La investigació, en col·laboració amb la Tresoreria General de la Seguretat Social, va començar a mitjan passat any gràcies a diferents escrits-denúncia remesos per part d'eixa administració, segons ha informat la Policia en un comunicat.

Els agents han revisat i analitzat quatre expedients d'empreses deutores, totes elles domiciliades en la província de València, i han aconseguit determinar la presumpta implicació dels investigats en diversos delictes.

Els agents han constatat que els responsables dels fets són principalment els administradors i socis de les empreses, si bé també s'ha detectat la suposada implicació de familiars directes i de treballadors que actuaven com testaferros, sota l'amenaça de perdre el seu lloc de treball.

Els policies han realitzat informes patrimonials de les persones i empreses implicades i han aconseguit aflorar béns que havien tractat de ser ocultats per a evitar les accions executives dels creditors, simulant amb açò una situació d'insolvència.

DIVERSES FORMES DE DEFRAUDACIÓ

Els agents han detectat que, amb la finalitat d'eludir el pagament de les quantitats degudes, les defraudadores posaven en pràctica diverses conductes com la creació successiva de societats mercantils a les quals transferien l'activitat que venia desenvolupant la deutora, o entramats empresarials en els quals l'activitat empresarial apareix en una o una altra segons convinga.

També s'ha detectat la transmissió de la titularitat dels béns entre empreses o empresaris, impedint o dificultant la seua localització; l'ocultació als organismes competents de l'administració per a eludir el pagament del deute o la simulació de delictes -robatoris o furts- per a distraure els béns mobles.

De tots els expedients revisats destaquen dos pel 'modus operandi' realitzat per a cometre el presumpte frau. En un d'ells, els agents van detectar un establiment comercial l'administrador del qual havia deixat sistemàticament de fer-se càrrec de les obligacions amb la Seguretat Social.

Quan l'empresa va tindre un deute d'uns 400.000 euros van vendre les participacions per "un euro" a una altra empresa pantalla, representada per una persona insolvent. Paral·lelament van crear una nova mercantil a nom d'un familiar.

Quan començava a defraudar a la Seguretat Social, posaven al capdavant de la mateixa a un nou testaferro previ pagament dels seus servicis. L'administrador actuava sempre amb diners en efectiu, tant per al pagament de nòmines com de proveïdors, sense fer ús de comptes bancaris ni permetre el pagament amb targeta evitant així qualsevol acció executiva.

A més utilitzava diversos "ardits jurídics" per a ocultar les seues propietats, arribant a falsificar un contracte de lloguer d'un local amb la seua pròpia mare, morta cinc anys abans. Amb aquesta operativa havia aconseguit defraudar més de 750.000 euros.

En l'altre cas, els responsables d'un establiment hosteler van deixar de fer-se càrrec del pagament de les quotes dels seus treballadors, si bé sí realitzaven la deducció de les seues nòmines creant un forat a la Seguretat Social de més de 500.000 euros.

Per a cometre la seua activitat delictiva, van arribar a simular i denunciar falsament robatoris en l'establiment per a "distraure" d'aquesta manera l'acció de l'administració, segons la Policia.