El magistrat estima així el recurs presentat per la Delegació de Govern central contra l'actuació de l'Ajuntament de Buñol consistent en la col·locació de les dos banderes en la façana municipal i mantindre-les des del 12 d'abril de 2017.

La Delegació del Govern al·legava que aquest fet suposava una vulneració de la llei de banderes i del deure neutralitat i objectivitat que ha de regir l'activitat de les administracions públiques, que imposa la Constitució Espanyola. A més, sostenia que l'Ajuntament havia actuat per la via de fet.

Per contra, el consistori argumentava que s'havia produït una pèrdua sobrevinguda del procediment, al no exhibir-se les banderes en l'actualitat i que eixa actuació no es va dur a terme per òrgan manifestament incompetent ni prescindint del procediment legalment establit.

Així mateix, sostenia que no es tractava de banderes sinó de "murals amb els colors de les característiques de la II República" i que no es podien considerar com a banderes al no penjar de cap pal ni poder onejar, a més de no anar amb escut.

No obstant açò, el jutge deixa constància que efectivament es tracta de "dos teles enormes amb forma rectangular de bandera" i assenyala que seria "frau de llei" considerar que eixes teles no són banderes per no onejar i permetre així la seua col·locació.

El jutge considera que l'Ajuntament conculca la llei de banderes que només permet les oficials, vulnera el principi de neutralitat i objectivitat de l'activitat de l'administració i la Llei Reguladora de les Bases de Règim Local perquè s'usa un edifici municipal per a exhibir una bandera "que reflecteix una determinada ideologia", que "xoca" amb la Constitució Espanyola que proclama que la forma política de l'Estat és la monarquia parlamentària.