera la llei que va aprovar el PP en 1997”, va recordar.

Oltra va explicar que aquest cofinançament és “una manera racional” de finançament en funció de la grandària de les poblacions. Sobre aquest tema, va negar que s'haja sobrecarregat als municipis, ja que si en 2015 el PP va destinar només nou milions per a finançar el personal encarregat de serveis socials de tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana, enguany comptaran amb quasi 49 milions, la qual cosa suposa cinc vegades més. Aquest augment de personal també ha permés rebaixar la ràtio de persones ateses per professional: ha descendit de les 13.000 en l'època del PP a les 2.900 actuals.

El sindicat CC OO va mostrar la seua “satisfacció” per l'aprovació de la nova llei, en considerar que la norma “garanteix l'accés al sistema i a les prestacions del catàleg com un dret subjectiu” dels potencials beneficiaris dels serveis socials.