Al seu juí, esta situació es demostra pels sobrecostos que va tindre, i que en alguns dels casos van aconseguir "el 100%", i perquè va ser una mercantil completament privada i "opaca" de la qual no es facilitaven dades ni expedients de col·legis.

Així ho ha indicat Noguera en una compareixença en la comissió de les Corts que investiga els sobrecostos de més de 1.000 milions d'euros en l'empresa Construccions i Infraestructures educatives S.A (Ciegsa), on ha denunciat que era una mercantil "opaca" que no passava els controls de funcionaris i violava "la llei contractes de l'Estat" en traure els preus de licitació a l'alça .

"Ciegsa és com un iceberg. Nosaltres hem mirat la punta que és el que es veu i són els col·legis amb els seus sobrecostos, però el que no es podia saber és la part d'a baix que ja té dos potes: un possible finançament del PP i una possible malversació de fons que aquells que els criden ionquis dels diners", ha subratllat.

En la seua intervenció, ha relatat que amb l'empresa va haver-hi ocultació de dades i l'explicació que es donava als sobrecostos era que es feia pressupost orientatiu però després els comptes reals eren més alts i com , a més, havien problemes en l'adjudicació això pujava els preus". No obstant açò, ha subratllat que "quan hi ha sobrecostos hi ha molt mala gestió perquè algú dilapida diners públics i no ho usa per a major estalvi, eficàcia i eficiència".

Noguera ha explicat que quan va arribar Máximo Caturla com a conseller en l'empresa va començar "la bogeria" perquè encara que este es va comprometre a què "tot anava a ser regular" i se n'anaven a corregir algunes qüestions com les adjudicacions per damunt del preu o els lots, "el primer que va fer va ser emetre va ser el famós programa Creaescola amb el qual es van unflar els preus", ha reprovat.

Ha explicat que davant estos fets van sol·licitar anar a l'empresa per a veure els expedients, però en la visita programada se li va denegar l'entrada per "falta de temps per a preparar" la informació. Quan se'ls va donar una segona data, ha explicat que va acudir acompanyat per companys però solament la van deixar entrar a ella i li van donar 30 minuts per a prendre notes d'expedients que, a més, estaven incomplets. "Va ser una aixecada de camisa". "Caturla es va comprometre a què tindria eixa informació damunt de la taula, però mai la vam tindre", ha assenyalat.

En este punt, ha indicat que precisament després d'adquirir el compromís del conseller delegat d la mercantil va haver-hi un incendi en un magatzem en el qual es guardava documentació. "Quina casualitat", ha postil·lat Noguera, qui ha denunciat que el lloc mancava de llicència municipal i no estava autoritzat

per la Generalitat per a albergar informació. Ha recordat que segons la Policia l'incendi va ser provocat i que es va perdre material per valor de més de dos milions d'euros."15 dies més tard es produïx un assalt a Ciegsa i quina casualitat solament roben documentació, a pesar del deluxe que tenien la seu", ha puntualitzat.

D'altra banda, l'exdiputada del PSPV ha denunciat que en els anys 2006-2007,

anys electorals, Ciegsa va gastar en publicitat més de dos milions d'euros entre els dos

exercicis i ha indicat que en 2007 va incloure en els seus comptes una partida de gastos per 'Altres servicis' per valor de 979.000 euros; en 2009 va gastar en renting de turismes 110.000 euros i altres 140.000 per a furgonetes, a més de càrrecs a l'empresa en restaurants del carrer Pintor Sorolla amb "factures engrossides".

GUERRA EN EL PP

Preguntada per si Ciegsa va suposar una guerra interna en el PP, ha comentat que si no ho era "se li pareixia molt" perquè ha recordat que es van produir molts "cessaments" en l'equip del primer gerent de l'empresa Javier Garcia Lliberós que igualment va ser despedit i contractat, posteriorment, com a assessor extern de l'exconsellera Alicia de Miguel. "En Ciegsa va haver-hi una porga de persones que eren recol·locats en una Conselleria hostil al govern de Camps", ha subratllat per a indicar que Caturla va establir la forma i els procediments per a fer col·legis amb "finalitat electoralista" .

Per a Noguera, l'exconseller d'Educació, Alejandro Font de Mora va exercir el paper

que "s'esperava d'ell i que se li va encomanar" que era el de "lladrar, mossegar i impedir que poguérem rebotar-li alguna cosa a Ciegsa". "Es prestava a fer de bunquer. Era com un dóberman en la porta. Eixe era el seu paper i mentre Caturla feia i desfeia els comptes", ha puntualitzat per a remarcar que tot es va fer sota la responsabilitat del president de la Generalitat perquè "ell era el que decidia a qui posava de conseller o de gent en cadascuna de les empreses".

"Ací les decisions no es feien per concurs, sinó que les decidia el propi president de la Generalitat Valenciana, igual que els membres del Consell d'Administració tots responien càrrecs institucionals del govern valencians i quan es crea una estructura com esta un sap com es crea", ha remarcat Noguera per a qui "fer una estructura tan complicada com es va fer en Ciegsa amb unes comptabilitats que costen tant de descobrir" demostra que va haver-hi "una complicitat tremenda que solament s'entén si el president de la Generalitat

no solament ho sap, sinó que ho autoritza, ho concedix i probablement ho alimenta", ha resolt.