El director d'Escola Superior d'Art i Tecnologia (Esat), Jaime Torres, assegura que en l'actualitat contínuament "cloquegem" la indústria 4.0 quan realment no hi ha professionals preparats en aquest àmbit i ha alertat de la necessitat de formar a programadors i creatius del videojoc per a cobrir els 900.000 llocs d'ocupació que el sector digital demandarà en la Unió Europea en 2020.

Torres, que dirigeix l'escola des que es va crear fa 13 anys, ha explicat a Europa Press que la necessitat "visionària" de formar mà d'obra per al sector de videojocs en detectar manca de perfils laborals amb nocions de programació i disseny, segueix vigent i creu necessari conscienciar a la societat de la importància d'apostar per una formació digital qualificada.

A Espanya, el sector aconseguirà els 1.440 milions d'euros de facturació en 2020, enfront dels 617 milions de 2016, segons el Llibre Blanc del desenvolupament espanyol de videojocs 2017, que preveu una taxa de creixement anual del 20,37 per cent, fins a arribar als 11.420 ocupacions directes en 2020.

L'escola, que va nàixer en detectar que el món digital anava a eclosionar, en l'actualitat té exalumnes treballant en multinacionals de tot el món com al Japó on recentment va visitar a dos d'ells. Els responsables de les empreses li van traslladar el bon nivell de preparació i el seu interés en què els seguisca exportant treballadors.

Ara compta amb 400 alumnes dels quals la mitat cursen estudis universitaris i tots ixen amb treball, segons Torres, qui subratlla que totes les setmanes entren dos o tres ofertes de treball "serioses, interessants i a jornada completa" encara que reconeix que també s'acosten empreses a demanar becaris, però ells no formen becaris sinó gent operativa que es pot posar a treballar de seguida, per la qual cosa els oferixen ajudar-los a incorporar-los amb contracte laboral, ha comentat.

"La persona que empra el seu temps i diners en aquesta formació, que no és barata, és operativa cent per cent. Tots ixen amb treball", ha ratificat Torres que creu haver encertat amb el model d'escola, basat a tindre professorat especialitzat i en actiu en la indústria, adequat per a traure el millor de cada alumne i amb un itinerari internacional que creu fonamental.

PROGRAMACIÓ, ART I DISSENY PER A VIDEOJOCS

En l'actualitat, impartixen cursos de programació de videojocs i computació gràfica, amb aplicacions també en medicina, jocs o en l'àmbit educatiu; Art per a videojocs; i Art i Disseny en videojocs i compta amb professors que són professionals que venen de Pixar, Sony o altres empreses "potents".

Els estudis es realitzen en tres anys i una vegada acabats els alumnes poden fer un Bachelor's Degree en universitats del Regne Unit, que és la titulació que demanen les multinacionals de videojocs mundials. Encara que, davant "la necessitat que té l'empresa de programadors sèniors", molts dels seus alumnes s'incoproran al món laboral abans de completar els estudis.

A més, compten amb una incubadora de projectes per a facilitar recursos i experiència amb la idea que, els alumnes, que són experts en els conceptes bàsics i tècnics dels seus projectes però no en producció per a arribar al mercat amb èxit. També hi ha cursos de postgraus d'il·lustració professional, de programació i disseny web; en computació paral·lela i multihebra i un curs d'animació.

El pla d'estudis té una part de coneixement estable que varia poc, però té una altra molt canviant el que els obliga a revisar cada sis mesos el curriculum que donen, i cada any reorganitzen la plantilla i incorporen a professors nous ja que apareixen en el mercat cuses noves que deixen obsoletes les anteriors com els panells digitals sip que no estaven l'any passat que deixen de costat els de led.

Aquesta és una de les claus que els diferencia sobretot de les univeristats públiques que, a més d'estar, en general, molt apartades de les competències que necessita l'empresa, no pot introduir canvis de manera tan ràpida i quan els alumnes ixen ha de fer pràctiques per a posar-se al dia.

Així considera que el dèficit de professionals no pot cobrir-se amb la universitat pública, "que ja fa massa amb el volum d'estudiants que tenen i uns professors que, igual són molt bons doctors però no tenen habilitats en aquest sector", segons Torres, que resumeix gràficament en subratllar que "no es necessiten enginyers, es necessiten matricers i els poc que hi ha no saben usar les noves tecnologies", tal com li va traslladar recentment un director d'un institut tecnològic.

LES DONES GUANYEN TERRENY

L'alumnat de l'escola és un 80 per cent d'homes i un 20 per cent de dones, que "cada vegada guanyen mes terreny" i la majoria dels homes es decanten per la programació mentre que les xiques per la creativitat. El 60 per cent prové de fora de la Comunitat Valenciana i d'aquest un 15 per cent de l'estranger, hi ha xinesos, sud-africans i Coreans, entre uns altres. Encara que la majoria són joves, també hi ha adults que decideixen ara especialitzar-se o introduir-se en un sector que els atrau.

La seua visió era convertir-se en referents a nivell nacional de la formació i ací estan, segons Torres, que ha assegurat haver complit un somni; "tindre gent amb talent" i s'ha mostrat orgullós de la ressenya que que va traure la revista Forbes sobre ells, però sobretot d'un article en el qual la definien com "l'escola on es forma l'elit professional".

Per al director, és fonamental que el professorat siga especialista en actiu, que estiguen en la indústria, que els alumnes els reconeguen perquè els han vist en en els crèdits de videojocs a nivell mundial, "això transmet credibilitat. I sobretot que estiguen ben pagats".

Torres ha explicat que l'escola no es va muntar com un negoci i al principi va costar perquè no tenien finançament potent ni un inversor darrere, però si solament es podien tindre 50 alumnes, doncs eixos eren els que estudiaven. És una empresa amb viabilitat però no està muntada com un negoci i el benefici mai es reparteix entre els seus huit socis sinó que es reinverteix en equipament fonamentalment ja que posseeix 203 equips amb tecnologia cara i canviant.

En l'actualitat limiten el nombre d'alumnes a 410 dels quals universitaris són 240 i encara que són conscients que podrien tindre 600 si volgueren consideren que no fa falta ja que amb el que tenen ara és suficient. Si s'obrin a més gent poden perdre talent i el professorat vol "vibrar" amb els seus alumnes, que els presenten projectes, que hi haja "feedbaack", ha detallat.