Els malalts terminals podran planificar quines cures pal·liatives volen que se'ls administre per a no tindre dolor i protegir la seua dignitat fins a la seua mort i també on rebre-les. A més, tindran assegurada una habitació hospitalària individual en els seus últims dies. Estes són algunes de les novetats de l'avantprojecte de llei de la Generalitat valenciana de drets i garanties de la dignitat de la persona en el procés d'atenció final de la vida que ha aprovat este divendres el ple del Consell.

Sobre este tema, la consellera de Sanitat Universal, Carmen Montón, ha aclarit que esta norma no regula l'eutanàsia ni el suïcidi sinó que "avança" en les cures pal·liatives dins de les competències de la Generalitat per a "protegir la dignitat de les persones fins a la seua mort". En eixe sentit, ha destacat que esta norma vol garantir "que com ens mimen en el moment de naixement siga també el que rebem al final de la vida".

Per a açò, es crea la Planificació Anticipada de Decisions, que permet al pacient planificar l'atenció futura que rebrà amb el personal mèdic que l'atén habitualment en "un procés voluntari i progressiu de comunicació i deliberació". Esta planificació està oberta als familiars o representants designats pel pacient i quedarà registrat en la història clínica.

Montón ha destacat que la norma suposa així mateix "un gran avanç" en l'atenció integral pal·liativa ja que es garanteix la formació en estes cures a tots els professionals implicats en l'atenció al pacient al final de la vida. Esta formació ja s'està realitzant en Atenció Primària en coordinació i col·laboració amb les unitats d'hospitalització a domicili.

Així mateix, el malalt podrà decidir on vol rebre les cures pal·liatives ja siga el domicili, un hospital, centres o uns altres sempre que ho permeta la situació clínica i de cures i a més se'ls garanteix que si decideix rebre-les en un centre hospitalari en els seus últims dies tindrà una habitació individual per a "garantir la intimitat i dignitat al pacient i als seus familiars".

De la mateixa manera, el malalt podrà designar la persona que vol que l'acompanye de forma permanent en el procés final de la seua vida ja siga un familiar o una persona propera i les institucions i centres sanitaris hauran de facilitar-ho. També tindrà dret a rebre acompanyament espiritual d'acord a les seues conviccions i creences.

Montón ha ressaltat que és la primera vegada que la Comunitat Valenciana disposarà d'un text legal que específicament garantisca la voluntat i l'autonomia de les persones en l'atenció al final de la vida. D'esta manera se suma a les altres sis autonomies que ja han legislat en la matèria entre 2010 i 2015: Andalusia, Aragó, Navarra, Canàries, Balears i Galícia.

Montón ha explicat que l'avantprojecte té per objecte regular l'exercici dels drets de la persona en el procés final de la seua vida per a garantir el respecte a la seua dignitat i autonomia, a l'expressió dels seus desitjos i valors, a la seua voluntat, dins del marc legal, i vetlar per la qualitat de la seua vida durant este procés. També establir els deures que ha de complir el personal de les institucions i centres sanitaris i socials, -tant de titularitat pública com a privada- que presten servicis a la Comunitat Valenciana, que atenen les persones en el procés final de la seua vida. Finalment, la norma fixa les garanties que han de proporcionar estes institucions i centres.

Per açò, els principis bàsics de la norma són el respecte a la dignitat de la persona en el procés del final de la vida, el respecte a la llibertat, l'autonomia personal i a la seua voluntat pel que fa a desitjos, prioritats i valors dins del marc legal. També aposta pel diàleg i la reflexió conjunta amb el personal responsable de la seua atenció; així com el respecte a la intimitat de la persona i dels seus familiars o afins i a la confidencialitat de la informació clínica que hagen de rebre, d'acord amb la normativa vigent.

Així mateix, arreplega l'atenció a valors com la igualtat i no discriminació de les persones en el procés del final de la vida a l'hora de rebre servicis de l'àmbit social o sanitari i la garantia que, el rebuig o interrupció d'un procediment, tractament o informació, no causarà cap menyscapte en l'atenció integral en el procés del final de la vida.

Oltra ha ressaltat que esta norma és "fruit de la reflexió i participació" amb les aportacions que han realitzat tant els experts en la matèria com la pròpia ciutadania. Així, es va partir d'un grup de treball integrat per una vintena d'experts, entre ells la catedràtica d'Ètica Adela Cortina i la sociòloga i investigadora del CSIC María Ángeles Durán.

Així mateix, el text es va enriquir en diferents etapes, com una jornada celebrada en la Facultat de Medicina de València o les de la ciutadania remeses a la direcció electrònica habilitada a este efecte en Conselleria. Així mateix, s'ha comptat amb la participació del Comité de Bioètica de la Comunitat Valenciana i s'ha posat així mateix en coneixement del Consell de Salut de la Comunitat Valenciana.

Montón ha assenyalat que la societat està "ja ho està suficientment madura per a passar de la reflexió ètica a l'acció legislativa" i "protegir la dignitat de les persones al llarg de la vida, des del naixement fins a la mort i hui donem un important pas perquè morir en dignitat i en pau siga reconegut com a drets dels valencians", ha postil·lat.