La sala considera provat que l'acusat, natural de Nigèria i de 20 anys, es dedicava a cura del seu fill en el seu domicili de València mentre la mare atenia a les seues ocupacions professionals. El menor va nàixer en 2003 amb un índex Apgar de 10/10/10, sense incidència alguna prenatal o neonatal. El 18 de març d'eixe any, el bebé va precisar d'assistència mèdica hospitalària i va estar hospitalitzat tres dies per febra, sense una altra troballa significativa.

No obstant açò, segons la sala, entre el 21 de març i el 12 d'abril, el xiquet va ser sotmès pel seu pare a "una o diverses sacsejades molt enèrgiques", sense ser conscient que d'esta forma podia acabar amb la vida del seu bebé o causar-li lesions neurològiques molt importants.

El xiquet va ingressar en l'hospital el 12 d'abril amb una crisi neurològica, hemorràgia, fractura cranial i un xoc hipovolèmic compatible amb la denominada 'síndrome de la sacsada'. Com a conseqüència d'estes sacsejades, als 20 mesos presentava paràlisi cerebral i retard del desenvolupament motor.

Per a la sala, en este cas ha quedat acreditat "més enllà de tot dubte raonable" que l'acusat "va colpejar produint-se d'esta manera una brusca sacsejada del crani del bebé, almenys en una ocasió, com a conseqüència de no adoptar les més elementals regles de cura a fi de previndre els colps en el cap (...), no conscient que d'esta forma podia causar-li unes lesions neurològiques molt importants".

Les proves realitzades en el juí comprenen les declaracions dels metges que li van atendre i psicòlegs. El seu pediatre habitual va relatar en el juí que mai va observar gens estrany en els pares ni en el xiquet i que solament s'explicava l'ocorregut per un "desgraciat accident". La mare, per la seua banda, va declarar que la seua parella li havia relatat dos episodis concrets, un que el menor havia caigut del llit quan l'havia deixat per a vestir-ho i un altre que s'havia colpejat amb la porta del quart del bany.