El Consell ha donat el seu vistiplau a l'avantprojecte de llei que modifica la norma sobre Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de la Comunitat Valenciana (LOTUP), que el seu objectiu és "apostar per un urbanisme sostenible que recupere la seua funció pública" evitant les reclassificacions o canvis d'ús de sòl a iniciativa privada, així com donar solució a les actuacions urbanístiques aprovades "sobre criteris merament especulatius" com els "PAIs fantasma" o la proliferació d'habitatges disseminats i alegals.

Així ho ha explicat este divendres la consellera d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, María José Salvador, en la roda de premsa després del ple del Consell a València, on ha explicat que quan la norma siga aprovada -l'avantprojecte ha de passar la fase de participació pública i obtindre el vistiplau del Consell Econòmic i Social i del Consell Jurídic Consultiu per a anar a les Corts- la possibilitat de reclasificar sòl o canviar l'ús dominant del mateix únicament es permetrà a través de programes de gestió directa per les administracions.

Esta mesura pretén garantir el control públic dels creixements urbanístics, en fomentar els desenvolupaments en les àrees ja urbanitzades i evitar que els agents urbanitzadors puguen promoure instruments de desenvolupament que reclasifiquen noves "peces" del territori com a sòl urbanitzable, un fet que segons Salvador, s'ha produït en els últims 20 anys d'anteriors govern donant pas a la "especulació".

A més, la modificació de la norma busca donar solució a les conseqüències d'actuacions que han tingut efectes perjudicials des d'un punt de vista territorial, paisatgístic i ambiental, com els PAIs.

En aquells Programes d'Actuació Integrada que s'han començat però estan paralitzats i poden tindre certa viabilitat, la llei estableix per als ajuntaments la possibilitat de la subdivisió de les unitats d'execució i ampliar el termini d'urbanització. En aquells PAIs que són "antieconòmics" i poden ser reversibles, es podrà aplicar una reparcel·lació inversa. Els consistoris seran els que decidisquen quiiina de les dues opcions escullen.

D'altra banda, també s'estableixen les mesures per a donar solució al problema deixat per la "falta de disciplina urbanística" que ha facilitat la implantació irregular sobre el territori d'una gran quantitat d'edificacions aïllades o agrupades en sòl no urbanitzable.

Per a açò, es modifica l'actual règim de minimització d'impacte, fent-ho més adequat a la realitat existent, i creant les denominades llicències de minimització de l'impacte ambiental i territorial que permetran la regularització i atorgaran seguretat jurídica a les famílies propietàries d'estes edificacions, a més d'enormes beneficis per a la societat, tant ambientals com de minimització d'impacte en els aqüífers, de riscos incendis forestals i de millora del paisatge.

Segons ha indicat la consellera, fins el 2015 les vivendes construïdes en alegalidad a la Comunitat superaven les 400.000. Ara, els seus propietaris tindran la possibilitat de regularitzar la seua situació complint una sèrie de requisits fixats per l'Administració, que ha precisat que no es tracta d'una legalització massiva".

Es tracta d'evitar que estes situacions tornen a produir-se, ampliant en el temps la possibilitat d'actuació de l'Administració i possibilitant una major eficàcia pública en l'adopció de mesures d'execució subsidiària.

La futura norma també eliminarà, tal com han manat les Corts, la figura de les Actuacions Territorials Estratègiques (ATE) i s'estableix la regulació dels nous Projectes d'Inversió Estratègica Sostenible (PIES), en els quals la participació de les institucions públiques va a ser més intensa que en la figura anterior, i on el caràcter excepcional d'esta figura es tradueix en requisits de gestió i d'utilització adequada dels instruments urbanístics.

El Govern valencià ha manifestat que vol afavorir i facilitar l'arribada de grans inversions productives "i no especulatives" al territori sempre des del consens i amb la màxima participació i transparència, després del "fracàs" i les polèmiques generades pels anteriors instruments, i a més, ho vol fer en sintonia amb l'Estratègia Territorial de la Comunitat i amb els nous criteris de sostenibilitat i viabilitat. Així, la ubicació i tramitació dels futurs PEUS haurà de comptar amb el vistiplau de la majoria absoluta Cambra autonòmica, ha indicat Salvador.

La norma també inclourà la perspectiva de gènere en l'urbanisme i apostarà per la rehabilitació dels espais degradats, "després de 20 anys d'un model basat en nous creixements, abandonant cascos històrics", ha lamentat la consellera Salvador, qui ha destacat que l'urbanisme "ha d'atendre la ciutat consolidada".

Es crea a més la figura del Rehabilitador per a possibilitar l'edificació en solars que es mantenen especulativament abandonats i també en aquelles zones degradades de la ciutat baix un control públic dels objectius de l'actuació. En este cas, els ajuntaments podran declarar zones prioritàries en els seus municipis on es vullga facilitar l'edificació de solars i acabar la trama urbana convocant concurs públic.

La modificació de la LOTUP també incorpora la implantació progressiva i gradual, amb un control autonòmic sobre el seu compliment, de l'obligació de realitzar un Informe d'Avaluació d'Edificis (IAE). Este informe, que es podria comparar amb la ITV que han de passar els cotxes, afecta a les edificacions amb tipologia residencial amb una antiguitat superior als 50 anys. Este control verifica les condicions de conservació, seguretat, eficiència i accessibilitat dels edificis i afavorix el sector de la rehabilitació.