El capitost de Gürtel, Francisco Correa, que serà jutjat a partir del pròxim dilluns en l'Audiència Nacional al costat d'altres 19 acusats pel suposat finançament il·legal del PP de València a través de la trama, negocia amb Anticorrupció un acord de conformitat que atenue la seua condemna a canvi de reconèixer els fets i reparar el dany.

Es tracta de la possibilitat d'un acord del que Correa ha donat ja compte al Jutjat Central penal, que jutjarà aquests fets, a través d'un escrit, al que ha tingut accés Efe, i en el qual reconeix que el PP de València va pagar en B treballs en campanyes electorals contractats a Orange Market, l'empresa valenciana de Gürtel del també acusat Álvaro Pérez, 'El Bigotes'.

Segons la confessió de Correa, aqueixos diners B de València els traslladava després a Madrid per a guardar-ho en una caixa B que ell controlava i de la qual va pagar a 'El Bigotes' un sou per no poder-li ficar en nòmina pels seus problemes amb Hisenda, tal com ja va relatar en el judici per la primera època de Gürtel (1999-2005).

Després d'expressar el seu desig de col·laborar amb el Jutjat i la Fiscalia per a "esclarir els fets" i assegurar que són "certs" els que li atribueix la Fiscalia en el seu escrit d'acusació, relata que la societat Orange Market va ser creada per la trama quan van deixar de treballar per al PP a Gènova.

A través d'un contacte d’'El Bigotes', prossegueix l'escrit, van arribar fins a l'expresident valencià Francisco Camps i van començar a treballar per al PP a València.

El pagament pels seus serveis en campanyes electorals, segons la seua versió, li'ls abonava el PP a Orange Market de tres formes: mitjançant factures correctes, pagaments en "b" o la creació de factures fictícies que es van girar a diferents empresaris per treballs no realitzats realment a les seues empreses.

Si bé admet que estava al corrent d'aqueixa forma de pagament, assegura desconèixer els detalls de "tals operacions", i explica els rols de cadascun: 'El Bigotes' es dedicava a la captació dels esdeveniments i el seu desenvolupament, el segon en la trama, Pablo Crespo, i un altre integrant de l'anomenat grup Correa, Cándido Herrero, supervisaven des de Madrid els costos dels esdeveniments.

En aquest nou judici, en el qual s'asseuran 20 acusats en la banqueta -entre ells els exdirigents del PP Ricardo Costa o Vicente Rambla- Correa s'enfronta, abans d'aconseguir un acord, a una petició de la Fiscalia de 24 anys i mig de presó.

De moment, el jutge central penal, José María Vázquez Honrubia, al que correspon jutjar aquests fets, assumia al desembre en un acte, al que ha tingut accés Efe, la petició, signada per Correa, de desbloquejar dos comptes a Suïssa a nom de Golden Chain Properties en l'entitat Crédit Suisse "per a procedir a la reparació del dany causat".

En decretar el desbloqueig, acordat en esclatar el cas en 2009, el magistrat concretava que solament s'ha d'extraure d'aqueixos comptes els 2 milions d'euros que la Fiscalia estima que es va defraudar en finançar de forma irregular les eleccions autonòmiques i municipals de 2007 i les generals de 2008 a través de la trama Gürtel i els seus vincles amb l’excúpula del PP valencià.

"La petició és plenament atendible donada l'expressa petició del titular dels comptes" exposa el jutge, que explica que la repatriació dels fons "no solament possibilita la ràpida recuperació de la suma defraudada al perjudicat, (...) sinó que pot fonamentar l'atenuant de reparació abans esmentada amb la consegüent disminució de la pena a imposar a l'acusat".

Aqueixa rebaixa en la pena és possible -afig l'acte- "en facilitar l'acció de la justícia, i l'agilitació de la causa", i per "existir un alt grau de probabilitat a més que l'encausat Francisco Correa estenga la seua col·laboració" per a "el total esclariment dels fets i la determinació dels responsables criminalment dels mateixos".

El febrer passat, els nou empresaris acusats en aquest judici de finançar al PP van arribar a un acord amb la Fiscalia i van admetre aqueix finançament irregular al partit a canvi de ser condemnats a penes lleus.

Un d'ells, l'empresari Enrique Ortiz, també processat en el cas Brugal, en un escrit presentat davant el jutge instructor de Gürtel, José de la Mata, va admetre els fets i va demanar l'aplicació de l'atenuant de "confessió tardana" i que se li condemne a 15 mesos de presó enfront dels 4 anys que la Fiscalia demanava provisionalment per a ell.