L'extresorer del PP Luis Bárcenas ha ratificat aquest dimarts davant el jutge que l'ex secretari general del PPCV Ricardo Costa li va avisar que la formació política havia donat instruccions de girar factures falses a empresaris perquè sufragaren els costos de les campanyes de les eleccions municipals i autonòmiques de 2007.

Bárcenas ha declarat com a testimoni en el juí pel presumpte finançament il·legal del PPCV en la qual s'analitza com el partit llavors liderat per Francisco Camps va pagar els esdeveniments contractats amb l'empresa de la trama Gürtel Orange Market.

A preguntes de la fiscal Myriam Segura, Bárcenas, que en 2007 i fins a juny de 2008 era gerent del PP, ha confirmat que es va reunir amb Costa, a causa de l'absència del llavors tresorer Álvaro Lapuerta, on el polític valencià li va comunicar que estava "preocupat" perquè l'exvicepresident regional Víctor Campos li va informar de les instruccions donades per Camps i l'expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino sobre "tindre relacions amb els empresaris que financen al partit", mostrant-li sobres amb diners en efectiu.

"No recorde el detall exacte, recorde el fet", ha començat dient Bárcenas. "No sé si parlem d'assignar factures a determinades empreses perquè es feren càrrec de despeses del partit, li vaig traslladar que estava terminantment prohibit", ha relatat.

"NO ES VAN COMPLIR LES INSTRUCCIONS"

Bárcenas ha assegurat que després va informar a Lapuerta d'aquesta conversa i ha concretat que aquest li va dir que "parlaria amb València per a dir-los que això estava prohibit". "Jo m'imagine que parlaria" amb els responsables del partit regional, però "pareix ser que no es van complir les instruccions".

En un altre moment de la declaració, Bárcenas ha explicat al jutge com es finançaven les campanyes electorals. Ha apuntat que ell era administrador de les campanyes de 2007, mentre que les de 2008 va ser el seu successor Cristóbal Páez -també citat a declarar com a testimoni-. En aquest sentit, ha indicat que ell controlava les despeses dels comicis municipals, ja que la seu nacional remetia uns fons a les seus provincials per a organitzar els actes electorals.

No obstant açò, ha subratllat que "hi havia una instrucció precisa que els únics fons que es podien utilitzar en campanya eren eixos, qualsevol despesa no controlada podia suposar superar els límits de despeses". Així mateix, ha constatat que existia un manual de campanya en el qual figuraven "molt clarament" eixes indicacions que no estava permès aportar "fons propis".

AUTONOMIA PER A ORGANITZAR ACTES

Pel que fa a les campanyes autonòmiques, ha afirmat que era cada comunitat la que contractaven els serveis que necessitaven, doncs tenien "autonomia per a organitzar els actes", excepte si participava el candidat a la presidència del Govern, que en aquell moment s'encarregava de tot la seu nacional.

Encara així, ha precisat que "hi havia una part de la contractació que es feia de forma generalitzada" des de la seu del carrer Gènova de Madrid per a optimitzar els costos, però després es demanava als proveïdors que "fraccionaren" eixa factura imputant cada seu provincial l'import que li corresponien a cadascun d'ells.