La producció de dansa 'Oskara' i l'espectacle 'Caiguda del cel' han sigut les triumfadores d'una repartida XX edició dels Premis Max de les Arts Escèniques, els guanyadors de les quals s'han donat a conèixer aquest dilluns 5 de juny en una gala celebrada en el Palau de les Arts de València i en la qual s'han produït nombroses reivindicacions sobre el paper de la dona en les arts escèniques i en la societat.

'Oskara', que partia amb set nominacions, ha sigut guardonada finalment amb tres: Millor Disseny de Vestuari, Millor elenc de Dansa i Millor espectacle de Dansa. Mateixa xifra ha tingut 'Caiguda del cel', en la qual Rocío Molina ha fet doblet (Millor Intèrpret Femenina i Millor Coreografia), a més del Millor Disseny d'Il·luminació.

En qualsevol cas, molt prop d'aquesta xifra han estat els muntatges de 'Només són dones' -Millor Direcció d'Escena i Millor Espectacle de Teatre-, 'El laberint màgic' -Millor Adaptació i Millor Actor de Repartiment-, 'La respiració' -Millor Autoria Teatral i Millor Actriu Protagonista- i 'Mulïer -Millor Espectacle de Carrer i Millor Composició Musical-', tots ells amb dos guardons.

La gala, dirigida per Joan Font (Comediants) i que ha transcorregut durant dues hores aproximades en un ambient festiu, ha comptat amb la còmica i presentadora Ana Morgade com a mestra de cerimònies, qui ha incidit en la importància de les dones en el sector. "Aquesta gala és una excusa perfecta per a posar a les autora primer, a veure què passa", ha assenyalat durant el seu discurs inicial.

Les al·lusions a la situació de la dona han sigut constants durant les intervencions de Morgade, si bé la més aplaudida ha sigut quan ha recordat com un monologuista li va preguntar per qui havia escrit el seu guió perquè "era molt bo". "No és que pensem diferent, és que escoltem diferent: les paraules no tenen gènere", ha reclamat. També una altra al·lusió a l'IVA ha sigut especialment reconeguda per l'auditori -"pel que siga, l'IVA al cinema no ha arribat, no sé que ha pogut passar..."-.

Precisament, la gala ha començat amb el reconeixement al 'espectacle de carrer' -primer vegada que es reconeixia aquest premi- 'Mulïer', una obra amb la dona "com a punt de partida". "Açò va dedicat a totes les dones que lluiten dia a dia per aconseguir la llibertat", ha defensat Joan Santacreu.

Una altra obra que ha rebut el suport en la gala també compta amb l'univers femení com a protagonista, 'Solament són dones', sobre el paper de les dones durant la Guerra Civil. La directora d'aquesta obra, Carme Portaceli, ha defensat la memòria de "tantes que van lluitar per la llibertat i la democràcia" a Espanya.

"Van ser oblidades i sotmeses a la més cruel invisibilitat, però també hui en temps de llum se les segueix ignorant en llibres de text i exposicions, mentre en els espais privats són assassinades diàriament. Aquestes dones de l'obra van estar sempre disposades a lluitar per les altres", ha defensat.

Alfredo Sanzol, últim premiat en autoria teatral gràcies a 'La respiració', ha continuat aquesta defensa femenina afirmant que "nàixer home o dona no és important, sinó nàixer una persona el més empàtica possible amb els éssers humans". "En els meus textos, he viatjat amb personatges femenins amb la mateixa llibertat que els masculins", ha asseverat.

La presidenta de la Fundació SGAE, Inés París, ha alertat en la seua primera gala en el càrrec que, si bé "la situació dels autors és difícil i injusta, ser dona ho complica més", recordant que solament un 17,5% dels socis de la SGAE són dones.

"S'equivoquen els que creuen que el pas del temps millorarà aquesta situació injusta. Cal dur a terme sense timidesa més accions que resolguen aquesta discriminació i per a canviar amb la xacra de la violència de gènere cal canviar els continguts del teatre, perquè falta el punt de vista de la meitat de la població", ha lamentat.

En aquesta edició, han hagut menys al·lusions polítiques que en anteriors gales, però París ha sigut una de les més reivindicatives, començant amb una anècdota dels començaments dels Premis Max. "En la primera cerimònia va succeir l'inesperat, la ministra de Cultura va ser esbroncada. Aqueixa ministra era Esperanza Aguirre i va ser una premonició: si ens haguera escoltat, igual ens hauríem estalviat 20 anys", ha lamentat.

En el seu discurs, la presidenta de la Fundació SGAE ha parlat de "balanç agredolç" des que es van iniciar els Max fa 20 anys. "Es van construir teatres, perquè amb la rajola ací hi ha entusiasme sempre, però no es va planificar una política d'audiències i l'administració va preferir mirar per a un altre costat", ha criticat.

En la seua intervenció també hi ha hagut espai per a la reivindicació de l'IVA cultural -"el teatre va patir un descens importantíssim a partir del 2010 per l'IVA, a veure si s'adonen perquè en el cinema va a passar el mateix"- i la reivindicació de la labor autoral -"talent no mancada, sinó estratègia pública"-. A més, ha tingut un record per al recentment mort Luis Goytisolo, qui ja va denunciar que "retallar en educació i cultura és talar el que està per vindre de la societat".

Ángel Ruiz, en arreplegar el seu premi com a millor actor protagonista per 'Miguel de Molina al nu', també ha sigut un dels quals ha alçat la veu per a recordar que el teatre "ha de donar una bufetada a les consciències". "Aquesta història no és solament sobre el geni de Miguel de Molina, sinó sobretot dels quals van patir la persecució i l'oblit. Espere que la Llei de Memòria Històrica es duga a terme", ha reclamat.

Per la seua banda, Jon Maya, de 'Oskara', ha tingut un record per al bombardeig de Guernica que va ocórrer fa 80 anys i ha reiterat que va ser "un bombardeig a tot un país sencer i els 'guerniques' ocorren tots els dies". "Van ser aquells que van saber alçar-se per la nostra llengua perquè hui puguem fer 'Oskara'. Un poble que balla mai mor", ha destacat.

Els premis especials al Grup Yeses -col·lectiu teatral de dones presidiàries- o el reconeixement al Festival d'Almagro -amb la seua directora, Natalia Menéndez, pujant a l'escenari- han sigut uns altres dels moments més celebrats de la gala, encara que sens dubte María Cárdenas -premi revelació per 'Sindrhomo'- ha acaparat una de les ovacions més llargues en recordar que el seu "major premi és haver superat dos càncer".

Així mateix, tal com s'havia anunciat, la cerimònia ha sigut "un explícit i emotiu" homenatge als creadors en el qual, a més, no han faltat nombrosos espectacles musicals, de màgia, de dansa o teatrals alternant entre cada premi de la gala.

Un dels moments més emotius ha sigut el lliurament del Max d'Honor a Salvador Távora, qui ha reivindicat el seu espectacle 'Quejio', iniciat fa 45 anys per a "trencar amb la imatge de divertiment a Andalusia per sobre de tot". "En un país de tanta riquesa cultural, les nacionalitats han d'eixir al pas de la uniformitat. La cultura és sofriment, ingratitud i ganes de llibertat", ha ressaltat, entre una llarga ovació dels presents.

Távora, qui ha pujat acompanyat per la dramaturga Paloma Pedrer, ha insistit que la "responsabilitat de la cultura és fonamental en tot, d'una forma o una altra". "És una meravella quan el teatre tracta de comunicar coses serioses. La SGAE està fent molt per mantenir el teatre, que ha de ser cultura i llibertat", ha conclòs.

A aquesta gala han acudit, entre altres personalitats, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, l'alcalde de València, Joan Ribó, el secretari d'Anàlisi Estratègica i Canvi Polític de Podem, Íñigo Errejón o el diputat de Ciutadans Toni Cantó.