L'ex conseller delegat de Ciegsa Máximo Caturla ha afirmat este dilluns que a l'empresa pública per a la construcció de col·legis "no va haver sobrecostos" i ha assenyalat que la xifra de mil milions "no és real com es demostrarà". Així mateix, l'exdirigent del PP -un dels investigats al cas Taula- ha defès la seua innocència: "No m'he portat diners mai ni he vist que ningú es portara res".

Caturla, que ha comparegut a la comissió de les Corts que investiga els sobrecostos en Ciegsa per la seua etapa al capdavant d'esta societat entre 2004 i juliol de 2007, ha explicat que la diferencial mitjana de totes les obres construïdes al seu període, entre el preu de l'adjudicació i el cost d'execució real, està en un percentatge inferior a l'1 per cent. Una altra cosa, ha explicat, són els modificats i els complementaris encarregats a posteriori al projecte inicial per poder atendre l'increment que va marcar les noves ràtios de la Logse.

El també ex secretari general d'Educació -una de les persones investigades a l'Operació Taula, derivada del cas Imelsa, per una presumpta manya de contractes a canvi de comissions il·legals en diverses administracions públiques de la Comunitat Valenciana- ha defès la seua innocència que, segons ha recalcat, demostrarà al jutjat.

Així mateix, ha assenyalat que vol aclarir també les gravacions quan era vicepresident segon de la Diputació de València amb el conegut com el 'yonqui dels diners', Marcos Benavent, sobre el presumpte cobrament de comissions però que els seus advocats "no li deixen fer-ho ací". "No ha existit finançament per al partit en absolut", ha assegurat.

"Mai m'he portat res de cap obra mai. Tot el meu patrimoni està posat en la taula del jutjat i he passat diverses vegades inspecciones d'Hisenda i alló que tinc és fruit del que he treballat. Jo no era ni el recaptador ni per a mi ni per a ningú ni he vist eixes trames mai", ha afirmat.

En eixe sentit, ha argumentat que el control de tot el procediment

de l'adjudicació d'obres era "rigorós i correcte" perquè en cas contrari els tècnics, hi havia sis per obra, "ho hagueren denunciat". "I ningú va denunciar res perquè no hi havia res", ha afirmat. Per açò, s'ha oferit a analitzar, amb els tècnics, tots els expedients en els quals els diputats tinguen dubte perquè és "el primer interessat" a "buscar la veritat".

Sobre este tema, ha considerat que la paraula sobrecostos és una paraula que "s'ha tergiversat molt, s'ha deformat i manipulat i fins falsejat" perquè "tècnicament es va usar per a definir modificats i complementaris". Així, ha precisat que "si a una obra li afegim més obra no és un sobrecost sinó més cost".

"La xifra que han donat de mil milions de sobrecostos no la pot creure ningú perquè no és real i es demostrarà", ha recalcat Caturla, que ha esgrimit que s'"ha picat el concepte de sobrecost i una cosa que és falsa es converteix en postveritat però la veritat és que no va haver-hi sobrecostos que no estigueren plenament justificats".

En eixe sentit, ha explicat que la llei, quan era conseller delegat, permetia un increment del cost d'un 10% en la liquidació de l'adjudicació, un 20% si hi ha modificats i un 30% quan s'encarreguen obres complementàries per poder atendre al "gran increment de pes poblacional" que hi havia en eixa etapa de "moltíssima pressió" per la implantació de la Logse. "Això es traduïa després en obres modificades i complementàries, que són obres noves que no tenien res a veure amb el projecte inicial i els preus d'adjudicació inicial", ha insistit.

CANVI DEL PROCÉS D'ADJUDICACIÓ

A més, ha recordat que amb l'arribada de González Pons a la Conselleria es va canviar el procediment d'adjudicació, sobre la base d'un informe de l'assessoria jurídica i en atenció a les recomanacions de Sindicatura i d'Intervenció, per "traure els projectes d'execució no per lots, com fins llavors, sinó en concurs públic perfectament delimitats" per a "evitar sobrecostos", la qual cosa va portar Ciegsa a "estar un any paralitzada en licitacions perquè els projectes estigueren perfectament definits".

Així mateix, ha asseverat: "No he estat mai a cap taula d'execució, ni he adjudicat res, ni he pressionat ni he forçat als tècnics. Mai". De la mateixa manera, ha assegurat que no es reunia amb les empreses adjudicatàries "en el dia a dia per a dir que es pujara" el preu. "Mai vaig forçar a ningú", ha garantit.

Així, ha explicat que de la part tècnica s'encarregaven els tècnics que han realitzat "un treball excel·lent, correcte i legal" i ha insistit que els tècnics que han estat amb ell són "professionals, persones honrades" i per açò posa "la mà al foc per ells". "Això que viatge amb ells no és així", ha assenyalat en resposta a les acusacions que li acompanyaven en les diferents administracions per organitzar les 'mossegades'.

De la mateixa manera, ha mantingut que "mai" ha parlat amb l'expresident de la Generalitat Francisco Camps "de res" d'esta empresa ni tan sols quan era secretari autonòmic d'Educació ni tampoc quan era conseller delegat. Caturla ha destacat que Camps ha fet "un treball com a president excel·lent", igual que l'exconseller d'Educació Esteban González Pons, de qui ha dit que és "magnífic polític i professional".

RUS "VA COMPLIR ESCRUPOLOSAMENT LA LEGALITAT EN LA DIPUTACIÓ"

Així mateix, ha afirmat que no ha vist l'expresident de la Diputació de València Alfonso Rus, també imputat, "fer alguna cosa incorrecta ni immoral" encara que entre ells sorgira "alguna tensió". "Va complir escrupolosament la legalitat a la Diputació", ha assenyalat.

Caturla ha assenyalat que abans de ser nomenat conseller delegat "no tenia cap competència de poder ni gestió" a pesar d'estar dins del consell de la societat per ser secretari autonòmic d'Educació i que la seua tasca aleshores era de col·laboració entre Conselleria i l'empresa. "Simplement era un coordinador", ha afirmat Caturla, que ha concretat que fins el 2004 no va donar "cap instrucció" perquè "no podia". "Era una persona més sense cap tipus de poders ni responsabilitat executiva"; ha insistit.

A més, ha afirmat que "no va haver-hi neteja ètnica" per les pugnes entre 'zaplanistes' i 'campistes' sinó "una nova organització" per "millorar la gestió i el procediment per concurs públic".