El cap del Consell, que ha clausurat la XIV assemblea extraordinària de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), ha explicat que esta norma serà "una de les primeres lleis d'este tipus fetes des de l'àmbit autonòmic" i contribuirà a un enfortiment institucional de les corporacions municipals.

Tal com ha explicat, "a més de la Llei d'Hisenda, que ha de desenvolupar i modificar el Congrés dels Diputats" l'administració autonòmica té competències en matèria d'administració local. Estes competències s'exerciran amb la Llei Valenciana d'Hisendes Locals, text en el qual s'inclourà el Fons de Cooperació Municipal perquè "siga sempre una realitat, governe qui governe".

Així mateix, ha apel·lat a la col·laboració entre la Generalitat i els ajuntaments amb la finalitat d'homogeneïtzar i fer més efectiva la lluita contra el frau fiscal a través de la nova Agència Tributària Valenciana.

D'altra banda, el cap del Consell ha demanat als ajuntaments de la Comunitat que se sumen a la derogació o "profunda transformació" de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, ja que "nega l'autonomia local", i ha sol·licitat la revisió de l'actual sostre de gasto, així com de les restriccions a la inversió del superàvit municipal.

SUPERÀVIT

En este sentit, ha recordat que, entre 2013 i 2016, en els municipis i diputacions s'ha generat superàvit per valor de prop de 1.400 milions d'euros, que les corporacions no han pogut utilitzar, segons Puig, perquè han anat destinats a millorar els comptes de l'Estat central.

Davant este escenari, Puig ha advocat per avançar cap a un model en el qual "no hi haja una Administració central que mana pel que fa a les altres", i ha proposat establir una "arquitectura horitzontal" entre el Govern central, les autonomies i les administracions locals.

També ha insistit en la importància que existisca cooperació entre les diferents institucions: "Les administracions no han nascut per a discutir, sinó que tenen la seua legitimitat en la resolució de problemes", ha asseverat, i posteriorment ha instat a "buscar espais de codecisión" amb l'objectiu de millorar la gestió dels servicis públics.

Durant la seua intervenció, el cap del Consell també ha destacat les polítiques que el Govern valencià està duent a terme per a col·laborar amb ajuntaments, diputacions i la FVMP, com el Fons Valencià de Cooperació Municipal, dotat inicialment amb 130 milions d'euros, que permetrà reduir els desequilibris territorials i proporcionar als ajuntaments un finançament incondicional.

"És important l'aliança efectiva que existix entre la Generalitat i els ajuntaments també siga una aliança amb la FVMP pel que representa d'unitat del municipalisme", ha indicat Puig, qui ha assegurat que el Govern valencià se sent "profundament municipalista" perquè "eixa és la millor manera d'implementar les polítiques en favor de les persones, les empreses i la Comunitat Valenciana".

PAPER DELS MUNICIPIS EN LA CRISI

El cap del Consell ha destacat el "gran esforç" dut a terme pels ajuntaments durant els "pitjors anys de la crisi", ja que "és en el terreny municipal on es troba la primera línia de treball directe amb els ciutadans".

En este sentit, ha assegurat que estes dificultats han servit per a "revaloritzar el paper de l'administració local" i situar les corporacions municipals com a administradores eficaces. "La força de l'administració local durant la crisi és un nou motiu de legitimitat dels ajuntaments", ha afirmat.

No obstant açò, ha criticat que, a l'hora de repartir els objectius de dèficit, entre 2010 i 2016, l'Administració central s'hi haja "autoprotegit" i s'haja reservat de mitjana el 64% del dèficit total, mentre que les comunitats autònomes solament han rebut el 20% i els ajuntaments i les diputacions el 2%.