Comunitat Valenciana

Així serà la plaça de la Reina: per als vianants, arbrada i amb trànsit residual

  • La reurbanització del segon enclavament urbà històric més important de València costarà 9,8 milions d'euros.
  • El projecte inclou la remodelació de l'aparcament subterrani i l'actuació sobre 12.238 metres quadrats.
  • Tindrà 92 arbres, paviment de granit i itineraris per a l'accés de residents, taxis i càrrega i descarrega.
Figuración virtual de la remodelación de la plaza de la Reina de València, con la vista hacia la catedral.
Figuración virtual de la remodelación de la plaza de la Reina de València, con la vista hacia la catedral.
20MINUTOS.ES

La reurbanització de l'emblemàtica plaça de la Reina, la segona més important de València després de la de l'Ajuntament, suposarà que aquest espai deixe de ser una doble rotonda d'autobusos i d'accés a l'aparcament subterrani. El despatx d'arquitectura de José María Tomás, guanyador del concurs d'idees fruit del procés participatiu Participa, Reina! ha presentat aquest dilluns el projecte d'execució amb el disseny final que tindrà l'enclavament una vegada acabades les obres.

El cost d'execució total de les actuacions, que també inclouran el carrer de la Pau (des de la seua intersecció amb Poeta Querol) fins al carrer Sant Vicent i la plaça de la Verge, serà de 9,8 milions d'euros, dels quals 6 milions correspondran a la reurbanització de la plaça i altres 3,7 milions a la remodelació integral del pàrquing. El termini d'execució serà d'entre 12 i 14 mesos.

Figuración virtual aérea del nuevo diseño que tendrá la plaza de la Reina de València.
Figuración virtual aérea del nuevo diseño que tendrá la plaza de la Reina de València.

El regidor de Mobilitat Sostenible, Giuseppe Grezzi, ha informat sobre les novetats d'un projecte que ha qualificat com a "històric, ambiciós i important" que marcarà "un abans i un després en la manera de dissenyar l'urbanisme" en la ciutat. Segons ha detallat, la proposta combinarà els usos diari, religiós, hostaler i fins i tot el pas de l'Ofrena fallera.

La finalitat última del projecte, segons Grezzi, és la recuperació de l'espai de la plaça per a l'ús de la ciutadania a través de la peatonalització seguint els objectius del Govern local i del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat en 2013, quan governava el PP. Aquesta filosofia farà que el trànsit de vehicles siga "residual", ja que solament accediran a la plaça els residents, els vehicles de càrrega i descàrrega i els usuaris de l'aparcament subterrani.

Aquest últim aspecte constitueix una de les claus de la reforma. El nou accés al pàrquing es desplaça fins al lateral est de la plaça (entrant des del carrer de la Pau, cap a la dreta) i l'eixida del mateix es realitzarà pel carrer del Mar, de manera que no es creuaran. Els cotxes que isquen des de Corretgeria, on hi ha molts aparcaments privats de veïns, travessaran la plaça per un recorregut marcat amb llums de LED, amb un trànsit aproximat d'uns 200-300 vehicles al dia. D'aquesta manera, ja no es podrà donar la volta a la plaça, com ara, per a seguir cap a Sant Vicent.

Els actuals soterranis, segons Grezzi, pateixen un elevat nivell de desgast i filtracions des de la llosa, per la qual cosa és necessària la rehabilitació integral de l'aparcament. Tomás ha revelat que fruit de les excavacions dels anys seixanta per a la seua construcció es van eliminar tots les possibles restes arqueològiques. Malgrat açò, l'estudi d'arquitectura ha redactat un informe d'arqueologia després de la realització de tastos en altres punts.

Presència de l'arbrat

La nova plaça comptarà amb 92 arbres, la majoria de fulla caduca perquè facen ombra a l'estiu i deixen passar la llum del sol a l'hivern. A més, tindrà 13 palmeres, més les dos existents, 150 arbustos i 320 metres quadrats d'espècies aromàtiques d'espècies mediterrànies. Els arbres se situaran en el perímetre, ja que sota està el pàrquing, i l'arbrat menys arrelat en grans jardineres amb bancs al voltant en el centre. Aquesta alineació lateral de l'arbrat permetrà recuperar parcialment la visió de la porta barroca de la catedral que oferia l'antic carrer Zaragoza, que desembocava en el temple.

Vista de la puerta barroca de la catedral de València, con las terrazas y el arbolado a un lado.
Vista de la puerta barroca de la catedral de València, con las terrazas y el arbolado a un lado.

En el final del carrer de la Pau es plantaran 20 arbres, 64 metres quadrats de plantes aromàtiques i 40 unitats de jardineres, de manera que quede unificat l'entorn de la pròpia plaça i es tinga la sensació d'entrar en ella abans d'acabar el carrer de la Pau.

La major part del paviment serà de calcària (10.000 metres quadrats) i 1.028 metres quadrats de granit antilliscant d'una pedrera de Terol. A més, hi haurà contenidors soterrats, un quiosc, una parada de taxis (d'eixida, en el carrer del Mar), una altra de càrrega i descàrrega i un lloc d'informació al vianant. La il·luminació es trobarà tant en punts de llum en el sòl com en pals zenitals.

També hi haurà sistemes de polvoritzat d'aigua i tendals desmuntables per als períodes de més calor, així com dues fonts demanades pels veïns en el procés participatiu. Els ascensors per a accedir a l'aparcament seran de cristall transparent, per a donar major sensació d'amplitud.

El projecte també contempla la futura instal·lació del mercat d'utensilis conegut com la escuraeta, que comptarà amb instal·lació elèctrica camuflada en el subsòl per a quan hi haja activitats. Les terrasses dels locals d'hostaleria ocuparan la mateixa superfície que en l'actualitat, però amb un disseny uniforme, i no podran ampliar la seua superfície amb la nova superfície per als vianants per la limitació imposada per l'Ajuntament.

Els terminis per a començar les obres estan condicionats pel recorregut burocràtic i administratiu del projecte, que ja ha sigut lliurat al Consistori. Ara haurà d'aprovar-se en la Junta de Govern Local perquè posteriorment cada servei elabore un informe de les diferents àrees afectades (llicències, obres, jardineria, il·luminació, bombers...).

Preguntat per l'afecció als autobusos de l'Empresa Municipal de Transports (EMT), Grezzi ha afirmat que l'accés "estarà garantit en l'entorn", si bé no ha oferit més detalls sobre el pla de transport públic ni sobre la ubicació de les parades, que serà definit per l'EMT.

El amplio espacio peatonal, visto desde la catedral hacia la calle San Vicente.
El amplio espacio peatonal, visto desde la catedral hacia la calle San Vicente.

Una reforma pendent des de fa 150 anys

L'arquitecte José María Tomás ha destacat que, en l'actualitat, la de la Reina "és una plaça desconnectada de la majoria de la ciutadania perquè està plena d'obstacles que fan que es perda com a espai públic". D'aquesta manera, la reforma preveu "netejar-la d'elements i de desnivells". Tomás ha oferit un recorregut històric des de 1870, quan va començar a dissenyar-se el pla de reforma interior que va donar lloc a l'enclavament.

En 1911, es va planificar per primera vegada la plaça, de menors dimensions que l'actual, però el Consistori d'aquell moment va concentrar els seus esforços en la plaça de l'Ajuntament com a gran referent monumental i administratiu. En 1951 es va convocar un concurs d'idees que ja apuntava a una semipeatonalització, però en 1968 es va optar per la privatització del sòl amb la concessió de l'aparcament i els últims enderrocaments. Finalment, en 2016 es va convocar el procés participatiu per a la reforma de la plaça, el disseny de la qual en vigor data de 1970.

Mostrar comentarios

Códigos Descuento