Els serveis tributaris del Govern valencià van aflorar el passat any 21,5 milions d'euros en impostos defraudats després de realitzar 9.168 comprovacions de valor sobre compravendes i béns heretats o donats. Segons les dades de la Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic als quals ha tingut accés 20minutos, aquestes liquidacions es van realitzar durant 2016 per part de l'Institut Valencià d'Administració Tributària (IVAT).

Les comprovacions de valor han sigut objecte de polèmica en els últims anys, ja que la Conselleria va començar a realitzar enviaments massius de cartes a contribuents exigint-los una liquidació complementària dels tributs de successions, donacions, transmissions patrimonials o actes jurídics documentats, en la majoria de casos després d'haver comprat un habitatge de segona mà.

Aquests pagaments addicionals eren conseqüència de la dràstica baixada dels preus dels pisos per la burxada de la bambolla immobiliària. Com a molts ajuntaments no havien actualitzat a la baixa els seus valors cadastrals, unflats en moltes ocasions en temps de bonança per a recaptar més, la Generalitat aplicava a aquesta xifra un coeficient, que variava en funció del municipi. La quantitat resultant era un suposat preu real del pis, per sobre del valor de mercat, per la qual cosa l'Administració obligava a pagar impostos per aquesta diferència. Solament en l'exercici de 2013 es van enviar 43.083 cartes.

No obstant açò, aquell procés va acabar en els tribunals. Diferents sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) van anul·lar no solament els casos particulars, sinó la pròpia ordre del Consell del PP que regulava les comprovacions.

De fet, 2016 és un any "atípic", segons fonts d'Hisenda, ja que no es pot comparar de forma homogènia amb exercicis anteriors, atés que és la primera anualitat d'aplicació efectiva de la nova ordre de comprovació de valors, en compliment de la sentència del TSJCV que va anul·lar l'anterior. Aquestes mateixes fonts asseguren que, amb l'anterior norma, "es feien declaracions de forma massiva que, no obstant açò, no es traduïen en cap ingrés. Al contrari: eren una mera expectativa que després calia anul·lar per resolucions del TEAR i judicials, i suposava a més haver d'abonar interessos i, en molts casos, costes judicials", expliquen.

Amb el canvi de sistema, que ha implicat que els coeficients són "meres referències" però en cas de conflicte com a norma general cal enviar un perit a inspeccionar in situ el bé en qüestió, els ingressos "són líquids i reals, i no van a ser anul·lats pels tribunals", apunten des del departament que dirigeix Vicent Soler.

Aqueixos coeficients es troben ja disponibles en la web de la Conselleria d'Hisenda, en el projecte d'ordre per a 2017. Per a aquest exercici, segons arreplega el document, s'amplien de 2 a 16 el nombre de municipis amb coeficient de districte. En el cas de València, el coeficient de municipi és de 2,73, i el de districte varia des del 0,86 de Pobles de l’Oest fins a l'1,38 del centre.

Respecte a les visites dels perits, aquestes solament es produeixen amb "criteris de rendibilitat", és a dir, quan a l'Administració no li resulte més car comprovar el valor d'un immoble que el que va a obtenir en cas de frau.

"Ací s'ha acabat la política dels últims 20 anys de fer els ulls grossos fiscals". Amb aquestes paraules defineix la secretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando, la política de l'actual Consell, per al qual la lluita contra el frau fiscal "és una qüestió prioritària i essencial per a finançar la política social" de la Generalitat. En aquest sentit, fins hui, el IVAT ha detectat a 1.179 defraudadors i ha recuperat 6,4 milions d'euros en dues campanyes antifrau: la de l'Impost de Patrimoni i el Pla sobre Protocols no Autoliquidats.