La Comunitat Valenciana té una de les esperances de vida de les més altes d'Europa, amb una mitjana de 82,3 anys, 85,1 les dones i 79,5 els homes. No obstant açò, en les grans ciutats s'observen diferències de fins a cinc anys en l'esperança de vida segons el barri de residència, la qual cosa demostra que les diferències socioeconòmiques repercuteixen en el nivell de salut.

Així, es desprèn de l'informe 'Desigualtats en salut a la Comunitat Valenciana' elaborat des de la direcció general de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat per a orientar les polítiques d'equitat en salut i poder avaluar-les en el temps.

L'informe pren com a exemple un viatge de la línia 4 de Metrovalència, i reflecteix una diferència en l'esperança de vida en homes de 5,8 anys entre dos de les seues parades: La Cadena, en el Districte Marítim, amb 73,4 anys, i Pont de Fusta, amb 79,2 anys.

No obstant açò, des de l'any 2000 ha augmentat en 3,2 anys per a tots dos sexes la vida mitjana. En general, les majors esperances de vida es presenten en les comarques de la costa alacantina, l'interior de Castelló i el Baix Maestrat. En les grans ciutats, Elx té la més alta per a homes (76, 98) i Alacant per a dones (83,04).

Aquest primer informe de l'Observatori Valencià de Salut (OVS) traça una anàlisi epidemiològica d'indicadors de la salut a la Comunitat entre els anys 2000 i 2015 a partir de territori, gènere, edat, lloc d'origen, nivell d'estudis i situació laboral.

Sobre aquest tema, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha destacat que "l'anàlisi sistemàtica d'aquestes dades permetrà avaluar en el futur l'efecte de les accions que s'impulsem i identificar noves necessitats d'acció".

EL 80% DE LES MORTS EVITABLES ES PRODUEIXEN EN HOMES

Entre els paràmetres que analitza, l'informe apunta que el 80% de les morts evitables prevenibles es produeixen en homes. El càncer de tràquea, bronquis o pulmó, representa quasi el 50% d'aquestes defuncions si escau. A més, els menors de 45 anys que resideixen en zones socioeconòmiques menys afavorides tenen un risc tres vegades major de morir per causes evitables prevenibles que les residents en les zones més afavorides.

A la Comunitat Valenciana, el càncer de pulmó és la primera causa de mortalitat per càncer en els homes i la tercera en les dones. La migració es considera una de les causes de l'augment del risc de mortalitat per aquest càncer en dones en zones concretes.

Així, s'observa major mortalitat per càncer de pulmó en els municipis amb major concentració de població de dones majors, procedents de països com el Regne Unit o Alemanya. La tendència del consum de tabac en aquestes dones explica el major risc existent en comarques com la Marina Baixa o el Baix-Segura.

Respecte de les malalties cardiovasculars, primera causa de mortalitat per a tots dos sexes, que va arribar a provocar una defunció cada 40 minuts en 2012, mostren una clara tendència descendent (fins a un 33% menys), més marcada en zones com Dénia, Sant Joan, Orihuela o Torrevieja.

ACCIDENT DE TRÀNSIT

Així mateix, hi ha una diferència clara entre sexes en accidents de trànsit de vehicle a motor: els homes presenten una taxa de mortalitat cinc vegades major que les dones, especialment entre els 15 i els 34 anys, excepte els majors de 65, que són precisament el grup de major mortalitat entre les dones.

Entre els homes, els usuaris vulnerables de la via que més defuncions presenten són els motoristes (22%) i en les dones les vianants (40%). El 85,7% de les defuncions la víctima de les quals és un ciclista són masculines.

D'altra banda, les morts per suïcidi són tres vegades més freqüents en homes que en dones, si bé en el cas de les dones la taxa de mortalitat és lleugerament superior a la de la resta d'Espanya. Per zones, en tots dos sexes destaquen taxes més elevades de mort per suïcidi en alguns departaments de salut d'Alacant, com la zona de Dènia. Per edats, les majors taxes de mortalitat per suïcidi es donen en homes de més de 65 anys i en dones de 45 a 64 anys.

D'altra banda, les taxes de tuberculosi en persones estrangeres són sempre superiors a les de la població autòctona. Dins del col·lectiu immigrant, el major nombre de casos es dóna en persones procedents de Romania, el Marroc, Bolívia, l'Equador i el Pakistan. I en relació amb l'abandó prematur del tractament, s'identifiquen com a factors associats la marginació social, l'abús d'alcohol i l'antecedent d'abandó previ.

L'informe reflecteix també l'escletxa de gènere en la salut percebuda. Així, segons es descendeix en la classe social, disminueix la valoració positiva del propi estat de salut, sent aquest efecte més acusat en les dones.

D'aquesta manera, l'avantatge biològic de ser dona i gaudir de major longevitat té com a contrapartida la major probabilitat de patir major càrrega per malalties cròniques. Les dones de la Comunitat refereixen amb major freqüència que els homes patir dolors, malestar, depressió, ansietat i problemes per a caminar.

DOS DE CADA DEU JOVES NO USA UN ANTICONCEPTIU CORRECTE

Dos de cada deu dones menors de 21 anys no utilitza habitualment un mètode anticonceptiu correcte. Factors soci-culturals com la nacionalitat influeixen en les pautes de salut sexual; de fet, les immigrants segueixen amb major freqüència pautes incorrectes.

Una altra dada de l'informe és la mortalitat perinatal segons el país d'origen. En concret, a la Comunitat Valenciana els fills de dones estrangeres tenen un risc un 44% superior de morir per mort perinatal que els fills de mares espanyoles. Per països, les dones procedents d'Europa oriental i d'Àfrica presenten els pitjors resultats en mortalitat fetal. Aquesta desigualtat podria estar relacionada amb un inadequat control de l'embaràs.

Respecte a la Interrupció Voluntària de l'Embaràs, les taxes més elevades les presenten les dones de 20 a 24 anys. Les immigrants presenten taxes més altes que les espanyoles, sobretot les africanes i lationamericanes. La falta d'accés a recursos (vivenda, treball, educació, alimentació saludable) explica algunes causes de malaltia o mala salut. En aquest sentit, l'informe considera que l'estudi de les desigualtats permet detectar zones o col·lectius que requereixen intervencions més intenses o focalitzades.

DESIGUALTATS SOCIALS EN CONSUM DE TABAC

En la població més jove, el consum de tabac ha descendit en tots els nivells d'educació i classe social, però en les edats intermèdies, el tabaquisme ha augmentat en les dones amb menor nivell d'estudis i en els estrats socials més desfavorits, la qual cosa accentua les desigualtats.

A més, el consum d'alcohol s'està feminitzant. Així, entre els joves, la proporció de xiques que consumeixen alcohol de forma intensiva és superior a la dels xics (20,3% davant del 14,5%).

Un altre factor analitzat, l'obesitat, reflecteix el reemplaçament de la dieta tradicional per una major consum de grassa animal i sucres, i sobretot que l'evolució positiva cap al major consum de fruita i verdura ha tingut major reflex entre la població més afavorida, no en tots els grups socials.