Una retrospectiva reivindica l'obra de Joan Castejón, un "esclat de llibertat" en la Chirivella Soriano
Una retrospectiva reivindica l'obra de Joan Castejón, un "esclat de llibertat" en la Chirivella Soriano EUROPA PRESS

En definitiva, un recorregut a través d'una "cuidada selecció" de 60 peces, que busca portar el visitant a una "plaça per a la reflexió que li permeta no cedir ni un mil·límetre de la seua llibertat personal".

Així ho ha assegurat el president de la Fundació, Manuel Chirivella, durant la presentació de l'exposició al costat del propi artista; el comissari de la mostra, Carlos Arenas, i el director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont.

La mostra, es podrà visitar fins al 3 de setembre en el Palau Joan de Valeriola de València, reunix les millors obres que ha creat al llarg de 50 anys de treball, -en la seua majoria procedents de col·leccions privades-, "amb l'ésser humà en el centre" del seu art, ha apuntat el comissari Arenas.

Així, s'endinsa en l'amor, la por, la solitud o el compromís social i polític, la pau, la història, la guerra, la crisi dels refugiats, ja siga a través de retrats, homenatges artístics o paisatges fantàstics. Segons el comissari "estos temes guarden una estreta vinculació amb l'ésser humà i amb la realitat de la nostra època i són plasmats per l'artista per a fer-nos partícips del seu discurs vital".

CASTEJÓN, "UN IDIOMA PARAL·LEL"

Segons el propi Joan Castejón, durant més de cinc dècades, ha creat un "idioma paral·lel" amb els seus dibuixos i pintures que naix de la seua "necessitat de comunicar-se". A través dels anys ha anat "ampliat la mirada des del més urgent fins a territoris més misteriosos en els quals la raó no fa peu" i on potser siga "una mica metafísic", ha apuntat.

Açò sí, on més còmode se sent és en el dibuix, ací és on li resulta "més fàcil i directe materialitzar les idees més urgents", tot allò que li preocupa: "les històries que ocorren en el món com la fam, les guerres... són coses que no et deixen tranquil", ha admès, i que, si escau, prenen protagonisme per davant de la metafísica.

"No puc fugir, com a ésser humà, de qualsevol cosa que ocorre", ha confessat, en qualsevol de les seues facetes artístiques. I per a reflectir el que ocorre, "sóc un inventor d'imatges", ha apuntat.

En este sentit, ha explicat que, ja siga en les seues creacions més expressionistes o surrealistes, en els seus dibuixos sobre l'anatomia humana i la metamorfosi o en els seus quadres paisatgístics: "no em sent deslligat de cap moviment ni tiranitzat per cap avantguarda. Eixa llibertat me l'he regalada jo", ha manifestat.

En qualsevol cas, sí se sent "part d'eixa família de l'art o d'artistes amb una poderosa vocació" i se seguix "enlluernant" amb l'obra de Rembrandt, Velázquez o Picasso, i amb autors de la literatura i la poesia.

El que no sol exposar Castejón són les seues escultures, ha comentat. No obstant açò, en esta retrospectiva es podran veure, per primera vegada, tres busts de bronze que representen els caps dels seus amics Arcadi Blasco, Salvador Soria i Antoni Miró. "Els meus amics més estimats els tinc quasi tots representats en caps de bronze", ha comentat.

DETINGUT A VALÈNCIA UN 1 DE MAIG

La seua vinculació amb la ciutat de València es remunta als seus temps d'estudiant. Després d'assistir com a alumne lliure a l'escola de Belles arts de Sant Carlos a València i celebrar en 1966 la seua primera exposició en la mateixa ciutat, va ser detingut en una manifestació de l'1 de maig en 1967 i empresonat pel govern franquista durant tres anys. D'aquells temps, encara conserva bones amistats en esta ciutat, ha comentat.

L'any 1999 la Fundació Bancaixa va exposar alguns dels seus dibuixos i l'any 2005 l'IVAM va mostrar la seua sèrie sobre el Quixot, però mai s'havia organitzat una exposició que abastara tota la seua trajectòria a la Comunitat.

"UNA EXERCICI DE JUSTÍCIA"

El director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, ha destacat que esta mostra monogràfica està en la línia de "revisar la trajectòria d'artistes valencians per a construir un mapa de l'art valencià". A més de donar suport a jóvens creadors per a estimular la seua carrera, es perseguix fer un "exercici de justícia amb els qui porten tota una vida treballant", ha subratllat.

Pérez Pont ha expressat la seua satisfacció "per portar a València l'obra d'un autor alacantí que ha sigut reconeguda a nivell internacional com pot veure's en la pel·lícula documental que es va presentar en el MOMA de Nova York l'any 2015".

Consulta aquí más noticias de València.