Imatge aèria del poble de Santa Pau.
Imatge aèria del poble de Santa Pau. TURISME GARROTXA

OCI.CAT

EN RUTA

Terra de volcans, magnífiques fagedes i imponents pobles medievals com Castellfolit de la Roca, la Garrotxa també és terra del romànic. Visitem la comarca en cotxe per descobrir els secrets de pobles i temples creats tants segles enrere i per degustar-ne la seva gastronomia.

Entrem en terra volcànica per Besalú, a l'extrem oriental de la comarca, una tradicional cruïlla de camins que es va originar en la fortalesa Bisuldunum, ubicada entre els rius Fluvià i Capellades. El conjunt històric medieval és un dels més ben conservats de Catalunya però hi destaquen molts elements de l'època del romànic, com l'antiga església del monestir de Sant Pere, del segle XII. Pertanyia a l'antic monestir benedictí de Sant Pere de Besalú, fundat l'any 977 pel comte deBesalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill. El temple està al centre de la vila i destaca pel seu deambulatori o passadís reservat als pelegrins, on es veneraven les relíquies de Sant Prim i Sant Felicià; i per la façana de Sant Pere, amb un finestral presidit per dos lleons, símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l'església.

A Besalú també hi trobem l'església de Sant Vicenç, que tindria els seus orígens al segle X. De la construcció primitiva no en queda res i el temple actual se situa on hi hauria hagut el primitiu. Es va construir entre els segles XII i XIII, i es va ampliar en èpoques posteriors. A la capella lateral gòtica, s'hi guarden les relíquies del màrtir Sant Vicenç i un fragment de la Vera Creu. Altres elements romànics de Besalú els trobem a l'antiga església hospital de Sant Julià, del segle XII; i a la Casa de Cornellà, considerada un dels exponents de l'arquitectura civil romànica més ben conservats de tot Catalunya.

Després d'una bona passejada per Besalú i de creuar una vegada i una altra el majestuós pont romànic sobre el riu Fluvià -no us oblideu de visitar el call jueu, i en especial el Miqvé, l'únic recinte de banys jueus rituals descobert fins ara a la Península Ibèrica- tasteu els sabors de la vila en alguns dels restaurants que formen part de l'Associació Besalú Gastronòmica. Plats plens d'història que us portaran a temps remots, amb el gust únic dels productes d'aquestes terres.

BEUDA

Vistes de la garrotxa

Al nord de Besalú i agafant la carretera GIV-5234 hi ha Beuda, a la falda de la serra del Mont. A més de ser un mirador excepcional des d'on es veu bona part de la Garrotxa i de la plana de l'Empordà, destaca pel seu patrimoni romànic. Allà començarem la visita per Sant Pere de Lligordà, del segle XII, i Santa Maria de Palera, de la mateixa època i que antigament guardava una marededéu gòtica tallada en alabastre, que avui es pot veure al Museu d'Art de Girona.

També val la pena arribar-se fins al Sant Sepulcre de Palera, una construcció romànica del segle XI, les primeres notícies del qual daten de l'any 979, tot i que l'església va ser consagrada l'any 1085 pel bisbe de Girona, Berenger Guifré. I seguir fins a l'església de Sant Feliu de Beuda, del segle XI, on hi trobarem una magnífica pica baptismal decorada amb quatre figures en relleu relacionades amb el passatge bíblic del pecat original, i que data de finals del segle XII. Un altre dels lloc de Beuda que no ens podem perdre en aquesta ruta pel romànic de la Garrotxa és Santa Maria de Segueró, una església del segle XI d'una sola nau, on encara hi podem veure una imatge policromada de la Verge, del segle XIV i tallada en alabastre.

Avancem per romànic de la comarca i ens arribem fins a Maià de Montcal, per la GIV-5235, a l'extrem més oriental de la Garrotxa, just al límit amb l'Alt Empordà i el Pla de l'Estany. En aquest municipi hi trobem l'església de Sant Vicenç, del 978, que conserva un forrellat molt curiós a la porta d'entrada; també Santa Magdalena de Maià (segle XIII), l'església de l'antic priorat de Santa Maria de Jonqueres (segle XIII), i l'església de Sant Martí (segle XII), situada al nucli de Dosquers.

Montagut i Oix

Esglèsies romàniques

Si ens dirigim cap a l'oest, al cor de l'Alta Garrotxa, ens trobarem l'extens terme de Montagut i Oix que inclou diversos veïnats. Allà hi ha moltes esglésies i ermites romàniques, entre les que destaquen Sant Pere de Montagut, un edifici molt modificat amb el pas del temps; Sant Llorenç d'Oix, d'origen romànic i que conserva l'absis semicircular, una nau de volta apuntada i l'antiga porta a migdia recuperada en la restauració del 1960; i Santa Bàrbara de Pruneres, que ja apareix documentada el 966 com a pertanyent a Sant Pere de Camprodon.

Durant l'excursió val la pena fer una parada i degustar els menjars i productes típics de la Garrotxa, com els extraordinaris naps negres, un producte que es conreava a les cases de pagès com un recurs de subsistència molt poc valorat. Avui en dia, però, estan molt buscats i són molt apreciats pel seu sabor delicat. L'hivern és un bon moment de tastar-ne a molts dels restaurants de la comarca, perquè és quan es recol·lecta.

Des de Montagut podem anar fins a Sales de Llierca, situat en plena Alta Garrotxa, per la GIV-5232 i la GIV-5236. Hi ha molts temples romànics, com l'església parroquial de Sant Martí i la de Santa Cecília de Sadernes, enlairada dalt d'un turó a la vall del riu Llierca. També hi trobarem l'església de Sant Grau d'Entreperes, una construcció amb característiques pròpies del segle XII, parcialment modificada.

Santa Pau

Passeig i gastronomia

Si refem el camí i anem cap a l'oest, enmig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi trobem Santa Pau, a la carretera GI-524. Abans, haurem passat per la Fundació La Fageda, un projecte d'inclusió social mitjançant el treball que elabora uns excel·lents productes làctics i melmelades.

A Santa Pau, feu un volt pel poble, especialment pel recinte de la vila vella, amb la plaça Major porxada, i acabeu al Portal de Mar, on veureu una vista meravellosa de les valls que envolten el poble. Molt a prop, hi trobareu algunes esglésies bellíssimes com la Mare de Déu dels Arcs, Sant Vicenç del Sallent, Sant Martí Vell i Sant Miquel Sacot. I si voleu agafar gana, feu una excursió fins a Sant Julià del Mont i contempleu la Garrotxa des del cim. Després, proveu uns plat de fesols de Santa Pau, blancs, menuts i arrodonits, amb un gust suau que els dona la terra volcànica on són cultivats.


OCIpèdia

Cuina Volcànica

Si voleu seguir gaudint de la gastronomia de la Garrotxa, tasteu l'anomenada Cuina Volcànica, elaborada amb productes amb denominació d'origen protegida, com els fesols de Santa Pau, o el nap negre de muntanya, que s'ha convertit en una exquisidesa. Els trobareu al Mercat d'Olot i a les fruiteries de la Garrotxa, o us els cuinaran als establiments adscrits a la Cuina Volcànica, un grup de restaurants que es van unir el 1994 per posar en valor el territori i els productes que s'hi conreen, com els anteriors, però també el farro -la farina de blat de moro blanc-, el gra de fajol o les patates de la Vall d'en Bas.

Cuina de remença

Precisament a la Vall d'en Bas hi ha l'anomenada Cuina de Remença, que s'anomena així per la història del municipi, que va ser feu de les revoltes remences a l'edat mitjana i la terra originària de Francesc de Verntallat (cabdill remença). S'elabora amb productes del camp, de l'horta i del bosc, amb especial atenció als tubercles i als llegums, però també a la carn bovina o de porc.

Consulta aquí más noticias de Barcelona.