La Fundació Bancaixa de València ha presentat aquest dijous l'exposició 'Uiso. El suïcidi de la pintura', una mostra composta per 23 obres de gran format i 160 xicotets dibuixos de Uiso Alemany que es podrà visitar fins al pròxim 24 de febrer i amb la qual l'artista pretén "trencar amb la concepció tradicional de la pintura".

Així ho va explicar el comissari, Fernando Castro, en la roda de premsa de presentació al costat del propi Alemany. El president de la Fundació Bancaixa, Rafael Alcón, va arrancar l'acte amb un record a la recentment morta Carmen Alborch, "companya i patrona" de la fundació.

Alcón, que es va referir al "dolorós comiat" de l'exministra valenciana, va afirmar que "el major homenatge que pot haver-hi per a ella és la inauguració d'una exposició". Castro també va assegurar que és "un dia trist" i va recordar a la socialista per la seua "simpatia i saber estar".

'El suïcidi de la pintura', realitzada en els tallers que l'autor té a Alboraia (València), així com en Sao Paulo i París, arreplega les vivències Uiso Alemany. "En la meua obra està tota la meua vida, està impregnada de les meues vivències. Jo no em plantege formes, el meu treball és d'emocions", va relatar, per a il·lustrar que la seua mà "fa el que pensa" i no el que ell li diu.

El comissari, que va qualificar a Alemany com un "artista visceral" amb una trajectòria "francament important", va assegurar que el que fa l'artista és "trencar amb el marc de la pintura, la qual cosa vol trencar i el que vol que se suïcide és la concepció de la pintura". "El seu cap es troba lliurat a la revitalització de la pintura", ha emfatitzat.

L'autor de 'Uiso. El suïcidi de la pintura' "agita la tela de la pintura i amb açò aconsegueix unes ombres i una tensió de l'espai pictòric, que és en el que està treballant en els últims temps". El comissari va definir així l'exhibició com "un cant a la pintura que, fins i tot suïcidant-se, segueix viva".

Una de les peces, realitzada 'ex profeso', presenta una sèrie de borregos acompanyats d'uns tipus amb barret, "una obra que implica a l'espectador només entrar en la sala, en la qual ens reflectim". "És una cridada a eixir de l’”aborregament” en la qual moltes vegades estem completament embossats, i açò moltes vegades es fa a través del coratge i de la poesia", va comentar el responsable de la mostra.

Alcón, per la seua banda, va resumir la trajectòria i l'exposició d'Alemany amb una cita de Pablo Picasso: "Qualsevol que siga la font de l'emoció que m'impulsa a crear, vull donar-li una forma que tinga alguna connexió amb el món visible, encara que solament siga per a fer-li la guerra al món".

Uiso Alemany va incidir que les paraules 'art' i 'artista' s'utilitzen "amb una banalitat espantosa" i va defensar que són termes que cal usar "amb molta cura" i "amb més respecte". "Artistes no hi ha molts en aquest món. L'artista és una bestiola rara que naix, no es fa. No tothom que fem monigots som artistes", va sentenciar.

Va assegurar així que l'art "no s'ajunta amb tothom". "L'art camina protegint-se constantment de pintors, escultors, cineastes, músics... L'art s'ha de protegir de tota aquesta gent. I a més es protegeix d'individus com jo". I va manifestar que l'art és "un misteri" i, com a tal, "difícil de descriure". "L'art no s'entén, l'art es gaudeix", va assegurar.