El Consell Social dels Llengües ha iniciat aquest divendres la seua marxa amb una reunió en el Real Monestir de Santa María de la Valldigna (València), amb l'objectiu de "buscar espais d'enteniment i enfortir la identitat".

Així ho ha manifestat el 'president' de la Generalitat, Ximo Puig, després de la seua participació en la sessió constitutiva del Consell Social dels Llengües, que ha presidit en el monestir i a la qual també han assistit el conseller d'Educació, Vicent Marzà; la de Justícia, Gabriela Bravo, i el de Transparència, Manuel Alcaraz.

Puig ha subratllat la importància de l'ús i aprenentatge de les llengües com a mitjà per a "buscar espais d'enteniment i enfortir la identitat", per al que s'ha mostrat partidari d'avançar en el seu ús i normalització.

"Per a la llengua és un dia important", ha afirmat el cap del Consell, i ha posat com a exemple que la constitució d'aquest organisme coincideix amb la commemoració del 35 aniversari de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.

Sota aquest prisma, creu que "seria molt bo" que es coneguera el treball realitzat durant aquestes més de tres dècades en les quals s'ha donat "un avanç substancial" en l'aplicació real de la norma. Així i tot, Puig ha recordat que el valencià "té molts espais per a avançar", ja que ha advertit que "en l'educació s'ha avançat molt, però no tant en l'ús, i en molts àmbits és absolutament marginal".

"Des de la nostra visió, tots els xiquets i els ciutadans han de saber moure's perfectament en les dues llengües cooficials, i també en anglés i altres llengües", ha reivindicat, per al que veu necessari que en el Consell Social dels Llengües participen altres institucions de llengües no pròpies de la Comunitat, com a anglés, francés o alemany.

De fet, ha assenyalat que la participació de representants de llengües estrangeres simbolitza "el que significa la Comunitat Valenciana com una comunitat oberta, en la qual qualsevol persona i qualsevol llengua estan sempre ben acollides".

D’aquesta manera, ha posat en valor l'impuls al Consell dels Llengües, que "no és qüestió d'un departament, sinó de tota la societat valenciana" i en el qual estan representats tots els sectors, amb vista al fet que es convertisca en "un agent a favor del multilingüisme".

Marzà, en la mateixa línia, ha admés que la Llei d'Ús "ens ha fet avançar", però ha cridat a "seguir avançant, especialment en els àmbits de l'ús del valencià". "Cal anar més enllà de les aules i poder arribar a un ús normatiu de la nostra llengua en tots els àmbits d'ús, per açò pensem que era especialment important constituir aquest Consell Social dels Llengües i que tinguera la participació del conjunt de la ciutadania", ha afirmat.

Ha destacat així la participació d'associacions que conformen el territori valencià, però també de "diferents llengües, cultures i amb diferents visions", per la qual cosa ha definit aquesta entitat com "un àgora de les llengües".

El titular d'Educació també ha realitzat una crida a la participació, perquè es propose i avalue el treball en matèria de la normalització de la llengua pròpia, i ha apostat per traslladar a la societat la necessitat d'impulsar la convivència de les llengües. En definitiva, "que aquests 35 anys no es queden en una commemoració històrica, sinó que servisquen per a construir un futur de convivència de les llengües i, especialment, de normalització de la nostra llengua", ha emfatitzat Marzà.

Creat mitjançant el decret 73/2018, de 8 de juny, el Consell Social dels Llengües està constituït per un total de 19 vocals, nomenats entre persones o representants d'entitats que hagen destacat per la seua contribució a la normalització lingüística. Procedeixen d'educació, cultura, mitjans de comunicació, esports, investigació, associacions cíviques, àmbit festiu, economia social i associacions musicals.

La creació de l'organisme forma part de les iniciatives iniciades pel Govern valencià per a la celebració dels 35 anys des de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià.