El ple de les Corts Valencianes ha acordat per unanimitat que es tramite la proposició de llei de Ciutadans (Cs) per a modificar l'Estatut d'Autonomia amb l'objectiu d'eliminar l'aforament dels diputats autonòmics i membres del Consell.

La proposició de llei preveu la modificació de l'Estatut, concretament l'article 23, suprimint el punt que contempla que els diputats, durant el seu mandat, "no podran ser detinguts ni retinguts per actes delictius realitzats en el territori de la Comunitat Valenciana, sinó en cas de flagrant delicte, corresponent decidir en tot cas sobre la seua inculpació, presó, processament, si escau, i juí al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Afig eixe punt que es pretén suprimir que la responsabilitat penal serà exigible, en els mateixos termes, davant la Sala Penal del Tribunal Suprem i que els diputats gaudiran d'aforament en matèria de responsabilitat civil per actes comesos i opinions emeses en l'exercici del seu càrrec. La proposta de Ciutadans insta també a eliminar l'article 31 de l'Estatut, que especifica que "la responsabilitat penal i civil dels membres del Consell i, si escau, la del president s'exigirà en els mateixos termes que este Estatut determina per als diputats".

El Consell va emetre el seu criteri desfavorable a la presa en consideració de la proposició de llei de modificació de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana en relació amb la figura de l'aforament, en considerar que encara que "pot resultar interessant" que les institucions aborden un debat com l'aforament, independentment del contingut de la proposta l'Executiu "considera que no és oportú iniciar un procediment de reforma de l'Estatut específicament per a la modificació puntual que planteja" Ciutadans.

La seua reforma, agrega, implicaria una majoria qualificada molt àmplia en Les Corts i un procediment dilatat i complex que inclou, entre altres tràmits, l'aprovació per les Corts Generals i la ratificació mitjançant referèndum, per la qual cosa "no considera adequat obrir en estos moments este procediment per una qüestió específica i puntual com és l'eliminació de l'aforament".

"Qualsevol reforma com esta ha de ser producte d'una reflexió prèvia sobre els canvis que puguen ser necessaris per a millorar el nostre autogovern i la seua oportunitat i conveniència. Esta reflexió ha de tindre un abast més general i integral, amb un debat ampli que contemple tots els aspectes que puguen ser susceptibles de millora del nostre Estatut d'autonomia", agrega el Consell, que recorda que ja hi ha una comissió d'estudi amb el seu pla de treball i és esta el marc idoni per a plantejar la conveniència de modificar l'article 23 de l'Estatut d'autonomia.

La portaveu de Ciutadans, Mari Carmen Sánchez, ha justificat la reforma davant la "crisi de confiança" dels ciutadans en les institucions i els polítics després de casos de corrupció en els quals els implicats "han trobat en l'aforament el seu millor aliat". A més, s'ha preguntat per què si les lleis són iguals per a tots els jutges no poden jutgeu per la mateixa causa a un conseller o diputat: "Quin suposat poder sobrenatural ens diferencia, és que no confiem en els jutges?".

Segons ha dit, no volen que els càrrecs polítics i del govern tinguen més protecció que qualsevol ciutadà, la que ofereix l'Estat de Dret, i aposten per "deixar de costat els privilegis".

El síndic socialista, Manolo Mata, ha mostrat el suport del seu grup a la presa en consideració d'esta iniciativa, encara que ha recordat que des de fa dos anys i mig cap membre de Les Corts ha fet ús de l'aforament. Considera que este debat "té certa perversió" i ha indicat que estan en contra de l'aforament davant casos de corrupció, però no és un privilegi davant casos relacionats amb les opinions polítiques.

Al seu juí, eliminar-los per complet "és demagògic", va en contra de la democràcia i amb açò "es prevalen querelles fraudulentes". A més, Mata ha defés "la dignitat de la política".

Des de Podem, la seua portaveu adjunta, Fabiola Meco, ha criticat com s'han utilitzat els aforaments a Espanya, "el privilegi d'una casta", per a ralentir els processos, i ha afirmat que suposen una excepció al dret d'igualtat processal, al mateix temps que ha recordat que on major independència judicial es dóna és precisament "en la base de la piràmide" de la justícia.

Encara que ha considerat que havia d'haver-se tractat este tema en la comissió que estudia la reforma de l'Estatut, ha assenyalat que esta iniciativa és "una finestra d'oportunitats per començar la reforma".

Per la seua banda, el portaveu de Ciutadans, Fran Ferri, s'ha mostrat a favor de la tramitació i ha recordat que en les Corts va haver-hi diputats del PP que "dimitien quan els convenia, obligant a traslladar una causa al tribunal ordinari" des del TSJ "en busca de la prescripció".

Considera que eixa prerrogativa ha passat a ser "un privilegi" encara que ha indicat que esta no era la manera de tramitar eixa reforma, sinó en la comissió i de manera global al costat de la resta de qüestions que impliquen un canvi estatutari perquè, entre altres qüestions, exigeixen la celebració d'un referèndum i açò pareixeria "referendumlandia".

La diputada del PP María José Ferrer ha recordat que el seu grup ja va plantejar esta eliminació d'aforaments en 2014, juntament amb altres mesures relacionades amb el nombre de diputats o la seua elecció directa, sense barrera electoral, sense èxit. No obstant açò, ha avançat que el seu grup presentarà novament una iniciativa per a reduir de 99 a 89 els parlamentaris de les Corts. Així, ha donat la benvinguda a Ciutadans en esta qüestió i ha instat a suprimir l'aforament i a garantir la presumpció d'innocència.