Els barris del centre i de l'oest de València registren temperatures més extremes
Els barris del centre i de l'oest de València registren temperatures més extremes EUROPA PRESS

Els barris del front marítim de València (la Malvarrosa, el Cabanyal-Canyamelar, el Grau i Natzaret) registren una gran diferència tèrmica respecte als del centre i l'oest de la ciutat. La presència del mar, que actua com a termoregulador, fa que l'amplitud tèrmica siga més xicoteta en els barris marítims que en els de l'oest.

És a dir, a les nits fa menys fred prop del mar, i pel dia menys calor, tal com figura en els registres de mitjanes climàtiques de la delegació de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) a València.

El cap de secció de Climatologia, José Ángel Núñez, va constatar aquestes diferències en el seu llibre Climatologia de la ciutat de València, en el qual s'arrepleguen aspectes com la influència de l'estructura urbana de la ciutat i de factors geogràfics com la distància al mar.

Així, en el capítol dedicat a la temperatura s'arreplega una explicació a aquest fenomen centrada en els dies de brisa de final de primavera i a l'estiu, amb "diferències notables entre l'est, els Vivers i l'oest de la ciutat", les tres zones on es realitzen els mesuraments de temperatura.

"En dies de brisa dels mesos citats, la temperatura màxima en la Universitat Politècnica sol ser 2ºC inferior a l'observada en Vivers i 3ºC inferior a l'observada a Manises. A pesar que l'observatori de Vivers està més prop de la Universitat Politècnica que de Manises, la seua temperatura màxima en dies de brisa està més propera a aquest últim observatori.

Conclusions

En aquest cas, l'efecte de la ciutat recalfant més l'aire al seu pas per aquesta, juga un paper decisiu en el confort en zones cèntriques de València", destaca Núñez en el llibre.

En aquesta línia, explica que, durant els mesos de juliol i agost, la calor en el centre de la ciutat "és notable" i a més ve acompanyat de "una gran sensació de xafogor" per l'absència de brises que provoca la presència d'edificis alts. En canvi, conforme s'avança cap a les platges, "l'ambient és més fresc i a més les brises donen una sensació tèrmica més confortable i refrescant".

Entre els factors que influeixen que la temperatura en el centre de la ciutat siga més elevada que en les zones d'horta o al costat del mar es troben la radiació de calor procedent d'edificis, indústries o trànsit, la menor humitat acumulada en el sòl de l'àrea urbana per l'asfalt i la major sensació tèrmica per l'absència de brises.

En aquest sentit, el creixement de la ciutat cap al sud-est, per on entren les brises a València, provoca un major escalfament de la zona urbana que dels voltants, segons va constatar el catedràtic Alejandro Pérez Cova, que també ha estudiat l'efecte illa de calor en la ciutat.

El mar, " un refrigerador natural"

"El mar Mediterrani és el refrigerador natural del nostre territori", afirma el cap de Climatologia de Aemet a València. Els mesuraments mostren que les temperatures mínimes són molt més baixes a l'hivern a Manises, a l'oest de València.

Per exemple, el passat 8 de febrer de 2018 es van registrar -1,5 graus al costat de l'aeroport, enfront dels 3,5 graus de la Politècnica, al costat del mar. Amb les màximes succeeix a l'inrevés, són més elevades a Manises (31,3 graus al juny de 2017, enfront de 26,4 en el Marítim).

Consulta aquí más noticias de València.