Així, fins al pròxim 3 de setembre, la pinacoteca valenciana acollirà la mostra itinerant 'Hui toca el Prado', que després del seu pas per altres ciutats, recala en la ciutat del Túria amb reproduccions en relleu de peces de Goya o El Greco, entre altres autors. Es tracta d'una iniciativa que obri pas a futures col·laboracions "específiques" entre les dos institucions culturals.

Així ho han destacat el director del Museu del Prado, Miguel Falomir, i el director del Museu de Belles Arts de València, José Ignacio Casar, que han presentat l'exposició en roda de premsa.

La selecció -comisariada per Fernando Pérez Suescun i que compta amb la col·laboració de Fundació ONZE i Fundació Axa- està concebuda per a fer-la accessible a persones amb algun tipus de discapacitat visual i també perquè el visitant la recórrega amb les mans i amb unes ulleres opaques que li ajudaran a posar-se en el lloc dels invidents.

La pintura religiosa, la mitologia, l'escena costumista, el retrat i la naturalesa morta són els gèneres que s'acosten per primera vegada en el Prat i en el Museu de Belles arts de València a persones cegues o amb resta de visió a través de la reproducció en relleu d'obres com 'Noli em tangere' de Correggio, 'La forja de Vulcà' de Velázquez, 'El quitasol' de Goya, 'La Gioconda' del Taller de Leonardo da Vinci, 'El cavaller de la mà en el pit' del Greco i 'Bodegón amb carxofes, flors i recipients de vidre' de Van der Hamen, estes tres últimes reproduïdes a grandària real.

A estes imatges s'unix, en esta ocasió, la reproducció del Salvador Eucarístico, de Joan de Joanes, una de les obres més emblemàtiques del Museu de Belles arts de València.

Desenvolupat amb la col·laboració de professionals amb discapacitat visual, este projecte compta amb material addicional com a panells i cartelas en braille, audioguías de suport que proporcionen les indicacions necessàries per a fer el recorregut tàctil de les peces exposades i ulleres opaques -que impedixen la visió- per a facilitar esta experiència sensorial a tot tipus de públic.

La reproducció en relleu d'estes obres, desenvolupada a partir de fotografies en alta resolució a les quals es conferixen textures i volums de fins el 9 mil·límetres, s'ha realitzat amb la tècnica Didú dels Estudis Dürer.

L'exposició, que va portar al Museu del Prat a la portada del 'New York Estafes', es va inaugurar fa una mica més de dos anys a Madrid, i ha estat girant per Espanya, en concret, ha visitat Palma de Mallorca, Vigo, Girona i Sant Sebastià, i continuarà el seu periple després de la seua estada a València.

La selecció de les obres obeïx al fet de ser "obres amb característiques especials com el relleu acusat, o plànols més separats que arrepleguen obres de les diferents escoles i cronologies", ha explicat el director del Prado. "També hi ha una picada d'ullet a l'exposició amb l'obra 'Noli em tangere', que significa no em toques, tot el contrari al que es pretén ací", ha postil·lat Falomir.

Per la seua banda, Casar Pinazo ha explicat que l'exposició va ser oferida pel Prado i que no els va costar "ni dos minuts dir que sí". Ha asseverat que "una de les virtuts de la mostra és que trenca eixa barrera en un lloc en què tocar suposa degenerar", ha asseverat.

"Que les persones amb discapacitat i els altres puguem tocar per a veure, m'interessa moltíssim". "Convertir-nos en cecs durant una estoneta no ens vé malament en un moment en el qual la cultura de la imatge està sent determinant i un percentatge de gent no té eixe accés", ha explicat.

FUTURS PROJECTES

En relació a futurs projectes conjunts, el director del Sant Pius V ha comentat que hi ha converses "de manera embrionària" però ha assegurat que se sabrà més del "tàndem" Prado-Belles Arts de València.

Per la seua banda, Falomir ha destacat que "hi ha una col·laboració molt estreta entre tots dos, que s'ha traduït en préstecs molt importants en tots dos sentits". "El Prado va ser molt generós amb l'Any Pinazo i ho seguirem sent però ara estem veient com es pot concretar en projectes més específics".

Quant a la condició de valencià de Falomir, el director del Belles Arts ha afegit que "este és el seu museu, on ell ha nascut i s'ha vinculat a la història de l'art, li ha servit per a formar-se com a historiador, són les seues arrels".