Podem València engegarà un ronda de contactes amb la ciutadania per a plantejar una possible remunicipalització de la gestió de l'aigua i incloure-ho en el seu programa de les eleccions de 2019. L'objectiu és saber si la societat ho percep com una problemàtica, per la qual cosa la formació morada planteja realitzar una consulta ciutadana a través de l'Ajuntament -on té representació a València en Comú (VALC)- o amb mitjans propis.

La iniciativa s'emmarca en el pacte social per l'aigua pel qual aposta Podem a nivell estatal. A la Comunitat Valenciana, Podem vol impulsar-ho en ajuntaments de les tres províncies: ja ho ha presentat en Alacant i ho ha donat a conéixer aquest divendres a València, en una trobada amb regidors de les candidatures del canvi, abans de portar-ho a Castelló.

En el cas de València, la gestió de l'aigua potable està a càrrec de l'empresa mixta Emivasa, participada al 20% per l'Ajuntament i amb la concessió establida fins el 2052, segons han desgranat en roda de premsa el diputat en el Congrés Pedro Arrojo, la portaveu municipal de VALC, María Oliver, i el secretari de Municipalisme de Podem, Jaume Monfort.

Si bé la formació no pot "assegurar que l'aigua vaja a ser més barata" amb la gestió pública, aspira a eliminar el benefici empresarial en entendre-ho com un dret de la ciutadania. Podem també vol acabar amb "la tendència de les empreses de l'aigua als casos de corrupció", ha recalcat Oliver.

La seua intenció és treballar la qüestió de forma conjunta entre els ajuntaments i "obrir el meló de l'aigua en tota Espanya", davant el seu "absolut convenciment que és un problema mundial" i amb l'objectiu que les famílies en situació d'exclusió tinguen uns "mínims" d'accés.

Ara bé, la portaveu a València ha reconegut la dificultat d'"obrir la caixa de pandora sobre l'aigua" i que els ciutadans ho perceben com un problema, davant la taxa actual d'atur i el cost d'accedir a un habitatge. Sí ha posat el focus sobre "la percepció entre la ciutadania que ens prenen el pèl amb la factura".

La proposta de la formació passa per separar la taxa Tamer o "impost ecològic" de la factura, perquè així "la gent sàpia realment el que costa l'aigua en tot el seu recorregut: des que es potabilitza fins que arriba a les cases", ha il·lustrat Oliver. En aquesta línia de transparència, també proposa explicar la ciutadania les opcions que hi ha i "per què s'agafen les unes i les altres no, com els transvasaments o les dessalinitzadores".

CONSULTA CIUTADANA

En aquest procés, Podem primer arreplegarà l'opinió de la societat civil i dels col·lectius que han treballat la gestió de l'aigua com un "dret humà", al fil dels processos que ha dut a terme València en Comú en matèria sanitària, educativa i cultural, amb les 'escoletes' o el Teatre El Musical (TEM). També amb estudis per a recaptar informació de la gestió i el suport legal, a més de contactes amb ciutats com Barcelona, a la qual vol mirar "molt d'a prop".

Respecte a la consulta ciutadana que planteja per a un futur, la portaveu ha posat com a exemple la que es va proposar en Barcelona i va ser rebutjada fa un mes. En la capital del Túria, ha manifestat la voluntat de VALC de fer-la al costat dels seus socis de govern -Compromís i PSPV-, per al que veu necessari que hi haja "lleialtat" sobre aquest tema, però també ha apuntat la possibilitat de realitzar-la amb els mitjans propis de Podem.

Preguntada sobre este tema per la postura de la coalició i el grup socialista sobre l'aigua, la portaveu de VALC ha lamentat que és un tema que pràcticament "no s'ha tocat" i amb el qual l'Ajuntament ha seguit "una línia molt continuista" respecte a l'anterior Govern municipal del PP, si bé ha reconegut que és un procés "complex". Per açò, de cara als comicis de 2019, ha avançat que estarà en el programa i a partir d'ací es podrà negociar.

"Som una xarxa de ciutats en la província de València, el País Valencià, l'Estat espanyol i Europa que tenim molt clar que l'aigua s'està utilitzant a nivell mundial com una futura ferramenta de poder sobre les persones que menys tenen", ha emfatitzat Oliver, per a denunciar la "trama d'empreses de l'aigua que estan fent un sistema de colonització d'allò més sibilino".

PARANYS

A l'àmbit estatal, el diputat d'Units Podem Pedro Arrojo ha coincidit que l'aigua ha passat de ser "un bé a un negoci" i ha criticat la postura del PP: "discretament" i mitjançant decrets llei i la figura dels contractes de cessió. "El que era una concessió pública, ara es pot vendre al millor postor", ha il·lustrat, en el que veu "una legislació trampeada pel Partit Popular per a fer de l'aigua un ben mercantil".

També ha denunciat que els 'populars' tenen "més de 100 lleis bloquejades" en el Congrés gràcies al veto conjunt amb Ciudadanos, entre les quals s'inclouen les relacionades amb l'aigua. El parlamentari ho ha definit com a "demores pactades fins a final de legislatura".

Pel que fa al procés, Arrojo ha explicat que "els ajuntaments reben un cànon concesional a canvi, un parany per als quals estan en una situació d''anorèxia financera'". Ha assenyalat a més que les concessionàries tenen dret a demanar el benefici esperat en tot el període establit.

En definitiva, "els donen com a eixida privatitzar l'aigua", ha lamentat, i ha criticat que es faça "de mutu acord amb les empreses de gestió, a través del control del monopoli".

AUDITORIES DE LES QUALS IXEN "TRENS DE PORQUERIA"

Davant aquests casos, el diputat ha defès que primer és necessari dur a terme "una bona auditoria" en la gestió de l'aigua de cada ajuntament, de la qual ha advertit que poden eixir "trens de porqueria".

Per contra, ha destacat l'aposta de Podem perquè les obres hídriques isquen a concurs públic com a França i s'inicien processos de remunicipalización similars als dels "ajuntaments socialistes" de Valladolid i Terrassa (Barcelona). Ha animat a València a seguir el seu exemple: "És una baralla forta però és la baralla a Europa i el món".