Les denúncies per no arreplegar els excrements d'animals interposades als seus amos segueixen sent testimonials. De fet, el passat any 2017 només es van tramitar 25 requeriments per aquest motiu a València, enfront dels 33 de l'any anterior i els 28 de 2015, segons les dades de la Policia Local. Un dels principals motius de les baixes xifres quant a denúncies radica en la dificultat que tenen els agents de la Policia Local a l'hora de localitzar a l'infractor.

Els fets s'han de produir en presència de l'agent, per la qual cosa resulta molt complicat que, malgrat l'existència de femta en voreres o vials, aquesta es traduïsca en sancions. Si bé és cert que la conscienciació ciutadana ha augmentat en els últims anys entre els propietaris d'animals, la recollida dels excrements i la presència d'orines segueix sent un dels principals motius de queixes de diverses associacions de veïns, com de la pròpia Federació de València.

Així li ho van traslladar el passat mes de febrer a la regidora de Medi Ambient, Pilar Soriano, en reunions a les quals l'edil va convocar a les associacions per a explicar-los les millores en neteja. Les entitats que més queixes van arreplegar van ser les de Morvedre-Saïdia, Russafa, Favara, Sant Isidre i La Punta.

Segons l'auditoria del primer trimestre de 2017 efectuada per l'Ajuntament, els districtes amb major presència d'excrements en les vies urbanes amb els de l’Olivereta, Patraix i Jesús, amb una mitjana de 5,5 unitats per cada 500 m2, mentre que les xifres de millores s'han registrat en Pla del Real, Algirós, Benimaclet, Camins al Grau i Poblats Marítims.

Tant l'ordenança de neteja com la de tinença d'animals arrepleguen la prohibició d'abandonar els excrements dels gossos sobre la via pública i recorden que els amos «estan obligats a impedir que aquells facen les seues deposicions» en les parts destinades al trànsit dels vianants. En tots els casos, prossegueix la normativa, «el conductor de l'animal està obligat a arreplegar i retirar els excrements, fins i tot ha de netejar la part de la via pública que haguera sigut afectada».

Per açò, considera motiu de sanció no arreplegar «immediatament» els excrements per part dels propietaris dels cans i afig que les infraccions podran ser catalogades com a lleus, greus o molt greus en funció de la seua entitat, intencionalitat o reincidència. D'altra banda, la presència d'infraestructures específiques perquè els animals facen les seues necessitats també va en augment.

Segons les dades de l'Anuari Estadístic del Consistori, en 2016 hi havia 370 pipicans repartits per tots els districtes de la ciutat i 38 zones específiques per a gossos (vuit d'elles en el Jardí del Túria) amb una superfície total de 15.663 metres quadrats, quasi com dos camps de futbol.

D'altra banda, el lliurament del Baròmetre Municipal d'Opinió Ciutadana del passat mes de febrer, centrat en temes de medi ambient, arreplega les opinions dels veïns de València sobre aquest assumpte.

Quan es pregunta per l'aspecte més important per a millorar el manteniment i neteja de la ciutat, el 39,3% respon que dotar de més personal de neteja, però a continuació figuren la conscienciació ciutadana, amb un 32,8% i l'augment de les sancions i multes, amb un 9,4%. En cinqué lloc apareix la creació i neteja dels espais per a gossos (pipican).

Quan es pregunta específicament per les accions per a atallar els comportaments incívics en matèria de neteja, la majoria (el 44,8%) respon amb la penalització d'aquestes conductes amb més multes, enfront d'un 43% que advoca per fer més campanyes.

Alguns ajuntaments es veuen obligats a aguditzar l'enginy davant el problema que suposen la femta en les voreres. És el cas de Mislata, que va anunciar al febrer la senyalització dels excrements de gos amb banderetes en les quals es podrà llegir la frase ‘No et faces el despistat’ i la realització d'anàlisi del seu ADN per a identificar als amos i imposar les corresponents sancions.